El problema de la UPC és… (2a part)

[…]

I malauradament és així, el sistema de finançament públic universitari paga a les universitats per ser centre docents, no de recerca. Això és força curiós, ja que les universitats més prestigioses del món tenen una producció de recerca i investigació elevadíssima. A mode d’exemple,  a l’estat no hi ha hagut cap premi Nobel científic des del 1906, Ramón y Cajal (el punt d’inflexió espanyol??) Aquesta anècdota diu bastant d’aquesta estat on vivim…. Per tant ens trobem que, de forma molt simplificada, la Generalitat (qui paga l’ensenyament) subvenciona per crèdit matriculat en primera vegada. Ara bé, també és cert que un professor funcionari doctor a temps complet només ha de fer 8h de classe a la setmana, la resta de la seva jornada laboral (inferior a 40h/setmana segons els contracte) la dedica a la recerca. És a dir, que no es subvenciona la recerca directament, sinó que com a conseqüència de la docència.

En el cas de la UPC, podem estar orgullosos de ser la universitat politècnica líder en recerca de l’estat (sí, tampoc és un gran referent…).  El problema ve quan molts professors funcionaris doctors a temps complet (que tenen sempre el 51% del poder de decisió de la UPC) els “molesta” fer classe. Ells són patums  del seu camp d’especialització (i ho són!) i tenen molta feina en investigar, o publicar, o assessorar empreses, o…  i fer classe, i no parlem ja d’actualitzar les seves classes, és un mal necessari per poder fer el què els agrada.

Aleshores aquí ve la gran paradoxa, la universitat és l’únic lloc on qui paga no mana. L’estudiantat paguem el 25% del nostre cost docent (que en realitat és molt més, ja era el 30% abans de l’augment del 66%!), i la generalitat paga la resta del 75%, ambdós volem que la universitat ensenyi bé. Però qui cobra no fa cas, fa el què vol. Afortunadament  també hi ha algú que vol fer bona docència, que també hi ha bons docents! Però la UPC no ha destacat mai per tenir bona docència (tot i que hi ha honroses excepcions!). No he sentit mai un estudiant d’enginyer dir-me “a la meva escola m’ensenyen bé”, tot el contrari. Ara bé, com que és tant complicat aprovar, l’estudiantat s’espavila per aprovar, i surt ben format. Però el paper del professorat sol ser passiu, mai actiu en formar bé.

Com a conseqüència l’estudiantat només té ganes d’acabar ràpid la carrera, i allunyar-se tant com pugui de la UPC. És molt poc l’estudiant que se sent orgullós de ser UPC perquè tingui una bona docència (qui se sent orgullós de ser UPC és més aviat del tipus “sóc tant crack que he sobreviscut a la UPC, tu no podries”). La majoria de l’estudiantat no té cap tipus d’orgull UPC. Els únics que acaben tenint més bona impressió de la UPC són aquells que, pel motiu que sigui, han acabat treballant en els departaments, per algun professor.

I aquí obrim una altra caixa de pandora: els departaments! Em pregunto quanta gent em pot dir què és un departament… Si preguntem pel carrer dubto que ningú ens ho sàpiga dir, en canvi sí que saben què és una escola o facultat (sobretot facultat). I si preguntem a l’estudiantat diran, si hi ha sort, “on el professor té un despatx” (alguns afegiran “on no hi és mai per consultes”!).  En canvi els professors et diran que “els departaments són genials, molt millor que el què teníem abans: les càtedres”. I és cert, és molt millor un departament que no pas l’anterior vassallatge de les càtedres on tenien un rei que escollia a dit els seus bufons. En teoria els departaments agrupen els professorat d’àrea de coneixement i fomenten la recerca en aquest àmbit.

Però els departaments són del tot opacs. Tres exemples d’opacitat: 1-tots els departaments (potser n’hi ha un parell que no) estan dividits en seccions departamentals, però el rectorat no en té cap constància. 2- Tots els departaments tenen òrgans col·legiats que han de fer eleccions per elegir els seus membres, quants departaments fan eleccions per elegir estudiants? Menys de la meitat. 3- Com gasten el pressupost els departaments? Per què el necessiten?

A més ens trobem amb la màxima perversió en la docència. Els departaments fan recerca i tenen tots els professors, i els centres fan docència però no tenen cap professor. Per tant el centre encarrega la docència al departament, i el departament envia el professor que vol. I a sobre el professor té llibertat de càtedra. En altres paraules, és un miracle que s’imparteixi quelcom similar al què marca el Pla d’estudis.

Havent  parlat d’estudiantat, i professorat, queda el Personal d’Administració i Serveis (PAS). Però és un col·lectiu que , amb els seus més i els seus menys, treballa i s’ha de dir que manté la UPC en funcionament. Tot i que sempre és millorable, és el PAS qui fa que la UPC rutlli. A la UPC tenim excel·lents professionals que fan bé la feina. I també en tenim alguns que no.

