Avui a la tarda hi ha hagut el debat de rectorables de la UPC: Antoni Elias, Enric Fossas, Gabriel Junyent i Junje Pérez. Aquest debat s’ha fet a l’auditori del Vèrtex, organitzat entre diversos col·lectius de PDI, PAS i Estudiantat. Però sobretot gràcies a CCOO de la UPC. El debat estava moderat per la Ivanna Vallespín periodista especialista en universitats del diari “El País” (segons diuen les males llengües un candidat a qui no se li pot prendre el pèl no volia que ho moderés un estudiants com es pensava inicialment). S’ha fet una primera ronda de preguntes pactades a cada col·lectiu, unes 6 preguntes. On cada candidat tenia 4 minuts per respondre i desprès rèplica. Començaven a respondre de forma alternada. Finalment hi ha hagut un torn de preguntes entres els assistents. Els candidats van demanar (o exigir?) tenir les preguntes prèviament al debat. La qual cosa ha fet que els candidats, més que debatre, hagin fet unes lectures dramatitzades (cal remarcar que són candidats a Rector, no pas a premi Butaca!). Haig de reconèixer que he arribat uns 30 minuts tard, i que ens arribar he observat que:
– L’Auditori no estava ple, ni de bon tros; als darrers claustres estava més ple (la gent es preocupa més per destruir que no pas per destruir?)
– Hi havia molta més ocupació al galliner que no pas a platea (ni que cobressin entrada més cara a platea! Suposo que així podien marxar més fàcilment)
Haig de dir, abans de continuar, que m’he avorrit un xic. I això ha estat per dos motius: estar 3 hores veien persones com llegeixen, avorreix, a no sé que es sàpiga llegir bé; i també perquè he trobat molt poca interacció entre ells, és a dir m’ha semblat que era com si estiguessin sols i no tinguessin els altres “rivals” al costat (d’acord que un debat no és un combat i no cal entrar al cos a cos… però una mica de caliu l’hagués agraït).
A partir d’ara seré subjectiu (és a dir no espereu un text objectiu d’ara en endavant, si és que ….). I això ho faré així perquè després d’aquest anodí debat, ser objectiu és molt avorrit, llegint les seves webs (cosa que he fet llargament) és més útil.
Punts forts (segons el meu criteri) de cadascú:
– Elias: Té clar a on vol anar i té idees concretes de com fer-ho.
– Fossas: Va guanyar-se molts suports en la “lluita” “primavera UPC” fent pinya contra el Rector la primavera passada.
– Junyent: no es mossega la llengua i diu el què pensa però…..
– Pérez: és el més empàtic amb el seu interlocutor.
Punts dèbils:
– Elias: a vegades no sap com explicar les seves idees sense fer que s’enfadi un col·lectiu
– Fossas: Ha dit, almenys dues vegades, quan dimitirà. No crec que quan es fa campanya per ser elegit hagis de dir quan dimitiràs….
– Junyent: ….. no pensa el què diu. És massa arrogant
– Pérez: la seva tranquil·litat es confon amb inseguretat.
Les frases perles (tampoc són cites textuals), i només en recordo 2 de concretes que en recordi l’autoria:
– Elias: Els estudiants han de millorar el seu rendiment, però això és culpa del PDI que ha de millorar.
– Junyent: “faré moltes coses” (de debò??) o “Jo faré que el dèficit que fem a final d’any ens el descomptin del deute que la Generalitat té amb nosaltres”
La part de les preguntes prefabricades ha estat una lectura darrera una altra.
L’Elias era força evident que llegia, no se n’amagava. I ha posat èmfasis amb què té un gran equip amb experiència en gestió i heterogeni. A vegades llegia massa ràpid i se li acabava el temps, això, entre altre motius, potser és degut a que és qui més concressions té al programa.
El Fossas, llegeix de forma més dissimulada. Ha posat de rellevància les persones i el diàleg. És qui, segurament, ha sabut més parlar amb públic i agradar. M’ha semblat molt convincent quan al minut final per demanar el vot ha dit “no demanaré el vot, sinó que demanaré que llegexin el meu programa a la web i em voti si hi estan d’acord”. M’ha sorprès molt la seva universitat de referència sigui de la Eindhoven, ja que és una universitat bàsicament pagada per Philips….
