Els problemes de la Re-unificació (ETSA?)

etsa

D’acord amb el Consell de Govern de la UPC (que a cada sessió aprova coses més extravagants i controvertides) s’està estudiant la unificació de les dues escoles d’arquitectura de la UPC en una mateixa escola amb dos centres i oferta diferenciada de graus i màsters. Aquesta sentència, que vol dir qualsevol cosa, s’ha d’aprovar definitivament, sigui el què sigui, al juliol pel mateix Consell de Govern. Per proposar el què es farà s’ha creat de forma oficial una subcomissió amb els dos directors de les escoles (Segarra i Seguí) i dos vice-rectors de la UPC (Mariño i Bosch). Fins aquí és l’únic que és de cert i verídic.

Com és evident, amb un anunciat tant vague, de ximpleries i especulacions no en falten (em sorprèn, però, llegir les més gran absurditats de persones respectables….). Però també és comprensible ja que els agents responsables fan tot aquest procés de forma massa hermètica.

És cert que també ha coincidit amb una comissió encarregada per la Generalitat (el CIC de fet) sobre el futur de l’ensenyament d’Arquitectura i Edificació. Però és igualment cert que aquest document especifica molt poc, excepte pel què fa a l’estructura de la carrera, i no diu què ha de passar sobre la possible unificació.

Ara com ara tenim l’ETSAB amb 3145 estudiants i l’ETSAV amb 1011 estudiants (segons el cens de les darreres eleccions de la UPC) i tenen una oferta de places pel proper curs, aprovada per la UPC,  igual que sempre de 380 i 120 estudiants respectivament. Amb aquestes xifres a la taula és quasi impensable pensar que hi haurà qualsevol afectació rellevant de cara als estudiants aquest setembre del 2013. I em refereixo a pensar que només es farà primer a una de les dues escoles, i quasi 100% impossible pensar que tot el grau es cursarà a una sola escola a partir del setembre. I és quasi impossible, per no dir impossible del tot, perquè la UPC decidirà què fer al juliol, quan la Generalitat ja haurà oferta i assignat les places pel proper curs. Per tant és dificilíssim que hi hagi afectació pel curs que ve. Uns altres temes són què passarà de cara a propers cursos o què passarà amb la plantilla de professors.

De cara a propers cursos (14-15, 15-16…) és tot més incert. Quins són aquests elements d’incertesa?

–          Entre les dues escoles hi ha 4 plans d’estudi diferents en dansa. 2 en extinció i 2 de grau. I de fet, potser n’hi acabaria havent 6, ja que les dues escoles tenen interessos en què no surti ningú amb el Pla del 2010, sinó que es canviïn al proper Pla d’estudis.

–          Les durades dels estudis a les escoles són molt diferents. A l’ETSAB duren un 9 anys de mitjana i a l’ETSAV 7 anys.

–          Europa ha elaborat una directiva segons la qual per ser Arquitecte a Europa s’ha de fer un grau de 4 anys + 2 anys de pràctiques o 4 anys de grua + 1 any de pràctiques + 1 any de classes. Aquesta directiva està pendent de veure com s’arriba a implantar a l’estat. Aquesta directiva potser tarda 1 any, o 2 anys… o potser no s’arriba a implantar mai.

–          A arquitectura estem pendents de veure si implantem el màster habilitat, ens quedem com estem, o implantem directament la directiva europea un cop l’hagi validat el ministeri.

–           La UPC té previst augmentar els estudiants de màster i disminuir els de grau.

Per tant qualsevol intent d’unificar les escoles i fer un sol grau a una escola o opcions similars té tots aquests problemes. A més a més del fet que el Vallès té una capacitat per uns 1200 estudiants (dubto que es pogués arribar a augmentar gaire la capacitat…). Tots aquest problemes indiquen que el procés de unificació es faria mica en mica, i duraria diversos anys, SI S’ARRIBÉS A FER.

Aquí també entraríem amb el problema i pica-baralla de qui es quedaria el grau, qui el màsters, i quins màsters. Tampoc és descartable que quan ens unifiquéssim es fes el què ha proposat algú de fer graus especialitzats, i es repartissin els graus. Com ja s’ha dit pot passar qualsevol cosa. La setmana passada sembla que van filtrar que es faria el Grau al Vallès, i la resta, màsters i doctorands, a Barcelona (cal tenir en compte que està previst augmentar els màsters, tant en nombre com amb estudiants). Però alhora també s’ha dit que com que al Vallès tenim millors indicadors en recerca (segons el vice-rectorat de recerca) es faria el Grau a Barcelona i els màsters i doctorands al Vallès. Tots dos rumors dits per càrrecs notables. Per mi aquests rumors contradictoris només volen dir una cosa: qualsevol cosa pot ser.

Però jo crec que el major perill és que d’aquest procés de unificació en surtin perjudicats els professors més dèbils a nivell contractual (associats, ajudants….). Cal tenir molt present que divendres passat el Consell de Govern va donar llum verda a una retallada al pressupost que preveu eliminar 250 professors “dèbils” (associats, ajudants, col·laboradors…).  Aquesta retallada, per més compromisos que hi hagi amb arquitectura, no auguren res de bo. I qui són els associats (els de Barcelona ho sabran perquè estan en vaga)? Són el professors que tenen més activitat professional i que venen a ensenyar el què aprenen en la vida professional. Entrant amb els tòpics són els “joves”, “entusiastes”… I per mi aquest és el principal problema: la reunificació comportaria una disminució progressiva d’estudiants a mitjà termini. I a menys estudiants més professors, per tant farien fora els “dèbils”. Fer fora als “dèbils” vol dir quedar-se amb els funcionaris (inamovibles), que tenen una mitjana d’edat molt alta i que ja van aportar tota la frescor en el seu moment. Són els que ja ho van donar tot per arribar a on estem ara. Per altra banda són molt valuosos, ja que aporten experiència, saviesa…. però a l’arquitectura també cal sang jove i en contacte amb la realitat! Cal renovació!

Un altre gran problema és que la unificació difícilment mantindria el tarannà diferenciat (molt diferenciat!) de les dues escoles. Jo mai de la vida se m’acudiria anar a estudiar a Barcelona (i dubto que els de Barcelona vulguin anar a estudiar al Vallès!). I no parlo de geografia! Em refereixo a docència! Els barcelonins van escollir veterania, renom, la gran, impersonalitat… els vallesans vam escollir la jove, emergent, petita, personalitzada…. Cadascú té el què va escollir. Sense entrar a dir quina és millor o pitjor, cal tenir en compte que surten arquitectes molt diferenciats d’una o altra. Seria un perill pel prestigi de l’arquitectura catalana uniformitzar criteris.

Mantenir les dues seus, amb una sola escola, i perdre els diferenciats mètodes docents i el planter de professors excel·lents que tenim seria la mort amb vida. Crec que potser és encara més important mantenir els professors (almenys al Vallès el mètode recau en els professors sobretot!).

Si ve sembla inevitable repensar l’ensenyament de l’arquitectura. La pressa i voluntat anihiladora del Rectorat és el què ens està matant, i contra el què hem de lluitar. Puc estar d’acord que és absurd que  la UPC tregui al mercat 500 arquitectes anuals a l’atur. Però el canvi passa per molts aspectes: disminuir l’entrada, diversificar les sortides, escurçar el grau per permetre que, amb una formació bàsica, s’especialitzin en altres professions…

Sigui com sigui hem de mantenir els nostre professors, i amb ells mantindrem els nostres tarannàs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s