Els Tres Rectors (aspirants)

els 3 rectors

El dia 24 d’octubre hi haurà, finalment, les eleccions a Rector de la UPC. Avui, dilluns 30 de setembre a la tarda el Consell de l’Estudiantat- CdE- ha convocat per seprat els 3 rectorables oficiosos: Enric Fossas, Antoni Elias, i Juanje Pérez (han aparegut en aquest ordre). El CdE ha elaborat un document amb un seguit de preguntes i comentaris que se’ls ha entregat directament als candidats a la reunió.

Abans de continuar, m’agradaria deixar clar que aquests seran uns comentaris personals de les 3 reunions d’una hora cadascuna amb el Ple del CdE. Intentaré ser objectiu, i no ser tendenciós. Però això no m’impedirà afegir algun comentari mordaç (si es pot dir així!). Tinc un candidat favorit, però no toca, almenys per ara, fer-ho públic. Però sobretot el què no vull és que ningú interpreti del meu post que els candidats volen això o allò, sinó que jo ho he interpretat!

Comentaris generals i comuns pels tres candidats: cap dels tres ha obert l’ampolla d’aigua que tenia al davant, els tres duien ulleres (quatre ulls hi veuen millor que dos!), s’han saludat entre ells quan s’encreuaven durant el canvi, i tots ells han estat puntuals. I pel què fa al que us pot interessar, em refereixo a plantejaments, fer-vos els següents comentaris comuns en els tres:

–          Preocupació per la transparència, fer-la transparent, vaja, la universitat

–          Idees clares sobre el Campus del Besos, tot i que dispars.

–          No hi haurà noves retallades de personal

–          El trasllat de nàutica es veu amb bons ulls sií és dins de Barcelona i si  té el vis-i-plau de la FNB (que sembla que sí)

–          Cal escoltar (i escoltaran!, diuen) més el Claustre i les persones, tot i que cap d’ells ha dit que tingui intenció de modificar l’Estatut de la UPC.

–          Cal reduir les estructures supremes de govern: menys vici-rectors, i una estructura de gerència mínima més tècnica i menys política.

–          Tots tres són conscients que cal “democratitzar” (de fet cap ho ha dit, en aquest terme, però ho venien a dir… o això he entès….) més la UPC i aprendre dels errors i mala maror que s’han generat.

Entrant en el particular….

Enric Fossas. Apareix sol i parla sense usar micro. En la presentació aprofita per repassar breument la seva biografia acadèmica. També comenta que no es tallarà el cabell llarg que té per ser Rector. Passant a les preguntes, s’entreté força en els primers blocs: centre, UPC i finançament. Té idees clares i coneix bé la institució des de dalt, diu que es pot tocar tal partida, revisar-ne altre de fundacions, empreses del grup UPC… Posa molt èmfasis en l’opacitat actual, i que ells creu que és imprescindible canviar-ho. Pel què fa a estudiants no ens porta propostes perquè creu que ha de parlar amb nosaltres primer, per això ha vingut. El temps s’acabava i encara quedaven moltes preguntes, així que se’l convida a comentar lliurement el què cregui de les preguntes proposades. Ell es centra el la governança: realçant el Claustre, criticant els vots segurs del Rector al CdG, criticant els textos de governança… Finalment ha anomenat persones que formen el seu equip ara com ara, un equip curt, per ara, d’unes 5-6 persones. Ara bé no té cap arquitecte al seu equip (ja em perdonareu, però un servidor té el seu petit cor d’arquitecte), potser ja fa ben fet…

Personalment m’ha donat la impressió que l’Enric, com que porta mesos al Consell de Govern i ha estat en les comissions últimes durant tot l’enrenou, coneix bé les (si m’ho permeteu) intimitats de la UPC. Domina bé els punts flacs a on cal ser més participatiu, i a on cal informar més, i a quines entitats vinculades se les pot “collar”. Els altres 2 candidats no coneixen tant bé les intimitats actuals. També dóna la impressió, que ell ha posat de manifest, que ell no té unes propostes clares i tancades del què s’ha de fer, sinó que ell aposta per parlar molt i cooperar amb altres persones implicades de la UPC. D’això alguns segur que malpensen, però com a concepte no es pot negar que és bo!

