RE-presentació de les Lletres

Breument, ja que tots tenim feina (jo no tinc més temps per escriure, ni vosaltres per llegir), comentar la sessió dels TAPs.

A: Sala polivalent i Escola de Música a Valldoreix.  Enguany en Parcerisas ens ha sorprès amb una imatge inicial dels Sex Pistols (Con una pistola en cada mano!), enlloc de la seva típica imatge inicial. Aquest grup anglès de punk de referència dels  70, que només van treure un àlbum. El seu tema més popular (segons Spotify) God save the Queen. També ens ha ensenyat imatges del Carles Santos a la inauguració de l’edifici Coderch de la Vella ETSAB. Gran pianista català, i artista. I finalment ha acabat amb Vertumnus de G. Arcimboldo. Aquesta darrera referència no sé si és per l’emperador Rudolf II del Sacre Imperi Romanogermànic (imperialisme?? Està molt monàrquic) , o l’horticultura (a Valldoreix n’hi ha molta, no?)…  suposo que no serà pels seus atributs visuals (digues-me insensible, però Arcimboldo mai m’ha agradat). A sí, també ha dit que faria una Sala polivalent i Escola de música (imperial?) a Valldoreix. Algú potser es preguntarà perquè he parlat tant de coses no arquitectòniques (no ho sé). Però li heu de preguntar al Jordi, jo només transmeto el què m’ha transmès a mi. Potser ha cregut que aquestes referències són més importants que el seu Taller, o potser ha pensat que del seu TAP que no hace falta decir nada más.

B: Centre d’Art a la ciutat d’Olot. Tot i que el tema no és especialment innovador (quants centres d’art s’han fet als tallers? Potser només els artistes ens entenen…), és un tema divertit. I les pre-existències i entorn són interessants. M’ha recordat força al TAP E de les adobaries de Vic. I d’aquell taller en van sortir bones propostes.  Però ara els professors no són els mateixos. Haig de dir que m’ha semblat interessant. Ja veurem els resultats d’aquí 4 mesos. La seva presentació ha seguit l’esquema de sempre, i també ha usat la diapositiva final, com sempre

C: Restaurar Can Monmany de Valldoreix. Seguint amb el seu típic esquema de repetir tema durant el mateix curs, ens tornen a presentar Can Monmany. Això sí, ha incidit de forma molt especial, en la estructura organitzativa, i objectius de taller. I com que repetia, ha passat de forma molt ràpida les imatges de la masia i entorn, total, eren repetides, ja les vau veure el quadrimestre passat. Una anècdota relacionada amb el TAP C, que fan l’entrega final amb A3 (cosa que està molt bé perquè mai hi ha cues per imprimir!, ull a la dada). Fa anys, a la Vella ETSAB hi havia un mític i reconegut professor que feia entregar als seus estudiants sempre en A3. Un dia, un aventurat li preguntà “Per què A3?” (com podia ser entregar en un format no gegant?!? Per Déu, que som arquitectes!). I el prestigiós arquitecte i professors va respondre de forma inesperada “perquè corregeixo als matins al llit i més gran de A3 és un conyàs”. No crec que en Perxas ho faci al llit, però m’hi ha fet pensar.

D: Bloc hospitalari a l’Hospital del Mar de Barcelona. Innovació als tallers! Un programa inaudit als TAPs! Està molt bé intentar abordar la extremíssima complexitat programàtica dels hospitals (i començar fent un ambulatori?), fa temps que havia sentit algú dir-ho. Està bé que s’hagin atrevit a fer-ho. Diria, però, que en tot Catalunya només hi ha un parell de despatxos que facin hospitals (i els fan tots!). Tinc ganes de veure els resultats, ja que el Taller D mai havia agafat programes que necessitessin tant de rigor com aquest. Sort!

E1 i E2: Replanteig  (urbà, tipològic) i buscar projectes  viables a Sant Cugat (Realment costa posar-hi títol curt!). La veritat és que m’ha agradat i no veure les presentacions. M’ha agradat veure com tots dos tallers van per la mateixa línia, més o menys (1 ho fa de forma més tradicionalment arquitectònica, 2 ho fa de forma més innovadora i atrevida), però no m’ha agradat que facin coses tant similars sense ajuntar-se. Jo, per sort o desgràcia, conec bé el tema, i sé les diferències. Però també crec que no té massa sentit que estiguin separats per fer coses tant similars… és estrany. En qualsevol cas crec que ambdós són molt interessants i, al meu parer, dels més interessants (jo faria el 2!… si fes TAP) Cal dir que la presentació del E2 ha estat, amb perdó del A i C, la més curiosa de totes….

F: Revisar EuroLille. El projecte de gran escala, o trans-escalar com diuen ells, a Lille. Projecte interessant, tipus Koolhaas. És curiós veure com passen d’un projecte al Pirineu Català de cert gra petit al gran projecte llunyà de Lille (França). Massa contrast entre tardor i primavera? Ja  diuen que la primavera sang altera! Però de ben segur que el TAP F continuarà amb la seva bona línia habitual.

G: Conjunt Residencial en un Recinte Conventual. Aquest TAP tant mongil (no monegal, aquest és de la tele) ens posa damunt la taula un tema totalment allunya de la crisi del sector: fer un monestir o convent (perdoneu la meva mala cultura cristiana). Realment m’ha sorprès no veure la Tourette, com pot ser? Si és el monestir de l’arquitectura per antonomàsia! (de debò, us recomano molt passar-hi una nit). Malgrat que ignoro quants anys fa que no es construeix un convent, em sembla el TAP G més interessant que han presentat fins ara. Però també em planteja que estant acabant les possibilitats d’unitats habitacionals agregables… Durant la seva presentació se m’ha acudit (hi és verídic) que a la propera poden proposar fer una presó. Seria interessant, veure com l’arquitectura es converteix en un instrument represó em sembla innovador!

Més enllà dels temes de cada taller, no té preu veure COM el presenten! És genial veure professors que ens diuen “heu de saber presentar en públic, al PFC se’t menjaran” mentre alguns són incapaços de cenyir-se al temps (ho hauria de dir: que algun és capaç de fer-ho!), o es passen el 80% del temps amb una sola diapositiva inicial… Vaja, realment crec que els Erasmus, si són perspicaços, no els cal saber català per saber a quin taller s’han d’apuntar i quin no (el problema és que si són perspicaços potser fugen d’algun!). Aprofito que parlo de posades en escena per retre homenatge a la presentació de lletra més sorprenent que he vist mai: la darrera (i aquella sí que ho va ser!)del Pere Riera, un video. Ells no van dir res més.

I, finalment, dir que en aquesta edició, per més broma que hagi pogut fer, m’ha agradat la presentació. Crec que hi ha bons i millors Tallers. I potser ha estat per la re-estructuració interna de la secció de projectes (o almenys dels professors joves de projectes!), o potser la sessió de Festa dels TAPs, o potser les retallades que se’ns tiren a sobre… o potser tot plegat! Sigui com sigui, és de les ocasions en què he sortit amb millor gust de boca de la sessió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s