(In?) Governança Universitària (?) (1a part)

Fa pocs dies, a mitjans de febrer, es va fer pública la “proposta governança del sistema universitari espanyol”. Tot i que el text era anomenat popularment d’aquesta forma, oficialment es diu: Propuesta para la reforma y mejora de la calidad y eficiència del sistema universitario Español 1, títol visiblement més ambiciós que no només la governança. Aquest text de 84 pàgines està escrit per una comissió elegida a dit pel Ministeri. Firmat per 9 “experts”, tot i que pel camí hi ha hagut alguna renuncia d’ex-experts; i a més  a més 2 membres de la comissió van entregar un text alternatiu als capítols I i II just en el moment de fer el lliurement al ministeri.

En paral·lel a aquest text de madrileny, a Catalunya, des del Setembre del 2011 s’està elaborant la versió Catalana del document. De fet, el text català es va començar a escriure abans que el madrileny, i el procés també ha estat una mica més transparent i democràtic. Així com los expertos han elaborat un text de forma hermètica; aquí es va optar per nomenar a dit una comissió per la Secretaria de Universitats i Recerca i anar fent validacions periòdiques del text amb una comissió representativa de tots els agents implicats amb el sistema universitari català. Si bé el text català encara no és oficial, des de finals del 2012 ja es van filtrar versions quasi finals del text. Un servidor és membre, per la UPC, de la comissió representativa que s’encarrega de “validar” el text dels nostres experts. 2

Tot aquest recent debat sobre governança universitària mereix unes paraules. Primer de tot la paraula en si “Governança”, és un neologisme,  ja que és una paraula no normativa que possiblement s’incorporarà en un futur proper. Però és curiós que aquesta paraula sigui nova si el seu significat fa tant de temps que marca el govern de tantes institucions (vol dir això que fins ara mai se n’havia parlat?).

Per què parlar ara de governança? Per què just ara, en plenes retallades? Ara que tot està en dansa, cal afegir més llenya al foc? Jo no sóc pas defensor acèrrim del sistema universitari actual, sóc molt crític. Però també sóc molt crític amb les dues propostes. Tots dos textos de governança, acaben parlant de tot en general i fent una reflexió i proposta molt més enllà del tòpic de mode.

Abans de continuar anem a explicar breument els textos. Ambdós tracten molts aspectes de forma molt similar, així que descriuré com si fos el mateix text, i ja afegiré especificitats. Els principals punts que tracten són:

–          Personal. Actualment la universitat és massa endogàmica, cal obrir portes. Aquí hi ha una diferenciació entre els textos, el text espanyol proposa fer-ho més transparent i internacional, però millorar el sistema funcionarial actual. La proposta catalana proposa tot un nou Pla de contractació: el Pla Serra Húnter. Aquest Pla preveu també la captació de talent internacional i oblidar-se del sistema funcionarial.

–          Qualitat i retorn a la societat. Cal garantir processos clars i transparents de validació pública de la qualitat universitària. Alhora s’ha d’assegurar que hi ha un retorn cap a la societat de la inversió feta en universitats.

–          Govern: El sistema de govern que tenim no funciona. És massa complexa i lent. La democràcia a la universitat entorpeix la presa de decisions. Per solucionar tot això cal que el Rector tingui més poder i es redueixin i s’empetiteixin els òrgans de govern. PAS i estudiantat queden fora o quasi fora de l’estructura de govern.  El Rector s’elegeix a dit i no per sufragi universal, i pot ser una persona externa a la Universitat. La unió entre el Consell Social i el Consell de Govern, integrat per unes 25 persones, a més de prendre les decisions, elegeix el Rector. Els diferents degans/ directors de centre o departament són elegits pel Rector. Els Claustres universitaries es veuen molt reduïts i són simples lloc de debat. En el cas espanyol s’esbossa certa participació de l’estudiantat, però el PAS queda fora dels òrgans de govern. Tot i així el PDI continua ostentant la majoria el poder. I també, tot i que molt trencadora, la proposta de Madrid és més “conservadora” que no pas la catalana. La d’aquí és planteja un model molt més “empresarial” de l’estructura universitària, i el professorat és l’únic estament universitari amb poder de decisió (recordo que el text final no és públic encara).

–          Mapa de titulacions. Hi ha massa universitats, facultats, titulacions… Cal replantejar quines titulacions s’imparteixen a cada lloc i perquè.  Cal especialitzar i concentrar per millorar l’eficiència. La principal diferència que hi ha entre el text estatal i l’autonòmic, és que l’estatal parla sobretot d’unificar i suprimir universitats, en canvi el text del principat diu que estem ben dimensionats, però que hem d’especialitzar les universitats, facultats…

–          Finançament. S’acaba dient que per poder afrontar el canvi de model amb garanties d’èxit cal assegurar tenir un finançament, i autonomia per administrar-lo.  (segurament el capítol ha estat el dany col·lateral de demanar aquest informe a persones externes al govern… Possiblement serà el capítol menys llegit per les administracions)

La meva valoració personal dels textos és la següent:

–          Personal: La proposta del text del govern central és queda molt curta i no crec que solucioni res perquè no afronta el problema real: el sistema funcionarial. La proposta catalana m’agrada molt més perquè planteja el sistema Serra Húnter, en la qual no seran funcionaris sinó professors amb contracte. Faltaria veure què passaria amb el PAS. Ara bé, el professorat s’ha queixat reiteradament del Serra Húnter perquè “vulnera” l’autonomia universitària en posar membres externs a la universitat als tribunals de selecció. Jo, malauradament, aplaudeixo aquest fet ja que massa vegades posen l’amic d’aquest o d’aquell o els tribunals obeeixen més als amiguismes (per no dir coses més fortes…) que no pas als interessos universitaris.

–          Qualitat i retorn social. Sincerament crec que és un brindis al sol. Pel què sé de processos de verificació i qualitat deixen bastant a desitjar. Els Consells Socials (que en faré un article en un futur) són òrgans molt qüestionables, i són els encarregats d’apropar la universitat a la societat. Ara bé, la idea de validar els processos universitaris em sembla molt bé. Ara bé, per què només les universitats han de tenir tant control? Per què no es demana retorn social a: la policia, bombers, hospitals, polítics…? Estic d’acord en què tot el què penja de la administració hagi de passar controls de qualitat i tenir els seus Consells Socials. Però alhora també defenso que o tots o ningú (hi ha una frase feta que m’agrada molt “o cardem tots o llencem la barjaula a la riera”!).

Govern. Sense cap mena de dubte, el punt més conflictiu. Per dir-ho ras i curt, comencen la casa per la teulada. Prenen de referència el model anglosaxó (ja que les universitats amb aquest model encapçalen els rànkings mundials) i pensen que implantant el seu model de governança ja serem igual que ells (quin gran error!), que ingenus! Obliden …. (continuarà)

1: http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/ministerio-mecd/servicios-al-ciudadano/participacion-publica/sistemauniversitario/propuestas-reforma.pdf

2: http://www.ceucat.cat/activitats/ii-jornades-obertes/documentacio/documentacio-sobre-governanca

Una resposta a “(In?) Governança Universitària (?) (1a part)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s