Qui ha perdut el Claustre?

160 a favor | 79 en contra |10 en blanc | 3 nuls. Aquest és el resultat de les votacions que es van fer al Claustre Universitari de la UPC el passat  divendres 17 de maig del 2013 sobre si s’havien de celebrar eleccions anticipades a Rector al juny. Van mancar 29 vots per aprovar la proposta (per si algun despistat no sap de què va el tema, calen 2/3 dels Claustrals per aprovar aquesta proposta).

Després d’aquest resultat se’m plantegen 4 dubtes: Qui ha votat què? Per què aquest resultat? Què passarà ara? Qui ha perdut el Claustre?

Qui ha votat. Fem un simple exercici d’aritmètic: 14 equip rectoral + 16 directors de centre + 42 directors de departament + 4 directors instituts + 2 directors (Escola Doctorands + ICE) = 78 (Vaja, quina casualitat!). Però les coses no van ser tant senzilles. Tot i la feliç, quasi, coincidència, la cosa no va ser tant així. Sé de directors que van votar a favor, i també sé de membres electes (perquè els 78 són tots Nats al Claustre) que van votar en contra la proposta. Tot i les excepcions, majoritàriament tots els membres nats del Claustre, els directors, van votar en contra de la proposta. M’atreviria a dir que cap Estudiant o PAS va votar en contra de la proposta (certament no cal ser cap linx per veure això, però calia deixar-ho per escrit). Una altra forma de veure-ho és que el PDI de més rang va votar en contra de la proposta. Aquest fet condueix a:

Perquè aquest resultat. Certament als impulsors de la proposta, el Consell de l’Estudiantat i tot el PAS i PDI que ha donat suport, érem francament optimistes amb un resultat històric i positiu en aquesta votació. Crèiem en la victòria fins el divendres 26 d’abril (almenys jo). Quan el Rector va anunciar eleccions anticipades per l’octubre va fer que molts directors i PDI de rang, “pata negra” que en diuen alguns (res a veure amb què siguin “sus scrofa”¹, sinó que el “pata negra” és el millor), canviessin d’idea. Van pensar que ja no calia fer cap acció contundent, que el Rector ja se n’encarregava.  I aquest fet encara es va refermar en la reunió dels catedràtics de la UPC (fet sense precedents, que jo sàpiga). En aquesta reunió els va demanar responsabilitat amb la UPC, els va explicar la complicada situació econòmica, i també els va explicar que la UPC depèn de les pòlisses de crèdit del Santander per pagar les nòmines. Una dada, en aquella sala hi havia unes 250 persones amb un sou mitjà entorn als 45.000€ anuals, un total d’uns 14M€². Escric això perquè el Rector, i els catedràtics, donen molta importància al sou. Per posar-ho en solfa, els 770 associats, que poden anar al carrer aviat, cobren 4.3M€. És a dir, el triple de persones, cobren menys d’una tercera part³. Però haig d’admetre que aquesta comparació, més enllà de ser certa, és demagògica. Els catedràtics estan a temps complet, i els associats a temps parcial.

És a dir, aquest resultat ha estat possible perquè el PDI amb més rang acadèmic de la UPC ha valorat que no hi ha cap pressa per elegir nou Rector. És més, no només no hi ha pressa, si no que calen 5 mesos per poder parlar amb calma qui serà el Rector (perquè com que la situació d’incertesa és nova de dijous passat no han tingut temps de parlar i concretar coses). Aleshores la pregunta maliciosa és inevitable: els “super-PDIs” de la UPC per què no creuen que calgui prioritzar salvar Interins, Ajudants i Associats? Només hi ha dues opcions: són prescindibles per a la UPC, o millor que els facin fora el Rector Giró (que total ja està cremat)per tal d’assegurar el futur de la UPC. Si és la segona opció, es podria arribar a interpretar que cal fer fora aquests Interins, Ajudants i Associats per salvar-se a ells mateixos. Però això també és demagògia. Ells ho han decidit pel bé de la UPC. Perquè els catedràtics són els autèntics guardians de la UPC, ells són la UPC i tot el què representa. La resta, és prescindible.

