De TAP en TAP i tiro perquè em toca

Un any més comença el curs i un any més arriba el moment d’escollir el taller de matèria. Fet que, malgrat que inicialment fa molta il·lusió “escollir el TAP que faré”. S’acaba convertint en frustració per diversos motius: primer que la nova normativa (per culpa de persones curtes de vista) cada curs tens 2 TAPs menys per escollir perquè “has de fer un TAP de cada franca” (espero que algun dia es canviï aquest gran error!). I segon perquè els TAPs en si, quan els veus a la presentació, desencanten molt. Sempre hi acaba havent 3 tipus de TAPs:

• Tallers TTT: TAP Típic i Tópic. És a dir una biblioteca a Osrius, una escola a Sabadell, una residència d’avis a la trinitat, un centre cívic a Tàrrega. Són TAPs molt clars, que no aporten gaire a nivell d’escola ni a nivell formatiu. Són com anticipar-se a estar treballant de delineant en un despatx. I en general són  TAPs tan originals com els professors que els porten. Es pensa poc i es produeix de forma estàndard. Molt recomanable per qui vulgui anar a curs per any.

• Tallers TTP: TAP de Tirar-se a la Piscina. És a dir, no et diuen el què has de fer, et diuen un lloc,  context, entorn, idea… I a partir d’aquí cada estudiant ha  de buscar-se la vida per trobar un projecte i una excusa per fer el projecte.  Aquest tipus de projecte és molt més similar a la  vida professional que ens trobarem. És a dir “busca’t la vida”. Aquests tallers són a on realment et poses a provava la capacitat arquitectònica. No només perquè has de resoldre bé l’objecte final, sinó perquè a més a més has de ser capaç de justificar l’objecte i contextualitzar-lo. Són TAPs molt més al dia, i que sovint s’ha de treballar en grup, cosa que també és com funcionen avui en dia les coses. Aquella idea de “el ARQUITECTO” i el seu despatx a on tiranitza a uns matxaques ja s’ha acabat. Cal treballar en grup. També és cert que a vegades aquests TTPs són refugi de bandarres que amb l’excusa de treballar en grup, no foten res. Però per mi són els únics TAPs que valen la pena.

• Tallers THoSPeN: TAP Ho Sembla Però No. Són els TAPs que semblen TTP però en realitat són TTT. Es descobreixen per tenir enunciats molt sexys, com per exemple: “Convertir en co-housing i co-working l’antic hospital modernista de Sant Pau” o “fer una super illa eficient, sostenible, ecològica i smart al centre de Barcelona”. Són TAPs massa bons per ser veritat i que pels professors ja es nota també, de quin peu calcen. Per mi són els pitjors TAPs de tot perquè apunten molt a munt, però el vol dels professors és tant baix o més que els TTT ja que els professors dels TTTs almenys no amaguen la realitat.

La realitat és que no cal estar a la presentació dels TAPs per saber de què van, ni si valen la pena. Podeu llegir els últims posts meus perquè sempre acaba sent el mateix. De les novetats dels darrers quadrimestres, he sentit molt bones referències del Taller de la Rosa Rull. I no tant bones de l’Antoni Pérez Mañosas.

La realitat és que l’important a la vida sempre són les persones. I en aquest cas crec que, si la  normativa ho permet, no esculls TAPs, sinó que esculls persones. És a dir, esculls bons o mals professors. I aquí cal anar amb compte, sí que hi ha opinions per tot, però hi ha una pregunta clau “aquest professors m’aportarà coses que només ell em pot aportar?”

De les persones i l’escola en vull parlar, però ho faré els propers  dies i setmanes. Perquè l’Escola d’Arquitectura del Vallès sembla que arrenca el vol però li costa. Som la única  escola d’arquitectura de Catalunya per sobre del 5. És més, segons www.notasdecorte.es som la tercera escola d’Arquitectura d’espanya amb la nota més alta. Això vol dir alguna cosa, estem fent coses ben fetes, però altres no. Com per exemple, com pot ser que 120 estudiants volguessin fer el Solar Decathlon 2018, amb suport de desenes de professors, però la direcció es negués a permetre-ho sense donar-hi alternativa? Com pot ser que certs professors encara facin classe? Tot que és cert que els darrers anys, i afortunadament, professors com el Pancho Muñoz o el Benjamín Pleguezuelos s’han fet fora. Però en canvi magnífics professors com l’Emiliano López també han marxat. O també com es confronten les 2 escoles que hi ha al Vallès. La primera escola i més evident és l’escola Monteys, i la segona és l’escola B que ho explicaré llargament els propers dies.