Finalment les eleccions a Rector de la UPC no van portar sorpreses, almenys no gaires. En Junyent no va passar (no m’estranya, hagués passat a la història com el Rector més dialogant de la UPC…) i tampoc ho va fer en Pérez (haig de reconèixer que m’esperava que tindria molts més vots dels que va tenir). En canvi en Fossas va guanyar la primera volta de forma contundent (sé que una persona molt propera a ell pensava fa uns mesos que era “cavall perdedor”… que equivocat!) i també n’Elias (amb força menys suport del què la majoria de persones esperaven). I aquest dia 13 de novembre hi haurà les eleccions definitives, si tot va bé.
Val a dir que tots 2 ha evolucionat molt durant la campanya. Tots dos (tots quatre abans) han anat adoptant punts del programa de l’altre. Això a comportat a final una barreja de programes que al final, entre el què està escrit i el què han dit, es fa difícil saber quina és una candidatura i quina és l’altra.
Jo, personalment (com sempre), veig una característica de cada candidatura:
– Tarannà. Una es basa en la confiança guanyada, en les esperances de les persones que formem la UPC. L’esperança que les coses les faran bé, o millor de com s’han fet fins ara.
– Propostes. L’altre es basa en moltes propostes concretes i englobar-les en una candidatura. Amb un equip ampli i heterogeni que han volgut plasmar tot el què creuen que ha de canviar a la UPC.
Ideològicament, crec, que les persones les perceben com a diferents, i contraposades (aquí no escriuré les cometes, però ho dic amb moltes cometes):
– Socialista. Tot i que tampoc sé ben bé perquè. Suposo que pel boca orella, perquè no recordo que hagin anat mai als mítics o webs amb banderes vermelles.
– No-socialista. Tot i que tampoc sé ben bé perquè. Suposo que per contraposició a l’altra candidatura. Tot i que tampoc els he vist mai cremar banderes vermelles.
Personalment (referit a les persones), conec ambdós candidats i ells em coneixen. I tant l’Enric com l’Antoni (curiositat la E va després de la A en les vocals, i la E va abans de la F a l’abecedari, una rucada “Màrius Serra”, perdoneu) són persones de confiança i benintencionades. També ens coneixem de forma molt propera (perquè han estat professors meus) el Joan Puigdomènech i Ricard Pié i per tots dos només en tinc bones paraules. Per tant se’m fa difícil decidir de forma personal. També ens coneixem amb altres persones dels seus equips, i ambdós tenen persones amb qui ens entenem i que no.
Ara bé, un aspecte important (almenys pels pobres desvalguts dels arquitectes, recordeu que ara són pobres de debò!) són les persones que han posat al capdavant del famós (i no nascut) “Àmbit de l’arquitectura”. N’Elias va posar en Cèsar Díaz, el conec molt poc, però és de l’escola de Barcelona de tota la vida. I en Fossas ha posat en Josep Parcerisa, és de l’escola de Barcelona de tota la vida. A ell tampoc el conec gaire, però en canvi sí que el vaig sentir dir a la Junta d’Escola de l’ETSAB fa dos anys que l’ETSAV erem “uns fills de papà “pijos” i que ens haurien d’haver tancat fa 30 anys”. Ignoro si encara ho diu, però tenint en compte la convicció i ràbia en com ho va dir davant de l’il·lustre públic de la Junta d’Escola de l’ETSAB, no em crec que ja no ho pensi. Crec que una persona que pensa i diu això no pot fer de vice-rector en l’àmbit de l’arquitectura. I estic segur que no és el perfil adequat (almenys segur que no ho és per l’ETSAV…). En honor a la veritat cal dir que el Joan Puigdomènech és un dels màxims (el màxim…?) defensor de l’ETSAV.
Però el què sí que em preocupa és la baixa participació ens les eleccions. Desprès de tot el què ha passat, com pot ser que només hi hagi aquesta participació? Les persones ja han oblidat què va passar? Que van sortir al carrer ? Realment sembla que només el PAS recordi. És força trist.
També el preocupa els motius de l’elecció d’un candidat o altre. Després de la primera votació n’he sentit de tots colors: l’he votat perquè em recorda al meu pare, l’han votat perquè ell el coneix molt i m’ha dit que si el voto tal o qual, el voto per no votar l’altre, el voto perquè porta ulleres (és broma, tots en portaven)…. però realment són pocs els que m’han donat bons motius per votar un o altre. Crec que la majoria de les persones que voten ho fan intuïtivament, i molt a la lleugera, i després ho justifiquen amb una excusa o altre.
Realment no tinc ni idea de què passarà dimecres. Espero que, guanyi qui guanyi, sigui tant bo com diu que serà, i que pugui fer la meitat del què diuen que faran (fer la meitat ja em semblaria tota una proesa!)
Espero que la UPC voti en massa aquest dimecres i que ho faci havent-se llegit els programes. Crec que cada candidatura comportarà una UPC molt diferent, però tampoc crec que ho pugui explicar amb paraules. I espero que no es compleixin les funestes professies que ens intervindran si guanya un, o que hi haurà més acomiadaments si guanya l’altre.
Martí Obiols Galí 