Què passarà ara. Ara hi ha una gran situació d’incertesa (com que estem acostumats darrerament). Si ens remuntem al 15 de març, aquest estiu s’havia de deixar de contractar 250 professors associats. A més a més de prescindir de 90 interins. Però al Consell de Govern no van dir res dels professors ajudants⁴ i lectors que acabaven contracte. Les desenes d’ajudants que acaben el seu contracte formen part dels 250 associats, o se li sumen? Cal especificar que el Vicerector de Personal, Tamarit, va especificar aleshores que eren 250 associats. Per tant s’hauria d’entendre que els ajudants i lectors es sumaran. Ara bé, el SUR Antoni Castellà va moure fitxa fa quasi un mes i van donar peu a salvar els interins a un elevat cost. Què passarà ara? Algunes veus especulen sobre la possibilitat que degut a la “intromissió” d’en Castellà ara no faran fora a ningú, i faran que sigui en Castellà que busqui la forma d’eixugar el deute que generarem.  Realment el futur és molt incert. En principi hi haurà els acomiadaments previstos, ja que el Rector no ha dit públicament res que faci pensar el contrari. Però tampoc seria sorprenent que no fos així. Tot depèn de les negociacions SUR-UPC.

Qui ha perdut el Claustre. Aquesta és una gran pregunta. Realment el Rector va guanyar la votació? Diria que ell va perdre la votació, però suficientment. Realment el Rector Giró sempre s’ha basat en les lleis i normes. I la llei diu que cal un 66,67% del Claustre per fer-lo fora, i només hi va haver un 56%. Però evidentment el Rector va perdre, igual que porta setmanes perdent, el suport de la comunitat universitària. Per tant, tot i que el Rector ha perdut el votació, no ha perdut per prou com marxar. Però qui realment hi pot perdre molt amb el resultat és la UPC. Si aquestes més de 350 persones van al carrer (o no tornen, com agrada dir als de dalt) serà la UPC i l’estudiantat els que hi perdrem. Perdrem PAS interí jove i molt ben preparat. Perdrem docents boníssim que estan en contacte amb la realitat. Perdrem els ajudants que han estat 5 anys fent la carrera acadèmica. Perdrem uns grups de classes reduïts. Però no tot seran pèrdues! També guanyarem en retallades de serveis, guanyarem massificacions a les aules, guanyarem en hores de classe dels professors pitjors valorats per la UPC… (cal mirar la part positiva!).

Però el més important de tot és que guanyarem en estabilitat de la UPC. Guanyarem que els nostre catedràtics tinguin temps de parlar entre ells i repartir-se bé el pastís de la UPC perquè no hi surti perden, la UPC. Guanyarem un procés tranquil i relaxat cap a unes pacífiques eleccions a Rector d’aquí a 5 mesos.

Una altra forma de veure-ho: la pràctica totalitat dels REPRESENTATS electes dels col·lectius d’Estudiantat, PAS i PDI creuen que calen eleccions ja. La pràctica totalitat del MEMBRES NATS directors de les Unitats (escoles, facultats, departaments…)  creuen que no hi ha cap pressa. Aquest Claustre ha posat de manifest una absoluta ruptura a la UPC. Per dir-ho d’una forma metafòrica: el cos va per una banda, i l’esperit per una altre. Més val que la situació es salvi d’alguna forma aviat, perquè el què ha passat és greu, molt greu. I cal que les persones responsables expliquin de debò perquè han votat el què han votat. Crec que el PDI amb el 51% del poder de la UPC ha demostrat ser molt conservador, i molt poc valent.

1: denominació científica pels porcs domèstics

2: Segons el quadre de Plantilla del Pressupost UPC 2013. Si feu la suma us donarà un total inferior, però cal tenir en compte que allà no hi figuren els quinquenis, sexenis, complements del càrrec…

3: Segons el Pressupost UPC 2013

4: el professor ajudant és aquell que se li fa un contracte de pocs anys (4 anys prorrogable a un més) per poder fer la tesis doctoral. Aquest perfil de contracte està destinat a incorporar aquests professors a la plantilla universitària. Però degut a la crisis la UPC incompleix el compromís i quan acaben el contracte van al carrer.