Hem guanyat! Ras i curt, l’independentisme ha guanyat sobre el 155 / bloc constitucionalista. En vots i en escons. I l’Arrimadas ha perdut. Ha perdut perquè, per sort, el Parlament de Catalunya no és un parlament bipartidista on aconseguir més vots o escons vol dir governar. Per sort al Parlament de Catalunya, des de fa anys, és un parlament d’equips. I els independentistes tenim millor equip, i hem guanyat. Una victòria amb molt de mèrit, un victòria amb caps de llista a l’exili o presó, una victòria contra l’estat espanyol, una victòria contra la Unió Europea, una victòria contra la por de les grans empreses de l’Ibex traient la seu de Catalunya, una victòria contra els milions que han plogut en la campanya del 155.
CADA ESCÓ DEL 155 HA COSTAT 98.000€, MENTRE QUE CADA ESCÓ PER CATALUNYA HA COSTAT 51.000€ (cada escó del PP ha costat 600.000€, i tenint en compte que només es cobren 16.000€ per escó, com pagaran el 1,75M€ restants? Gürtel?)
Els independentistes certament no tenen la majoria absoluta de vots, però han obtingut el 47,5% dels vots (segons el darrer CIS només el 41%), mentre que el bloc del 155 només els 43,5%, 4 PUNTS MENYS! I després tenim el 7,5% de Podem…. L’Independentisme només creix: 1,7M el 2012, 1,86M el 9-N, 1,97M 2015, 2,044M 1-O i ara 2,06M 21-D. Sempre creixent i sempre per sobre els constitucionalistes. Malgrat la por a la independència, que és molta, la il·lusió per un nou país supera la por del gobierno i els seus partits.
Hi ha una cosa que els partits anti-independencia no entenen, i és que la il·lusió sempre guanya el ressentiment. L’Arrimadas, i l’Albiol, sempre amb el discurs de la por, males cares, enfadats. No tenien il·lusió pel seu projecte, només ràbia i por de l’independentisme (vull felicitar l’Iceta que crec que ha fet una excel·lent campanya intentant vendre il·lusió, sense gaire èxit). I el fet que l’Iceta hagi tingut tant mals resultats tot i la magnífica campanya feta, demostra quin és el perfil de votant de Cs: un votant que no té il·lusió pel seu partit, sinó un votant reaccionari que busca “el vot útil” contra l’independentisme. És un votant esporuguit que no ha estat capaç de veure que l’Arrimadas, el Rivera són productes industrials (o millor dit, sub-productes industrials) de l’industria de l’IBEX, els bancs i ELS INTERESSOS DELS CREDITORS EUROPEUS. Us convido a googlelejar “evolució deute espanyol” i busqueu també “evolució escons ciutadans”, alhora que també la despesa en campanyes del Cs, curiosament tenen corbes que es solapen, i no és casualitat. El principal problema de la Independència de Catalunya és que som el 20% del PIB del 2n país més endeutat del món, just per darrera dels EUA. Algú creu que el regne espanyol podria pagar el seu deute sense Catalunya? Total, que les grans empreses, que ho han tingut molt fàcil de canviar la seu a Madrid, em pregunto si ho tindrien tant fàcil per canviar la seu a París, o Berlín…. Total, que el diner, que és molt savi, ha fabricat els seus subproductes Rivera i Arrimadas per intentar mantenir el negoci. Si no fos així algú es creu que 2 noi i noia de trenta pocs (jo en ticn 30 i estic molt lluny de la seva fama, per sort…) es converteixen de la nit al dia en líders polítics de masses? Uns polítics que han sabut, curiosament, mobilitzar el vot que no votava, el vot desinteressat, el vot passota, el vot que ningú volia. I en això se’ls ha de felicitar, han fet (els assessors) unes campanyes molt ben fetes. Han buscat el vot de les persones que no buscaven res i era molt fàcil enganyar-les. Han aconseguit el vot de per persones que diuen “yo no creo en política, no sirve para nada. Pero Cs sí, porque ellos son diferentes, ellos son nuevos, jovenes y limpios”. Cs ha sabut captar aquest vot desinformat i també els dels esporuguits sense motiu, alguns pseudo-intel·lectuals que diuen que “el nacionalisme és cosa del passat o de dretes”. Comentar, per acabar el comentari de Cs, que quan l’Arrimadas parla de “quiero governar por todos los catalanes” que no s’oblidi que només 1,1M de persones l’han votat, dels 7,5M i que el seu vot es nodreix bàsicament d’un perfil de votant molt concret i concentrat en les perifèries urbanes. Que facin l’esforç d’intentar-se obrir, si en saben.
