Vaig començar a anar al Consell de Govern el desembre del 2006 fins el febrer del 2014, bàsicament perquè en un Ple del CdE ho vam acordar i ningú més hi volia anar. I des d’aleshores vaig estar sempre a la CEI (Comissió d’Economia i Infraestructures), i quasi sempre també a la CP (Comissió Permanent), CDE (Comissió de Desenvolupament Estatutari), i CA (Comissió Acadèmica); i al final també vaig estar al CS. Aleshores hi havia vacants entre els representats de l’estudiantat al CdG. I els pocs que n’eren membres no hi anaven mai, excepte l’Oriol Arcas i el Joel Mus (aquest darrer no hi anava gairebé mai). Erem uns 8 representats, crec.
Aleshores el CdG era del tot tranquil i el Rector anava passant punts, i sempre passava el mateix: proposava qualsevol cosa, intervenia en Ferrer Llop (l’ex Rector que havia sortit derrotat per en Giró contra tot pronòstic feia poc més d’un any) i companyia per dir que ells ho feien millor. I els altres més o menys escoltaven intervenint a vegades a favor altres en contra… I el Rector sempre responia a la defensiva i argumentat el perquè.
Però en general al CdG l’ambient era molt tranquil. Cada membre del CdG estava concentrat el seu portàtil, i a vegades, fins i tot, escoltaven el què es deia. Malauradament usaven molt més el portàtil per mirar el mail, fer feina, llegir el diari… que no pas per seguir el què es deia a la sessió. Total, per votar sempre votaven el què votava el Rector. També hi havia honroses excepcions, també hi havia alguns que no tenien portàtil i es dedicaven exclusivament a seguir la sessió. Realment alguns, pocs, eren molt aplicats.
De fet ni els mateixos membres de l’equip rectoral feien gaire cas del què es deia. Tot i que en el seu cas era comprensible. Cal tenir present que els vici-rectors i gerent, tranquil·lament, poden haver tractat els temes a: reunions concretes del tema, reunions de l’equip rectoral, comissions del CdG, Comissió Acadèmica (tot i que aquesta comissió és molt més nova, ara ja existeix), CdG i, algun, al CS… De fet, el què hi és sempre és el Rector, que molts temes els presenta i debat, tranquil·lament, 3 i 4 vegades; i això quan no són 6 o 7… Realment és un cost molt alt per la democràcia… no es podria tornar més eficient? Sincerament crec que CdG, Consell Acadèmic (reunió dels directors de departament i centres amb l’equip rectoral) i CS es podrien fusionar… però vaja, això és un altre tema… La qüestió és que amb tanta reunionitis i repetició és comprensible que alguns vice-rectors estiguin per altres temes….
Ara bé, quasi tothom té temes sensibles als quals escolta i intervé. De fet, havent estat al CdG, ara entenc el lobbies. De fet tenen molt sentit! Cal tenir present que els documents a aprovar i debatre en un CdG poden arribar a ser diversos milers de fulls quan hi ha aprovacions de plans d’estudis, a uns centenars quan n’hi ha pocs. És quasi impossible conèixer tot el què es parla. Per no dir que molts dels documents que es tracten són aprovacions de fulls abstractes, com és el cas de la concessions de sabàtics a PDIs (aprovàvem 56 sabàtics), però sense saber per a qui. O aprovàvem pressupostos sense saber-ne de la missa la meitat. I en aquests casos va molt bé tenir un lobby, o algú, que conegui millor el tema i n’informi per poder-ho tractar al CdG.
Però més enllà del volum enorme de documentació a aprovar, cal tenir present que el nivell del què es debat i s’aprova és molt elevat. Arribar a conèixer prou bé la universitat com per entendre tot el què s’hi tracta és pràcticament impossible. Hi ha tants temes, tantes incògnites, tants misteris i subterfugis que crec que ni el Rector ni la gerent arriben mai a conèixer-ho tot. I a més a més com que el CdG es va renovant sempre mica en mica, mai hi ha un trencament i explicació de com funciona tot als nous.