El Junyent no llegia gaire i començava sempre les intervencions amb una mena de “sentència” tipus “L’ERO ni hi és ni se l’espera” o la del dèficit. Desprès de les seves sentències (o anècdotes de quan era director de l’ETSETB) responia a la pregunta. Però tot fet amb un to enfadat i, fins i tot, maleducat.
El Pérez tampoc llegia i parlava pausadament. Desprenia tranquil·litat. Ell aposta per canviar regles de joc amb la Generalitat. I una manera de fer diferent a la UPC.
En general els candidats es mostraven molt optimistes amb les seves negociacions amb la Generalitat. Veuen clar (fàcil i tot!) que negociant amb la Generalitat es resolguin tots els problemes econòmics amb la Generalitat. Aquestes fàcils (i evidents) negociacions van des de fer plans de 15 anys d’amortització del dèficit (Elias), fins a fer que ens paguin el deute que tenen amb nosaltres (Junyent) (algunes d’aquestes afirmacions m’han recordat aquell tall de l’APM de “o me la tallo i em faig monja”…). Per la meva experiència, no només al Consell de Govern, sinó parlant directament amb l’Antoni Castellà o Lluís Jofre mai he tingut la sensació que tinguin cap intenció de negociar aquestes condicions tant avantatjoses per la UPC, ni encara menys de donar els 40M€ que ens deuen. Espero que els candidats que tenen les idees tant clares tinguin també asos a la màniga que jo desconegui, altrament seran paraules buides.
També m’ha sobtat molt que tots tinguessin clar que gastaran més (més beques, cap acomiadament més….) sobretot quan l’únic ingrés que ha augmentat a la UPC els darrers anys ha estat la matricula dels estudiants. Tots veuen evident que tindran més ingressos de forma poc precisa. Creuen, alguns d’ells, que les empreses salvaran la UPC, ja sigui perquè faran que tothom pagui l’Overhead en la recerca (Junyent), com perquè esperin captar més diners de càtedres d’empresa, convenis… (la resta). Els desitjo molta sort.
Molta gent diu que el Rector Giró és “l’alumne avantatjat de la Generalitat” i que feia tot el què li deien… Si sent així no va aconseguir millor tracta ni favors de la Generalitat, com els candidats esperen convença ara a la Generalitat? Si per les bones no cedeixen, amb què cediran? Amenaces? Pressió? (esperen els rectorables fer més por al Castellà de la que fa el Mas-Colell o el Mas?) Estic encuriosit.
A mode de conclusió dir que els 4 candidats cada cop diuen coses més iguals. Tot i que cadascú té el seu tret diferencial (encara que no els hagin sabut dir massa bé quan els he preguntat), són molt iguals els 4. Quan persones em diuen “a qui voto?” no els sé respondre objectivament. Aquesta campanya s’ha convertit en una campanya de personalismes subjectius. Crec que la major part de les persones votaran segons les impressions que els despertin un o altre. És difícil objectivar el vot, excepte si es té un coneixement elevat de la situació.
A mode de quiniela crec (com quasi tothom) que hi haurà segona volta. Molta gent dóna per fet que l’Elias passarà a la segona volta, jo hi estic d’acord, però també crec que en les èpoques que estem també passa el què ningú s’espera. I entre el Juanje i el Fossas, jo creia que passaria el Fossas ja que es va guanyar el vot de l’estudiantat la primavera passada i també la de molt PAS. Però és molta la gent veu el Juanje cada dia més sòlit, realment ell s’ha erigit com la tercera via, i potser no només això, sinó que la segona via. El Junyent ningú creu que passi (cosa que no m’estranya….) i crec que no serà així. També crec que no sembla que tingui cap interès en guanyar suports de les persones que pensin exactament com ell… li reconec (valgui la redundància) que diu el què pensa, però no pensa el què diu.
Martí Obiols Galí 