ELS rcr

Els RCR, premi Pritzker 2017, fills de l’escola, són uns arquitectes que de fa anys són controvertits i molt criticats (almenys per aquí), alhora que admirats (almenys a fora). A mi, personalment, no m’agraden, però tampoc diré que em desagradin. Els trobo interessants.

Per exemple les pistes d’atletisme d’Olot les trobo exquisides, fins i tot poètiques (bé!), però alhora no compleixen amb els reglaments atlètics, per tant no són útils per competicions oficials (malament!).

La biblioteca i casal d’avis de Sant Antoni, la trobo massa fosca, la façana del carrer està resolta de forma que acumula una brutícia ingent i fastigosa. Però alhora té aquella escala grada que trobo genial. Aquesta escala grada els propis RCR la troben tant encertada que la copien a la nova Mediateca de Gant.

Aquella cosa que en diuen espai lliure la Lira de Ripoll la trobo fosca, bruta, i una sobrada. Però alhora s’atreveixen a plantejar una proposta absolutament brutal, i el què té encara més mèrit és que els hi paguen! Tot i que no m’agrada, reconec que té quelcom especial.

De les obres que he vist, la pitjor, per mi, són les oficines de la plaça Europa de l’Hospitalet. Ple de patologies, mal conservat, i no sé si es pel lloc o per l’edifici que té un aire d’abandonat notable.  D’aquest no en puc dir res de bo excepte que és un escenari molt bo per fer-hi foto per l’Instagram (tot i que amb els temps que corren tampoc és difícil).

I el més controvertit de tots, el Centre Cívic de Riudaura. Que se’n pot dir d’un centre cívic que no ha aconseguit obrir? És admissible aquesta malversació de fons públics? (desprès parlen del cas Palau!) Segur que no només és culpa dels RCR que no hagi funcionat, darrera de tot bon i mal projecte hi ha l’arquitecte/s, constructor i promotor. Però realment és un paradigma de mala arquitectura si entenem que de l’arquitectura el seu principal fi és ser útil (per mi n’és la principal finalitat).

Ara bé, el què em sembla inexcusable són les obres megalòmanes com The Edge a Dubai. No entraré en valorar l’objecte arquitectònic, només dir que el sol fet de fer aquest mega-edifici fora d’escala i de lloc a Dubai és indefensable. El què és veritat és que si no ho fan ells ho farà algú altre, però jo crec que seria millor que ho fes algú altre. Vaja un canvi d’escala que em sembla una autèntica pena tenint en compte d’on venen. Per què? Doncs perquè fins ara les obres que en fet venien d’encàrrecs d’escala humana, comprensible, controlable. Tenien un punt d’artesà molt interessant. Aquesta proposta ho perd tot. Dubai és com una ciutat sense gravetat on tot s’aguanta perquè res no pot caure sense gravetat (i en aquest cas no parlo de l’estructura, sinó dels arguments)

Com tants altres arquitectes, el RCR només empitjoren. D’unes primeres obres interessants, fins hi tot bones, han passat a unes obres repetitives i fora d’escala. Potser diria que per mi, els RCR són excessius, massa poètics i massa sobrecarregats. I en vista de l’abús que han fet de l’acer corten, massa enamorats d’ells mateixos. Ara bé, dintre dels diferents premis Pritzer que hi ha, ja em sembla bé que els l’hagin donat. Com tot a la vida, no hi ha res completament encertat, però tampoc completament equivocat. En ells pesa massa, per mi, la part objectual, artística…. No pensen prou en la funcional, social, energètica… Però també és cert que això és el pensament contemporani…

Una cosa haig de dir per acabar, em semblen uns hipòcrites. Si mires la seva web i la fundació Bunka, els interessa l’arquitectura, i el fonament de l’arquitectura i paisatge…. En canvi en 2 ocasions han refusat la invitació de la Delegació d’Estuants de la seva escola per venir a fer-hi una xerrada. De fet en una ocasió no van ni respondre. Sembla un fet insignificant, però em sembla molt important i significatiu el fet de donar l’esquena a estudiants de la teva antiga escola. Un gest molt significatiu, almenys, per mi.