Antoni Elias. Arriba amb l’Eulalia (directora de l’ETSEIAT), i un xic més tard arriba el Joan. Parla amb micro. No perd el temps i aprofita la presentació inicial per explicar les seves idees principals: tendir cal a un model universitari anglosaxó (àmbits, docència més flexible, menys imposicions i més facilitats…). També posa molt èmfasis amb què ell no és la opció “continuista” Girò. Per argumentar-ho recorda que ell es va presentar amb en Ferrer Llop (opositor d’en Girò), i que té l’Alvarez al seu equip (fet que haig de reconèixer que m’ha sorprès…. no recordo cap orador més “agressiu” contra en Girò en els 6 anys de CdG!). Diu, també, que compta amb el Gil dins del seu equip. Compta amb dos arquitectes a l’equip (ja ho he dit, sóc arquitecte…) Entrant en les preguntes, té molt clar que cal canviar la universitat. Té una idea i vol aconseguir-la. Té idees per augmentar ingressos: buscar empreses; si cal re-batejar aularis o la BRGF amb noms d’empreses (com el DKV joventut, vaja). També es mostra crític amb el paper actual del Consell Social, que cal potenciar per buscar finançament. Afirma que a tot estudiant que tenia beca del ministeri abans i que ara s’ha quedat sense, la UPC li sufragarà la matrícula. Explica que creu en les 5 propostes del CdE per pal·liar l’efecte de l’augment de preus de matrícula. Diu que cal potenciar l’estudiantat en tot el què sigui extra acadèmic: representació, associacions… crearà tallers per treballar “realment” a cada campus… Acaba amb temps de sobres i hi ha el torn de paraules més llarg.

Crec que s’equivoquen en dir que és “continuista” (més enllà del nom, clar), de fet m’ha sorprès força el seu heterogeni equip. Entenc que l’Antoni és el contrari de conservador, vol canviar la UPC per assimilar-la a un model anglosaxó, però està molt influenciat pels enrenous passats. Segurament no tant per experiència personal, sinó per persones que té a l’equip que van viure les darreries del curs passat amb intensitat i preocupació i han après de la lliçó: no es pot anar contra la universitat. No domina tant les intimitats politècniques, però té idees.

Juanje Pérez. Arriba amb el Joan (de l’ETSAV), parla amb micro i és l’únic de tots que porta un parell de diapositives amb les que explica les traces del seu programa. I també és l’únic que ens facilita ja el seu programa electoral. Sembla que li costa dir-nos els noms del seu equip, però acaba dient un 4-5 noms. Presenta idees de funcionament i forma d’entendre la universitat. Per entendre’ns, l’Elias té una objectius, i el Junje té un decàleg de com ha de ser la universitat (no sé si sóc gaire intel·ligible….). Entrant a les preguntes, la principal mesura per augmentar ingressos és negociar amb la Generalitat perquè doni més.  Posa damunt de la taula una proposta molt interessant per l’estudiantat: “la UPC sufragarà la matrícula de qui no la pugui pagar” (jo he posat, mentalment, uns ulls com taronges!, cada candidat ha pujat el to pel què fa al què havíem de pagar… si hi hagués hagut un quart candidat convidat hagués dit matrícula gratis per tots!). El Joan ha posat molt d’èmfasis en que l’estudiantat hem de prendre més rellevància en la universitat.

El Juanje dóna la impressió de serenor. I realment és, com alguns diuen, una tercera via. Així com tant l’Enric, com l’Antoni semblen tenir uns votants fixes, el Juanje sembla que no acaba d’encaixar amb cap dels dos col·lectius. Ell mateix ha dit que està obert a incorporar persones d’equips eliminats en la primera ronda de votacions. M’ha donat la impressió que el Junje, més que uns objectius clars, representa una metodologia, un enfoc diferent.

Demà es faran públiques les candidatures definitives, i el dia 9 comença la campanya electoral (malgrat que tots ells ja fa setmanes que fan entrevistes). La pregunta que molts ens fem és: qui guanyarà?. Pregunta gens clara…. o més ben dit, resposta ben difícil d’encertar. Personalment crec que és força clar qui guanyarà. Però també és cert que venim d’un temps tant convuls a la UPC que… tot pot ser…. Diuen que es presenta un o dos candidats més. Hi haurà 5 candidats? En un moment tant complicat com aquest hi haurà més candidats que mai? Podria ser, a la UAB fou així. Això, de fet, dóna ànims. Típicament la universitat mai ha mostrat gaire interès en governar, és esperançador que en temps tant difícils hi hagi tanta gent disposada a enfrontar-se a aquesta difícil empresa d’enfrontar-se a un deute de 111M€…

Jo em pregunto, no seria millor un sol candidat? De cara a la Generalitat seria un missatge molt clar: estem units. Però de portes en dins…. Alea jacta est!

3 respostes a “Els Tres Rectors (aspirants)

  1. Molt interessant el teu post, nomès aclarir que el candidat Enric Fosses va dir en reunió amb directors de Centre q acomiadaria al professorat col.laborador no doctor, per tant l’afirmació de q tots tres no acomiadaran a ningú no s’adapta a el que un d’ells ha declarat en altres contextos

    1. Crec que la teva visió de la recerca és totalment equivocada, prova n’és que el teu nivell de publicacions és molt baix, per no dir quasi nul en els darrers 20 anys. Em sembla molt bé la teva visió sobre el professorat, però qualificar la publicació científica de només “paper” si no va acompanyada de patents és absurd i demostra la teva desconeixença del procés científic o dels costos que impliquen una patent. Per sort, la ciència des dels seus origens no ha seguit el que tu creus que ha de ser el seu esquema i que duri!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s