I per acabar (això no vol dir que sigui curt): la gestió i estructura de la UPC. Si el sistema universitari té una estructura complicada de per si, en el cas de la UPC ho és encara més. Totes les universitats tenen Rectorat, centres i departaments; consells de govern i social, claustre, juntes de centre, consells de departament; diferents unitats de gestió i suport, biblioteques… I a sobre la UPC ho té dividit en 7 campus diferents (abans també hi havia UPC  a Tarragona i Girona). La UPC tenim 7 campus, amb 16 escoles/ facultats, de les  quals n’hi ha unes quantes de centenàries, mentre que la UPC només té 40 anys. La expressió més internament típica per referir-se a la UPC és “regne de taifes” (això per no fer referència a una barreteria!). Realment són pocs els que se senten UPC, fins hi tot són pocs els que se senten de la seva escola/ facultat… o fins i tot del seu departament!  I en canvi són massa els que se senten ells mateixos i prou. L’experiència em diu que la majoria del professorat funcionari doctor a temps complet només es preocupen d’ells mateixos: la SEVA assignatura, la SEVA recerca, el SEU becari, els SEUS diners del CTT, els SEUS doctorands…  no li importa ni el departament on pertany, ni el centre on fa les classes, ni encara menys la UPC. I clar, quan la majoria del professor funcionari doctor a temps complet que té el 51% del poder de decisió de la UPC, només es preocupa dels SEUS temes i li és igual tot perquè “total, a mi no em poden tocar” hi ha un problema, i greu. A la UPC li falta sentiment de conjunt!

Ara bé, també és cert que hi ha un grup de professorat funcionari doctor a temps complet considerable (però minoritari!) que es preocupen d’aglutinar-ho tot. Són els anomenen “gestors” pels seus companys (i val a dir que amb cert menyspreu!). Aquests ocupen les places als òrgans de govern i càrrecs unipersonals (rector, directors, degans…). Ells es preocupen que la cosa tiri endavant (“tirar endavant” i “funcionar” són coses diferents!). Això sí, sempre preservant per damunt de tot aquest 51% intocable. Alguns, molt encertadament, els comparen amb les vaques sagrades índies (recordem que a la Índia totes les vaques són sagrades, les joves i que donen llet, i les velles que ja no en donen…. en el cas de la UPC hi ha molt deslletat). Què vull dir? Ara, per exemple, que la cosa va maldada, es replanteja tot: unir escoles, unir departaments, no renovar (com m’agrada aquest eufemisme!) professorat i PAS, augmentar taxes a l’estudiantat… però cap d’aquestes mesures té repercussió en el 51%! Ells podran continuar fent el què vulguin amb la seva recerca i la seva docència.  Però lògicament, no és culpa seva. Els innocents professors funcionaris doctors a temps complet estan obligats per llei a tenir el 51% del poder; a no poder ser “no renovats”; a rebre augments de sou cada 3, 5 o 6 anys… Ells no en tenen la culpa de res, ells només feien la SEVA feina i prou. Però resulta que ells sempre han tingut el 51% del poder de la universitat.

Una altra paradoxa de les universitats en general és que “els que manen”, no manen.  Un director, o el mateix rector, no poden decidir gaire coses. Almenys no poden decidir res sobre el 51%. De fet ni tant sols els òrgans col·legiats poden decidir res! La contractació de professorat no la decideix cap òrgan col·legiat, la decideix el departament, és a dir, un conjunt de lobbies interns. Qui fa classe i qui no també, igual. Els plans d’estudi es decideixen en funció de lleis no escrites de poder fàctics inter-departamentals…

La meva impressió és que als òrgans de govern no es decideix res; es debat, i es tramiten les decisions que ja estan preses de facto per alguns que no solen anar als òrgans de govern. El què em desprenen els  càrrecs que he conegut és que “manar” vol dir dedicar moltes hores, barallar-se amb tothom, per acabar poden fer molt poc.

Un altre fet innegable és que les 3 grans, UB, UAB i UPC, tenen deutes milionaris. Una primera lectura és que la Generalitat paga poc, i molts cops no paga el què es compromet a pagar. Una altra lectura, igualment certa, és que el professorat funcionari doctor permanent que sempre ha manat no han sabut gestionar bé durant anys. I no han gestionat bé perquè contaven que eren universitat pública, i no ens tancarien.

Per acabar (ara sí), crec que el principal problema que tenen les universitats és el sistema funcionarial ( que no els funcionaris!) lligat a la llibertat de càtedra (molt mal entesa), amanit amb tenir el poder absolut sobre ells. Aquest còctel s’acaba traduint, massa sovint, en “faig el què em doni la gana, per més que el rector amb digui el contrari”. En canvi, el professorat no permanent (associats, ajudants, col·laboradors) que  solen ser els més ben valorats a nivell docent, corren tots ells perill d’acabar al carrer.

La UPC no funciona pitjor que les altres universitats, però sí que és molt més complexa d’estructura i funcionament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s