Vaig entrar al Consell Social de la UPC el novembre-desembre del 2012, i ho vaig deixar al febrer del 2014, substituint la Gloria Perona, i sent substituït pel Jose Villaverde.
El Consell Social es va crear per crear un òrgan de rendició de comptes de les universitats públiques amb la societat, i també per establir-hi relacions. Està format per: 2 membres nomenats pel parlament, 3 per la Generalitat, 1 per l’Ajuntament, 2 de sindicats, 2 de patronals, 1 Alumni i 6 de la UPC (Rector, Secretari General, Gerent i 3 electes, un de cada sector). I té competències, sobretot, en temes econòmics i de gestió, a més a més d’acadèmics. Però sobretot té la important funció d’aprovar el pressupost.
Darrera aquestes boniques idees de vincular la universitat amb la societat, hi ha una oportunitat perduda. Les persones que formen el Consell Social, totes elles, són persones molt vàlides i amb experiència, i que a més fan aquesta tasca amb la millor voluntat del món, perquè pels diners segur que no serà. No obstant com que el CS no té poders específics, més enllà de ratificar temes econòmics, acaba servint de poc. I també sobretot, perquè tot i que els membres són nomenats de la Generalitat, Parlament i Ajuntament, falta comunicació de la UPC cap a aquestes institucions. És a dir, ells no són portaveus, sinó que només són nomenats, la qual cosa vol dir que tenen poca influència.
A més a més, tot i que hi ha hagut pressions històriques dels membres del CS per intentar millorar la situació pressupostària, la UPC o no ha estat capaç, o no ha volgut escoltar aquests consells. Per tant, malgrat tenir aquesta tasca, el CS ha anat aprovant pressupost rere pressupost fins a on som ara, amb 114M€ de dèficit. Per tant, segons com, és culpa del Consell Social i dels Rectors la situació a on som ara. Però, malgrat que legalment potser és així, a efectes pràctics seria molt injust fer-ho. La culpa de tot plegat és l’estructuració de la UPC de base. Per exemple: el simple fet que el cost de les nòmines, degut al creixement vegetatiu generat pels triennis, quinquennis, i sexennis del personal, cada any és uns 2,1M€ més car que l’anterior, i això sense contractar ningú nou. És a dir, és un sistema que legalment està creat per créixer infinitament, i crec que algun físic dirà que això és impossible… Però vaja, això només és un dels exemples impossibles de les universitats públiques.
Un altre error del Consell Social és que invariablement són com Fuenteovajuna, todos a una , excepte els representants sindicals, amb el Rector. Això vol dir que sempre (excepte amb trivialitats excepcionals), hi ha 12 vots (Rector, Gerent, SG, i 9 membres del CS) que val a l’uníson. Per tant, segons com es podria arribar a dir que són reunions legitimadores, però que no serveixen de res, perquè sempre se sap com acabarà la història. I aquest és un problema greu. I la pregunta és, per què passa? Que el Rector no es pot equivocar? És per desídia? O és perquè el Consell Social està mancat de poder real? Jo crec que és per això, i també perquè els membres del CS, venen entre 2 i 4 hores al mes, la resta del temps estan ocupats per les seves empreses i feines. Per tant, tot i que veuen problemes a la UPC tampoc els toca arreglar-los a ells, que s’hi poden dedicar tant poc.
Una cosa que sempre ha posat nerviós als membres del Consell Social és la benevolència dels treballadors públics respecte el treballadors no públics de fora la universitat. Per exemple, el número d’hores de feina anuals és força més baix a les universitats que a fora. O el fet que una empresa privada amb 114M€ de dèficit estaria més que tancada, en canvi a la UPC se li permet continuar. I certament, hi ha d’haver diferències entre el públic i el privat, però cal veure quines haurien de ser aquestes diferències.
Com a conclusió dir que el Consell Social, tal i com funciona avui dia, no serveix per a res, més que per ajudar al Rector com va passar en l’etapa final del Rector Giró. També serveix per formar a persones, jo hi vaig aprendre molt, sobretot a com les reunions no és obligatori que durin 5 hores, allà van molt més per feina. Però aquest ús, és poc significatiu… Perquè el Consell Social servís caldria que hi hagués relació directa entre el què es diu a les reunions del Consell Social i la societat i la UPC, i caldria que el què diem des de la UPC tingués línia directe amb les institucions allà representades.
Però com a conclusió final, crec que és una duplicitat innecessària. Crec que si el Consell Social es fusionés amb el Consell de Govern es podrien generar debats molt més interessants i evitar duplicitats estranyes.
Martí Obiols Galí 