El més calent és al PFC

A aquesta setmana que ha acabat hi ha hagut les presentacions dels PFCs a l’Escola, i algun company em va dir “Has d’escriure sobre els PFCs”. Em va fer gràcia el comentari, i li recullo el guant, aprofitant que és un tema que està a l’aire.

Començar per dir que és, possiblement, el tema que més s’ha debatut des que sóc representant a l’escola. L’hem debatut a Comissions Acadèmiques, Comissions Permanents, Juntes d’Escola, i Comissions de Pla d’estudi. També s’ha discutit als departaments, passadissos (fins i tot despatxos!) i, com no pot ser d’altra forma, al bar: l’autèntica àgora de l’ETSAV. És molt difícil escriure sobre els PFCs perquè hi ha tantes opinions al respecte, que difícilment diré quelcom de grat per gaires. Però com que és el meu article personal, diré el què penso.

Però abans, algunes dades objectives, algunes noves, altres reiteratives:

–          A partir de l’entrega del juny hi haurà exàmens de PFC durant dos dies, d’aquesta forma hi haurà més tranquil·litat i major espai: una aula per tribunal

–          Són només 3 crèdits. Tant a efectes d’expedient com a l’hora de pagar

–          S’està estudiant la possibilitat, a nivell UPC, que una sola matrícula de PFC tingui validesa durant 2 quadrimestres seguits, però amb un sol examen. Això ja ho poden fer, per exemple, els estudiants de Camins. Aquesta opció serà quasi segura amb el nou Pla d’estudis

–          Es té dret a un tutor assignat per l’escola si fas el PFC immediatament després del TAP X

–          El Tutor ha de ser arquitecte. És igual si és de l’escola, de l’ETSAB, o el teu pare si és arquitecte.

–          Si tens tutor professor de l’ETSAV, aquest substitueix al Vocal del tribunal. I el Vocal perd la funció. Això cal tenir-ho clar, ja que s’ha donat el cas de diversos Vocals, que essent substituïts pel tutor, han obert la boca més del compte i han perjudicat a l’estudiant.

–          “Només s’admet que resti per aprovar un màxim de 8 crèdits de lliure elecció, que cal haver aprovat abans de la data de l’examen de PFC, o reconegut abans del segon període de matrícula” (segons la normativa)

–          La nota mitjana dels PFCs és superior a la nota mitjana dels TAP X, o la resta de TAPs.

I entrant en matèria subjectiva….

Crec que per resumir-ho hauria de dir que els PFCs de l’escola: Van però no funcionen. Dir el contrari seria faltar a la veritat. És innegable que anualment surten uns 130 arquitectes, i que la majoria no tenen problemes greus per fer-ho (si per greus no comptem l’estrès de la feina!). També és cert des de fa un parell de convocatòries l’escola assigna un tutor a cada estudiant que acaba de cursar el TAPX. I és igualment cert que tenim un secretari de PFC que fa molta feina. Però és igualment cert que és un procés ple d’irregularitats:

–          els estudiants que, pel motiu que sigui, no presenten immediatament després del TAP X no tenen garantit un tutor, tot i pagar el mateix que tothom!

–          no hi ha mecanismes d’apel·lació a la decisió del secretari del tribunal sobre si es permet, o no, entregar. Fet que des de la DEAV treballarem arrel de la queixa d’una estudiant

–          ENLLOC està escrit què ha de tenir un PFC, tot i que quasi tots els PFCs acaben tenint el mateix, si fa no fa. És més, convido a un cafè qui m’ensenyi un text legal que digui específicament què és un PFC! Ningú m’ha sabut dir a quin Reial Decret diu què ha de tenir un PFC. Hi ha generalitats interpretables, però res concret. Si això és així, i ningú m’ha sabut demostrar el contrari (la meva oferta del cafè continua en peu!), que algú de l’escola m’ensenyi PER ESCRIT amb quin criteri objectivable els secretaris accepten (o no !) un PFC a correcció. Crec que els secretaris tenen una mena de Check list no oficial, ja que mai s’ha aprovat pel òrgans competents. Però tampoc n’estic segur.