També és curiós veure el tempos d’un CdG, solen durar 4 hores, de les 10 a les 14h (no fos cas començar abans de les 10!), i tranquil·lament tenen 30 o 40 o 50 punts a l’Ordre del dia. Però d’aquests punts, només 5 o 6 són de debat i llargs, els altres, 25 o 35 o 45 punts són del punt “aprovació” i es solen aprovar tots en un tres i no res. I molt sovint s’aproven tant ràpid que ni te n’adones que s’aproven. De cop i volta et trobes que has de votar a favor o en contra i no saps ni per quin punt vas (perquè la numeració dels documents i l’ordre del dia no té la mateixa nomenclatura (toca’t els nassos!), fet que produeix sempre (per més temps que passi) confusió i “ah ah! Volies die el 13/2013, que és el punt 7.15, no el 15/2013 que és el punt 7.17…”). Quasi tot el temps del CdG s’inverteix en els primers punts: Informe del Rector, i punts d’informació. Tot i que sempre hi ha temes estrella que s’allarguen com: pressupost i encàrrec docent. I altres que segons la temporada estan més o menys de moda.
Tot aquests punts que he dit que s’aprovaven tant ràpid és perquè venen debatuts a les 7 o 8 comissió del CdG, en aquestes comissions hi ha diversos membres del CdG i també tècnics de la casa que preparen i “modifiquen” els punts a aprovar. Ara bé, sí que a vegades s’ha aconseguit retirar documents, o s’han introduït modificacions. Però habitualment les comissions tampoc serveixen de gaire res.
Bàsicament el CdG i comissions serveixen per reafirmar l’establishment (sigui el què sigui). Sovint quan intentaves modificar coses, si t’escoltaven, era perquè eren petites coses sense importància o perquè milloraves les coses fins i tot per ells (tot i que habitualment aquesta millora comportava massa feina i feia mandra fer-ho). I potser feien cas perquè érem massa persones que protestàvem com per ignorar-nos tant qual. Però aleshores molt sovint es portaven els documents al CdG i s’acabaven aprovant perquè el Rector es feia la víctima i deia que no hi havia alternativa, i la majoria de gent hi estava d’acord. Ja us dic, la única votació rellevant que recordo que el Rector perdés fou el 2013 amb tot l’enrenou muntat dels interins. Fins aleshores no recordo cap votació important que perdés. És més, fins el 2013, l’àmplia majoria del CdG era partidari d’ell, fet força normal.
En definitiva el CdG serveix més per aprendre coses i saber com està la UPC que no pas per governar. És un òrgan legitimador del Rector. Allà no es decideix res, allà s’aprova tot i es “legalitza” tot. Pocs, molt pocs debats constructius s’hi ha produït. Tot hi arriba cuinat als despatxos i passadissos. Tant de bo servís més per dialogar i arribar a conclusions.
També cal dir que, en general, el paper de l’estudiantat allà deixa molt a desitzar. Durant aquests més de 7 anys que hi he estat, l’estudiantat majoritàriament ha deixat les places vacants o absents. I massa sovint, quan venia, estava jugant al “Candy Crash” o fent deures. Però també s’ha d’entendre que cal una llarga formació per poder-ho entendre i que molt sovint els estudiants no hi anaven tant de temps. També diré, però, que el paper de l’estudiant hi és imprescindible, justament, per la “innocència” que hi tenim. El PDI i PAS estan massa condicionats per la inèrcia, pels interessos ocults, i per anar fent. En canvi l’estudiantat no està lligat a totes aquestes coses i posem el temes damunt de la taula sense complexos. Després no ens fan cas, però almenys ho diem, i aconseguim que alguns es girin i ens diguin “teniu raó”…
En general crec que el CdG és una ocasió perduda, però sí que serveix per veure com va la UPC, per aprendre molt, i per fer-hi els contactes que després et permeten aconseguir coses. És a dir, jo al CdG vaig aconseguir poques coses. Però gràcies a anar al CdG i conèixer gent, vaig aconseguir-ne bastantes… Així és la realpolitik: decepcionant, però aprens a moure-t’hi per aconseguir millores per l’estudiantat i el què un representa.
Martí Obiols Galí 