Porto 2 dies a primera línia de les protestes pro-independència, tant de les pacífiques com de les violentes. I hi continuaré sent, a unes i altres. No m’agrada la violència. Tant de bo no hi fos! Estic a primera fila a cara descoberta i sense llençar res, ni cremar res. Hi sóc perquè crec queContinua llegint “Quan només queda la violència”