–          Són molts els estudiants que s’encallen quadrimestre rere quadrimestre amb el PFC pendent. Les raons són moltes, i en molts casos no és pas culpa de l’escola. Però també hi ha molts casos que són responsabilitat de l’escola.

Abans de continuar fem una mica d’història. Abans dels TAPs de lletra, el PFC era continuista amb el TAP X. Els mateixos professors amb qui feies el TAP X després et tutoritzaven el PFC i, fins i tot, eren el tribunal. En crear els TAPs de Lletra, va caldre invertir aquests recursos de professorat del TAP X en els diferents tallers de lletra. Per tant es van “sacrificar” les tutories per poder crear els Tallers de lletra. Això és perquè abans hi havia els TAPs VII, VIII i IX dimensionats com els altres TAPs de número. I el TAP X tenia més professors perquè també s’encarregaven de les tutories i tal. És per això que el TAP X paguem 21 crèdits i fem el TAP com qualsevol altre company que només en paga 14. L’escola va fer aquesta aposta, molt encertada al meu criteri, i que ha permès a l’ETSAV tenir una estructura de Tallers de Lletra “de luxe” (l’estructura! Els tallers en particular són més discutibles!). Algú potser podria dir: és injust! Però s’equivoca: és del tot just, ja que hom, en arribar a TAP X, ja ha fet els tallers previs beneficiant-se d’aquesta estructura. Heus ací perquè, durant molts anys, no hi ha hagut tutories reglades de PFC.

Durant aquests anys, però, sí que hi ha hagut tutoritzacions, no de tothom clar, sinó dels més espavilats (i no ho dic en to pejoratiu!). Durant aquests anys els estudiants que s’han sabut moure per buscar un tutor, l’han aconseguit. Sé de pocs casos que no hagin aconseguit trobar-ne un o altre. Hi ha professors que no han tingut un no per resposta a l’hora de tutoritzar. Per exemple, cal agrair molt la tasca feta durant anys pel Miguel Usandizaga, o el Robert Brufau, i altres que com ells. S’han preocupat sempre pel tema i han adoptat molts PFC. Però també és cert que la majoria d’estudiants han arribat al final sols, i molts d’ells amb queixes.

D’aquests anys també hi ha una lectura positiva. Aquest abandó era com una avantsala (chambre de parade que diria en Txatxo!) del què ens esperava un cop acabats. I aquesta forma darwinista del campi qui pugui ha permès totes les casuístiques: tutors rígids, PFCs lliures, espavilats i també molts desemparats. Però, al meu entendre, aquest desgavell ha estat dolent i injust. Tots som estudiants iguals i paguem el mateix, a tots se’ns avalua pel mateix i tots tenim el mateix títol. No és admissible el caos dels darrers anys, que des de fa un parell de quadrimestres la nova direcció està redreçant mica en mica. El més curiós és que aquest caos no era per desídia, sinó per complexitat. Com ja he dit, n’hem parlat molt, però no s’ha aconseguit trobar mai una fórmula de consens raonable.

Haig de reconèixer que, hi ha una cosa que envejo molt de l’ETSAB, i és el seu sistema de PFCs. A l’ETSAB tenen les aules PFC , són grups de professors de diferents departaments que es reuneixen cada setmana. Cada una amb un línia projectual diferent. Aleshores cada estudiant es matricula a l’aula PFC que més li interessi com a optativa. D’aquesta forma qui vol té un seguiment setmana i treball en grup, i qui vol anar per lliure també ho pot fer. I en ser assignatures de 15 crèdits es pot garantir la docència. Un sistema molt hàbil i clar. Des del meu punt de vista aquest és el millor sistema de PFCs possible, i malauradament no s’ha implantat mai aquí. Tot i que amb el nou PFC de Bolonya es vol tendir a quelcom d’aquesta índole.

