A l’Ull de l’huracà

Si analitzem els fets que han envoltat a la UPC darrerament:

– 11 de març: presentació de 115 firmes dels claustrals elegits el 20 de febrer  demanant la convocatòria extraordinària d’un Claustre Universitari per debatre si es fan eleccions anticipades. Petició desestimada pel Rector al·legant que, com que el Claustre encara no s’havia constituït, no eren de Claustrals. Però el Reglament Electoral de la UPC (art. 55) diu que des que es proclamen els resultats definitius (cosa que sí que s’havia fet) la persona electe passa a ser membre de l’òrgan. Per tant, la interpretació del Rector és més que discutiple.

– 15 de març: el Consell de Govern (celebrat d’amagat a la Fundació UPC) aprova el polémic pressupost del 2013. Aquest pressupost es fixe segons els ingressos reals que ha tingut la UPC l’any 2012: 280M€. La qual cosa significa que s’aprova un pressupost amb uns 30M€ menys que al 2012. Aquests 30M€ menys signifiquen com a fet més destacables la previsió de supressió de 340 llocs de treball.

-19 de març: El Consell Social de la UPC, també amagat i en mig de protestes, aprova finalment el pressupost 2013 de la UPC

– 22 de març: Assemblea UPC de PDI, PAS i Estudiantat. Es debat la situació actual i es decideix que la UPC ha d’anar a la Vaga indefinida per combatre les retallades i els acomiadaments. Aquesta decisió es referendarà, en principi, demà, dimarts 2 d’abril a les 12h.

A tots aquests fets de caràcter general de la UPC cal afegir-hi activitats de diverses Assemblees com la de l’ETSEIB, ETSAB, ETSAV… És destacable que el professorat associat i estudiantat de l’ETSAB han convocat vaga indefinida a partir del dilluns 8 d’abril.

Tots aquests fets prou importants i significatius són només el començament. I s’han vist pausats per la Setmana Santa, l’Ull de l’huracà, imposada pel Consell de Govern (encara no he descobert si és a causa de gerència o de negociacions entre sindicats, comitès i gerència…). Ara comença la guerra de debò.

A l’assemblea de demà, dimarts 2 a les 12h, quasi amb tota certesa, es revalidarà la vaga indefinida de tota la UPC. Un cop fet això, tocarà el laboriós treball de dur aquesta proposta a cada escola i facultat de la UPC:  ha de ser cada centre que aprovi o no la Vaga.

S’ha de tenir present que l’ETSAB ha convocat vaga indefinida a partir del dia 8 d’abril. Aquesta vaga està convocada pel professorat associat i per l’Estudiantat. L’Estudiantat demana ni més ni menys, que la dimissió del seu director, Ferran Segarra, i també del Rector, Antoni Giró.

Cal esperar a veure quina acollida té aquesta vaga indefinida, quins afectes té? Quin cost té? El professorat i PAS es poden permetre mantenir una vaga indefinida gaire temps? L’Estudiantat de la UPC, tradicionalment poc reivindicatiu, seguirà la vaga? Val a dir que de motius per estar indignat no en falten. I si hi ha un moment on tot apunta que cal una vaga és ara. Però s’aconseguirà el què es pretén? Quin impacte ha de tenir aquesta vaga perquè el Rector decideixi dimitir?

Personalment, i tenint en compte que fa més de 5 anys que coincideixo a reunions amb el Rector, i que he estat al Consell de Govern i Consell Social on s’ha aprovat aquest terrible pressupost, dubto molt que el Rector dimiteixi mai voluntàriament. I crec que per ell una vaga indefinida és quelcom poc rellevant. Ell creu en les normes i regles, una vaga no està normativitzada enlloc (en vicerector Mariño, el pare dels actuals estatuts de la UPC i moltes altres normatives, encara no n’ha fet la normativa!). Crec que el Rector només deixarà el càrrec si el Claustre l’obliga, tal i com manen els estatuts de la UPC. Dubto que ho faci abans. Crec que el Rector s’ha atorgat la messiànica tasca de retallar la UPC i res no el farà desistir.

I partint de la possibilitat (o certesa?) que el Rector no dimiteixi, des del Consell de l’Estudiantat, Assemblees i Candidatures es tornaran a buscar les firmes la convocatòria del Claustre Extraordinari per debatre si hi ha eleccions anticipades o no. Aquestes firmes es presentaran un cop constituït el nou Claustre el dia 16 d’abril (ja està convocat aquest Claustre constituent). Tenint en compte la jugada del Rector, esperem tenir encara més firmes que en l’anterior recollida de firmes. Un cop entregades les firmes, el Rector té un mes per convocar aquest Claustre extraordinari.  Tenint en compte com ha actuat el Rector fins ara, és molt possible que esgoti tot el temps que li permeti la normativa. La qual cosa voldria dir que convocaria un Claustre pels vols del 16 de maig.

