MOG

Heu reflexionat perquè ens ensenyen el què ens ensenyen a la carrera d’arquitectura? Tant pel què fa al pla d’estudis com pel què fa als professors? Qui són els professors? El fet que la majoria d’escoles d’arquitectura espanyoles tinguin un 5 per accedir i l’enorme atur entre els arquitectes són símptomes que alguna cosa hauria de ser diferent. Però això no és nou, moltes persones ja han dit això. Però jo seré més concret. Parlaré de l’ETSAVallès. Explicaré perquè crec que té moltes mancances tot i que crec que segurament és el millor lloc d’espanya per estudiar arquitectura, i jo… Read more

Un any més comença el curs i un any més arriba el moment d’escollir el taller de matèria. Fet que, malgrat que inicialment fa molta il·lusió “escollir el TAP que faré”. S’acaba convertint en frustració per diversos motius: primer que la nova normativa (per culpa de persones curtes de vista) cada curs tens 2 TAPs menys per escollir perquè “has de fer un TAP de cada franca” (espero que algun dia es canviï aquest gran error!). I segon perquè els TAPs en si, quan els veus a la presentació, desencanten molt. Sempre hi acaba havent 3 tipus de TAPs: Tallers… Read more

Per variar no parlaré directament de la UPC, ni de l’ETSAV, sinó que parlaré de l’arrel: el País, Catalunya. No m’he amagat mai que sóc independentista i nacionalista. I independentment dels meus sentiments, la única opció racional és la independència del Regne d’Espanya. I per això espero que els 2 partits independentistes aconseguim una aclaparadora majoria. Argumentaré breument la meva afirmació “única opció racional és la independència del Regne d’Espanya”. És una afirmació que fuig de tot sentimentalisme, justament romandre al Regne d’Espanya és sentimentalisme, anacronisme i viure del passat (no gaire gloriós val a dir: imperialisme, dinastia borbònica, esclavitud,… Read more

Ahir dilluns es van presentar els TAPs de Lletra, Tallers de Matèria avui en dia. M’ho vaig perdre, però desprès de 11 anys a l’escola i saben 4 dades objectives n’hi ha ben bé prou per fer-ne una breu ressenya, segons tinc entès, va ser la presentació més surrealista. Alguns pensaran que és trist que faci un article d’una presentació que no hi vaig anar, i d’uns tallers que ja no curso. I tenen raó, però encara és més trist que, sense haver-hi estat, pugui dir el mateix de sempre perquè les coses seran com sempre. I també és trist… Read more