I el gran dubte que es planteja (i que ja he anat mencionat) és: per què s’exigeix el mateix tipus de PFC a tothom? Per què tots hem de presentar una planta de fonamentació, planta d’evacuació, planta d’instal·lacions, justificació de l’entorn i detall constructiu e:1/10? Per què són tant rígids amb el què s’ha d’entregar, quan no està escrit enlloc? Per què imposen PFCs iguals, quan a altres llocs (com a Barcelona mateix) accepten PFCs de índoles molt diferents? Aquesta qüestió es veu reafirmada per les circumstàncies actuals. Si l’arquitecte tradicional està en extinció, si la nostra escola fa un esforç per anar més enllà, per què no evolucionem cap a PFC diversos? Hi ha algun tribunal, com el del Carles Llop, que ja admetia cert grau de llibertat. I ara s’ha vist reforçat amb el nou tribunal de l’Albert Cuchí, que acceptaria PFCs de nova generació. Crec que aquest nou tribunal no només és d’allò més encertat, sinó que era imprescindible!

Ja que parlo de tribunals, un comentari molt estès sol ser “no hi ha cap tribunal que se salvi, tots tenen un professor o altre que no vull tenir” Crec que és bo que les tribunals siguin plurals…. però sovint passa que un professor es carrega la feina d’un estudiant de forma gratuïta... Crec que seria bo fer tribunals temàtics de debò. I sobretot fer-los amb amplituds de mires. L’excusa tant utilitzada pels secretaris per no deixar entregar un PFC “perquè li falta la planta d’evacuació” ja no toca. Si un PFC va d’urbanisme, per exemple, no té sentit demanar-li pla d’evacuació.

Crec que tot el procés dels PFCs va millorant amb el temps. Hem passat d’uns exàmens sense cap tipus de tutoria reglada, on es presentava, s’aprovava, patada i al carrer; a un incipient sistema de tutories reglades, i un acte final de comiat.  A poc a poc estem depurant el mètode, i és d’esperar que quan els estudiants de Grau facin un PFC de 30 ECTS tinguin una docència com cal, i els altres defectes del sistema siguin depurats.

Però… fins que no arribi el Grau (o Màster!?), què? En el clima de retallades que estem sembla impensable demanar millors tutories. Realment les administracions i UPC no ho posen gens fàcil per millorar la docència. Però sí que seria desitjable prendre mesures que es poden fer a cost zero, i que reportarien major qualitat a l’escola. Les enumero a mode de resum:

–          Ampliar les mires dels tribunals, si tots no és possible, fer-ne 3 o 4 que no t’invalidessin un PFC perquè no té la planta d’evacuació o la planta de fonamentació. (Seria interessant posar noms als tribunals?)

–          Elaborar i publicar els criteris que empren els secretaris per acceptar o no els PFC segons el tribunal. Si som una escola seriosa, i ho som, no és admissible que els secretaris siguin jutges a sentiment. O el què és el mateix, apel·lant al sentit comú, el menys comú de tots ells. El PFC és un procés seriós, no val el porter de discoteca: “tu no entres” “per què?” “perquè ho dic jo”. La nostra carrera ja és prou subjectiva com perquè un procés també ho continuï sent.

–          Garantir que TOTHOM tingui un quadrimestre de tutorització, independentment de si és seguit del TAP X o no. O, almenys, habilitar un grup de professors “salvavides”, que s’encarreguin dels alumnes que necessiten tutor i no en troben. Per fer-ho es podria treure molt encàrrec dels tribunals i passar-lo als tutors.

–          Seria un repte molt interessant d’afrontar el concepte de PFC col·lectiu. No sé exactament com enfocar-lo (tinc idees, clar que sí). Però si tots sabem que s’ha acabat l’arquitecte renaixentista, perquè ens continuen avaluant com a tal? Cal actualitzar-se! Siguem sincers, no sé de ningú que hagi fet el PFC tot sol! NINGÚ. Admetem-hi i fem-ho un punt fort!

Des del meu punt de vista, el més preocupant i urgent és ampliar el concepte de PFC. Ha canviat tot! El món, Catalunya, la professió, els estudiants… fins i tot està canviat la docència de l’escola… però els exàmens de PFC encara són immutables (excepte el nou tribunal del Cuchí?). Els tribunals han d’ampliar horitzons d’una vegada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s