En aquest Claustre, caldran 2/3 parts del Claustre (uns 188 vots) a favor de fer unes eleccions anticipades a Rector. Aquesta xifra, en condicions normals (com diuen els científics), seria impossible d’aconseguir (per això ho van escriure a la normativa). Però ara estem en una situació d’extrema gravetat, i és realment molt possible que no només s’aconsegueixin els 2/3, sinó més que això.  Si no fos altament possible que la votació a favor d’unes eleccions anticipades guanyés, el Rector no hagués boicotejat les firmes anteriorment presentades.

Quan la petició d’eleccions anticipades a Rector guanyi al Claustre (sóc optimista, malgrat que el Rector se l’hi ha de reconèixer que és molt bo convencent, no crec que els Claustrals es deixin convèncer), s’obrirà un període electoral normal, amb les seus terminis i tot plegat. Coses a tenir en compte: l’Antoni Giró no es pot tornar a presentar perquè ja ha estat elegit dues vegades. I també hem de tenir present que al 16 de maig el curs ja estarà acabant-se, i que un procés electoral dura més d’un mes. Amb la qual cosa en podem trobar que: o es convoquen eleccions a l’estiu sense gairebé cap estudiant per la UPC, o es posposen fins al curs que ve. I això voldria dir fer eleccions a l’octubre mínim.

Aquest brutal endarreriment de les eleccions pot comportar que l’actual Rector estigui present fins que totes les decisions crítiques per a la UPC ja s’hagin pres (i també que cobri les vacances d’estiu amb sou de Rector!).

Quines són aquestes decisions tan crítiques? Són bàsicament dues: les renovacions del professorat es fan a l’estiu, i també no hem d’oblidar que al juliol el Consell de Govern ha d’aprovar les propostes de “Re-Fundació de la UPC”. Les renovacions de contractes només depenen del Rector, malauradament. Però aquesta “Re-fundació” l’ha d’aprovar el Consell de Govern (potser el darrer Consell de Govern del Rector Giró!): té sentit que s’aprovin uns objectius tant importants la vigília d’eleccions a Rector? No, sense cap mena de dubte, és impresentable que s’aprovés quelcom així amb un Rector tant debilitat. I això no ho dic pensant el Rector, el qual segur que ho intentaria tirar endavant, sinó que em refereixo als membres del Consell de Govern, els quals espero que tinguin més criteri que els actuals membres del consell de Govern.

Cal tenir present que mentre hi ha tot aquest important debat sobre acomiadaments, i pressupost. Un altre tema igualment important, però minoritzat, està als despatxos del Rectorat: la “Re-fundació”. Mentre protestem per les retallades, passen desapercebudes les les fusiones d’escoles i departaments, intents de tancar escoles... No podem perdre de vista aquest debat!

Aquí obro un parèntesis, vull parlar sobre els fins ara membres del Consell de Govern. He format part del sortint Consell des de fa més de 5 anys. Porto més temps seguit a l’òrgan que la majoria dels membres actuals. I em fa molta vergonya ser-ne membre ara mateix. Em fa fins hi tot fàstic ser membre d’un òrgan que aprova un pressupost que comporta l’acomiadament del 340 persones amb 28 vots a favor i només 14 en contra. Alguns diuen que això és degut a que els membres són elegits a dit pel Rector. I això és senzillament fals. El Rector elegeix a dit 15 membres, dels quals som 2 estudiants i un PAS que vam votar en contra. Per tant només hi ha 12 persones afines elegides a dit per ell (es pot sumar la Gerenta i la Secretària General). En total 15 persones, encara hi ha 8 representants de la UPC que creuen que aquesta forma és la millor per la UPC. Per sort, aquesta composició del Consell de Govern no tornarà a ser després del proper Claustre del 16 d’abril, on s’elegiran més de la meitat dels nous membres (amb aquesta futura nova composició s’hagués aprovat el pressupost?)

El futur immediat que depara a la UPC és de tot incert. Crec que realment el Claustra aprovarà unes eleccions anticipades. Però també crec que el Rector dilatarà els tempos  tant com pugui i que segurament tindrem eleccions de cara a l’octubre. Fora bo que, arribats a aquest punt, els futurs candidats a Rector es posessin d’acord i sortís un candidat d’unitat. I això també ho dic perquè, amb el temps llarg que porto anat a reunions a la Secretaria d’Universitats i Recerca, sé que la Generalitat és dels menys interessats en tot aquest rebombori.  I seria molt bo per la UPC que la Generalitat i societat veiessin que TOTA la UPC creiem en el nostre futur i que les retallades no s’han fet bé. Ara bé, així com sí que crec en unes eleccions anticipades a Rector, no crec que la UPC siguem capaços de presentar un sol candidat d’unitat. Les velles ferides entre Ferrers Llops i Girons encara sagnen, i em temo que ni uns ni altres seran capaços de parlar i acordar. Ara mateix he sentit 4 noms de possibles ”rectorables” (tot i que un diuen que un d’ells no es presentarà perquè no ha estat capaç ni de ser elegit pel Claustre!).

Agafem-nos, que ara només estem a l’ull de l’huracà, la tempesta forta encara ha de començar! I hem de ser optimistes perquè qualsevol canvi que aconseguim serà millor que el què tenim ara mateix.