Quan només queda la violència

Captura

Porto 2 dies  a primera línia de les protestes pro-independència, tant de les pacífiques com de les violentes. I hi continuaré sent, a unes i altres.

No m’agrada la violència. Tant de bo no hi fos!

Estic a primera fila a cara descoberta i sense llençar res, ni cremar res.

Hi sóc perquè crec que cal demostrar als polítics, uns i altres, que la gent n’estem farts.

Cal tensionar perquè facin la seva feina!

Cal tensionar! Jo no seré violent, però la policia ja té violència per tothom

Cal tensionar per avançar.

Cal tensionar

Però… per què hi ha violència?

La  violència és filla de la frustració de molta gent que després de quasi 10 anys  de moviment independentista pacífic creu que ja no hi ha alternativa.

Ciència bàsica, repetir sempre el mateix experiment porta sempre el mateix resultat. Introdueixes variables, i obtens resultats diferents. 10 anys d’independentisme pacífic han portar 10 anys de més repressió, polítics catalans cada cop més i més inútils, i polítics espanyols inútils, però cada cop més obertament feixistes. La variable violència és nova, no sé a on portarà, ni si portarà a enlloc millor, però es fa difícil imaginar un escenari pitjor.

La tradició governamental occidental es basa, sobretot, en el monopoli de la violència. Tant és així que estats i governs emergents, rebels… el primer que ostenten és el poder mitjançant els militars i/o la policia. Després venen altres coses com impostos, infraestructura, sanitat….

El monopoli de la violència de l’estat és bona perquè permet als ciutadans relaxar-se i relacionar-se de forma tranquil·la i segura, almenys en teoria. Però en les “democràcies occidentals consolidades” veiem la violència com a cosa molt llunyana, només de noticies i pelis. Per tant a l’estat espanyol li interessa molt que hi hagi violència. Per poder-se justificar i dir “veieu, ens necessiteu”. Tristament, en vista de les actuacions del Mossos, sembla que a la Generalitat també li interessa. No sé si per tensionar, o per tenir excusa per un nou 155 i tirar la tovallola.

Sigui com sigui als governs els interessa que hi hagi violència controlable. Però la violència deixa d’interessar als estat quan no poden controlar la violència. I aquesta és l’escletxa d’oportunitat pel canvi per Catalunya. Exemples recents com a l’Equador o els armilles grogues.

Per sort pels que volem el canvi, la tolerància a la violència a l’antiga Europa del 15 és baixa. Per mala sort pels que volem el canvi, també és baixa la nostra capacitat de suportar violència i repressió policial.

Segurament es pot dir que la violència és el fracàs de la política. Però tenint en compte que la política catalana i espanyola està enfonsada de fa mesos o anys, podem estar contentes/s que hagi tardat tant en aparèixer. I em temo que, per variar, els polítics des de la profunditat del seu naufragi, només sàpiguen respondre amb més violència i repressió. Fet que només engendrarà més violència.

 

Ahir dimarts 15, la policia va decidir posar el cordó policial a mitja mançana del C/ Mallorca.  Primer fet malintencionat per part de la policia. Evidentment quan van començar a carregar van provocar un allau humana que xocava contra la multitud que estava a Pg de Gràcia. Si la policia hagués volgut pacificar la situació hagués fet el cordó inicial a Pg de Gràcia per evitar l’embotellament. L’allau humana evidentment va crear molta mala llet entre els manifestants. Segon error, la policia hagués pogut arribar fins a Pg. De Gràcia. Allà milers de persones ja van marxar. Hagués pogut deixar allà la intervenció, i poca cosa hagués  passat. Però van decidir estendre el caos per tot el centre perseguint i disgregant els manifestants. Jo estava al mig d’elles/s. Només es cremaven contenidors i elements quan s’acostava la policia. Si no hi hagués hagut policia no s’hagués produït violència.  Un exemple molt fàcil, dilluns a la nit, a la comissaria de Via Laietana, la nacional, van fer una primera càrrega per expandir el cordó de la comissaria. I curiosament van actuar sàviament i al cap d’una hora van decidir replegar-se i quedar-se només a la comissaria. Els manifestants vam marxar sense més aldarulls.

Ahir dimarts, la policia, els seus comandament i els caps polítics, per mala llet o incompetència, van provocar caos per tot el centre de Barcelona. Entenc que a Madrid interessi aquest caos. Però en el moment que els mossos protagonitzen aquesta intervenció policial em pregunto “Govern de la Generalitat, què putes  feu? Torra, Buch, Aragonès…. Sou imbècils o esteu buscant una excusa perquè ens fotin el 155?”. No tinc absolutament cap mena de dubte que, si la primera càrrega de les 21h s’hagués quedat a C/ Mallorca amb Pg. De Gràcia les cremes i aldarulls haurien estat mínims. Però la policia buscava escampar la violència i caos.

I sí, algunes persones direu “sí, però qui cremava els contenidors eren manifestants (segur que no hi havia infiltrats?)”. Jo diré d’acord, però l’estat és per definició paternalista (o maternalista) i ha de ser la policia qui sàpiga actuar per preservar l’ordre. Era la policia qui havia de saber aturar-se i no generar violència desenfrenada. Entenc que a Madrid li interessa i la nacional tenia aquestes ordres. Però els mossos, per què diantres van actuar així?

I certament, quan ahir dimarts cap a les 23h la policia es va retirar, alguns dels centenars de joves que hi havia, van continuar fent merder. Però arribats a cert punt és inevitable. Quan encens una metxa no es pot parar. I aquesta metxa l’han encès amb ganes els polítics de Madrid, però també, els polítics catalans (PDECAT, ERC i CUP!). S’ha de dir que a Madrid ho han fet amb mala llet, i que els catalans l’han encès entre covardia i inutilitat.

S’apagarà la metxa? A quin preu? O explotarà?