El Consell de l’Estudiantat, l’ànec lleig

El Consell de l’Estudiantat -CdE- de la UPC és víctima de l’estructura de la UPC i amb els inconvenients de les Delegacions d’Estudiants; això vol dir que ho té molt complicat.

Les Delegacions d’estudiants de cada escola o facultat, són el resultat de les persones que hi ha en aquell moment. Si hi ha un grup cohesionat i amb ganes de fer coses la delegació és imparable. Però per contra, si hi ha un grup de persones poc motivades, la delegació no fa res de res. I fins i tot hi ha hagut casos en què les delegacions s’han convertit en clubs socials de 4 amics. Tot i que s’ha de dir que això passava més abans que no pas ara, i ara hi ha molt més control.

Doncs al Consell de l’Estudiantat li passa més o menys el mateix, depèn molt de les persones que hi ha en aquell moment. I tot plegat agreujat perquè és a nivell UPC, que ningú ho sent, i que a més a més està lluny de tothom menys de la gent del Campus Nord. Per tant les condicions inicials són realment complicades perquè la cosa funcioni.

La part bona és que força gent que hi arriba té ganes de treballar, per tant sempre hi ha, almenys una minoria dels coordinadors, que treballen força. I això és així perquè al Consell de l’Estudiantat no hi arribes per casualitat, s’hi ha de voler anar!

El Consell de l’Estudiantat ha tingut sempre, igual que les delegacions, molts canvis generacions, relleus mal passats i moment de buits (en general precedits d’un moment d’esplendor). El CdE tenia el seu local, que jo sàpiga, a un edifici que van enderrocar darrera el Rectorat per construir-hi l’edifici del nou supercomputador (no el Marenostrum, sinó el nou que estan construint). Segons tinc entès era molt gran, i quan es van traslladar al soterrani de l’Omega, van ocupar 2 despatxos, a més a més d’un paper del Rectorat conforme es devia al CdE no se quants metres quadrats. Després de diversos anys allà baix (envoltat d’associacions plenes d’estudiants que hi anaven a fer fresca i dinar-hi), amb el Jordi Codony ens vam traslladar al micro despatx que tenim ara mateix davant del punt de control als baixos de l’edifici A4 del Campus Nord.

Realment són moltíssims els coordinadors i becaris que han passat pel CdE. I malauradament, com ja he dit als posts on explicava la meva etapa com a coordinador, ja he dit els que treballaven i els que no. Per tant potser tampoc cal tornar-hi i fer llistes de bon i dolents. Però sense cap mena de dubte aquests 5 anys i mig que hi he estat, vull tornar a destacar la tasca del Jordi Díaz, Víctor Sanchez i, sobretot, el Jordi Codony. Aquestes persones han construït el CdE que hi ha avui, molt especialment en Codony.

La funció que té, hi ha tingut el CdE, és complicada de dir… en principi és l’element de coordinació de totes les delegacions i representants de l’estudiantat de la UPC. És com allò que manté la flama viva, passi el què passi. Però cal dir que això també ha passat d’aquell forma. Sí que és veritat que com que sempre hi ha hagut beques pels coordinadors, i becaris quan n’hi havia, sempre hi ha hagut algú. Però just abans que hi entrés hi havia persones que sobretot feien un parell de Plens al curs perquè no fos dit, però no anaven quasi mai als CdGs ni enlloc a on havien d’anar. La meva generació vam complir força més, però tampoc gaire generalitzat.

El problema que hi ha hagut sempre, és que no rendíem comptes a ningú, per tant, era poc honest tot plegat. Molts coordinadors, més de la meitat, no han fet prou feina com per merèixer la beca de 10h/setmana que han cobrat. I darrerament, com que les reunions de coordinadors són obertes, i es reparteixen la feina, és tot plegat discutible….

És a dir, el CdE sempre ha depès de la bona voluntat de les persones que l’han integrat. Afortunadament les persones que hi ha ara, l’Emeka, Enrique, Oriol i l’Andreu són persones series, fan feina i van a les reunions. Però malauradament haig de tornar a dir que la majoria de companys que he tingut han estat uns penques. I malauradament és una tasca que crema molt, són força els coordinadors que han començat amb ganes, i al cap d’uns mesos o un curs es cansen i decauen molt. I al final acaben per cobrar per no fer res emparant-se en la feina, i altres coses. El què passa és que és una feina molt desagraïda, i on cobrar i no fer res és massa fàcil. De fet, “la culpa” dels coordinadors que han acabat per no fer res és del Plens del CdE que no ha sabut exigir prou als coordinadors. Però tenint en compte la feina que hem fet, crec que ha valgut la pena molt àmpliament.

Els Plens amb tots els representants de la UPC ha de ser capaç d’exigir. De fet, el Ple, en general, només ha exigit i lluitat contra coordinadors que fèiem molta feina com el Jordi C. o jo mateix. Mai s’ha indignat amb els coordinadors que no feien res i cobraven. I això és un error. Està molt bé exigir i parar el peus a coordinadors que no agrada les coses que fan, però també és igualment exigible als que no fan res. Cosa que no ha passat quasi mai.

Com deia, malgrat tot/es el penques que han cobrat per no fer res, crec que el balanç és molt positiu. Des del CdE sempre hem estat fent d intermediaris amb el Rectorat, i sempre hem estat estudiants de referència pel Rectorat. Tot i que això també ha comportat problemes algunes vegades, ja que a vegades la informació no ha arribat prou a tot l’estudiantat.

Però aquesta mancança de transferència d’informació és un clàssic a tot a la UPC. HI ha infinits problemes de comunicació, i no n’hem estat exempts. Crec que la fusió del CdE amb les delegacions d’estudiants és un molt bon pas. I també és un encert que darrerament hi ha reunions periòdiques obertes amb més persones amb ganes de fer coses. Crec que la recol·lecció de firmes per fer eleccions anticipades a Rector va ser un moment molt bo de relació del CdE amb assemblees i altres estaments de la UPC.

Sense cap mena de dubte el CdE està molt millor ara que no pas quan hi vaig començar. Però ara, que venen temps millors, o menys pitjors, hi ha perill que les coses es refredin i vinguin temps fluixos pel CdE si les persones que vindran fallen. Però això tampoc ha de ser així, si les persones que venen tenen ganes de treballar, però ser un CdE encara millor! Cal que el CdE estigui a ple rendiment, perquè quan és així s’ha fet molta i bona feina, i a més a més feina necessària i útil.