Però vaja, ja prou de perdedors, ara pensem en els guanyadors. Junts per Catalunya, en Carles Puigdemont, ha guanyat conjuntament amb ERC i la CUP. I ha guanyat per la il·lusió, perquè malgrat encara falta definir, l’horitzó d’un estat nou té un potencial enorme. I perquè, a diferència dels altres partits, el President Puigdemont és un líder. El millor líder polític que hi ha Catalunya i en bona part d’Europa. I la prova és que ha sabut guanyar tot i representar, oficialment, a l’antiga Convergència (malgrat ara sigui PdeCAT). És tant bon líder que partint d’una sortida absolutament desfavorable ha aconseguit guanyar les eleccions i molt possiblement, continuar sent president. I segurament és tant bon líder perquè va arribar sense passar per la trituradora de les lluites internes dels partits. La meva teoria és que per arribar a ser cap de llista d’un partit has d’haver empassat molta merda o haver estat més fill de puta que cap dels altres (i ha vegades ambdues coses). Com que el President Puigdemont no va haver de fer cap d’aquestes coses és bona persona, s’hi pot confiar (jo hi he confiat) i això la gent h nota. I per això, malgrat tot, va declarar la Independència el 27-O. No perquè volgués, sinó perquè era el què tocava i ho va fer malgrat només un ximple o un innocent ho hagués fet. (obro parèntesis. Aquells dies en Mas (a qui també el tinc en gran estima) com que sí que ha fet aquest procés de barallar-se per destacar, ja no va sortir a la foto de la DUI, ell ja sabia què passaria i no era ni prou ximple ni innocent com per fer la DUI).
Però la realitat de tot plegat és que les elits invisibles que dirigeixen el món sense governar-lo s’han refugiat en la democràcia per fer el què han volgut. Però s’han equivocat amb Catalunya, i amb altres llocs. Les persones mínimament formades ja s’han cansat del món fastigós d’avui en dia. Les societats avançades tenim il·lusió pel canvi i un món millor. I és per aquesta il·lusió de les persones (de la qual en Puigdemont no n’està immonitzat) que es va fer la DUI. Tothom sabia que acabaria malament, però no fer-ho era trencar la il·lusió de la gent i un suïcidi polític pel PdeCAT i ERC que haurien vist com perdien molts vots (i per una vegada va ser una sort que els partits siguin empreses que han de mantenir nivell d’ingressos, i facin qualsevol cosa per mantenir votants).
Abans d’acabar, un toc d’atenció. El perquè encara hi ha tanta gent anti-independència a Catalunya és el mateix motiu pel qual el 2005 es van cremar cotxes i hi van haver aldarulls històrics a França i Europa. Els anteriors governs de la Generalitat no han fet prou per trencar els guetos del cinturó roig (ara taronja). Certament per culpa del franquisme no era fàcil fer-ho. Però es va permetre que fossin barris tancats i on la immigració espanyola, i d’altres països avui en dia, es quedin allà en condicions millorables. És un sector de població massa oblidat i que per això no parlen català, no s’estimen Catalunya i acaben votant Cs, o PSOE o PP. Catalunya no ha aconseguit que aquests immigrants se sentin ben acollits, i que per tant no estimin la seva terra d’acollida, i aquest sentiment s’han transmès moltes vegades de pares a fills que ja són catalans/es.
Per acabar, a part d’expressar una vagada més la meva alegria per la reiterada victòria independentista, dir que el camí per ser un nou estat independent, no serà ràpid ni fàcil, però sí que serà imparable.
Martí Obiols Galí 