Reptes de l’ETSAV

El 3 de maig (2 dies abans de la festa de l’escola) hi haurà eleccions a director de l’ETSAV. Qui serà el futur director de l’escola? Comença a corre algun nom, però encara cap és oficial. De fet, ja quan es va presentar el Víctor per primera vegada hi havia dubtes de qui es presentaria i finalment van ser 3 els candidats (Antoni Perez (Mañosas), Joan Curós, i Víctor Seguí). Es van haver de fer 2 voltes i a la segona era entre el Joan i el Víctor. Finalment es va imposar el Víctor còmodament. Aleshores el Víctor, com a professors més veterà de l’escola, va aconseguir el suport de la majoria de professors titulars, doctors i permanents (els que tenen sempre el 51% del pes electoral). A la re-elecció del Víctor només es presentava ell. Aleshores anava dient “No em feu un Santmnartí!”. “Fer un Sanmartí” vol dir perdre sol. És a dir, fa anys hi va haver un director a l’escola de Barcelona que en segona candidatura es va presentar sol però la majoria de l’escola va votar en blanc, per tant d’acord amb la normativa UPC, no va poder proclamar-se director i es van repetir les eleccions i aleshores va sortir el Ferran Segarra. Però el Víctor va tenir més sort i va sorgir re-elegit.

Però a banda de la confiança que despertava el Víctor, no hi havia una alternativa clara a substituir-lo. Com de fet tampoc  hi era ara, almenys, fins fa poc. Hi havia 2 persones que tenien la confiança de l’escola, però malauradament no són viables: el Pere Fuertes, que molta gent l’esperava, per meravelles contractuals de la UPC no es pot presentar d’acord amb la normativa. I l’Adolf Sotoca, que per normativa i contracte sí que es podria presentar, la vida l’allunyarà de l’ETSAV, malauradament.  Per sort sembla que hi ha almenys (que jo sàpiga) un candidat que pot fer-ho molt bé.

Però el futur director o directora té importants reptes per afrontar, el Vallès estem en un moment agredolç:

MATRICULA: tenim una de les notes d’accés més altes d’espanya, i la més alta de Catalunya! Al setembre, mentre que al febrer és un 5. Què passa i que es pot fer? Sembla que malgrat tenir un 5 al febrer amb les repesques s’acaben emplenant les 60 places, però en el context de crisis d’arquitectura i sent la germana petita de la UPC no és bona cosa tenir un 5 al febrer. Per això hi ha 2 opcions: o convertir l’entrada al febrer en quelcom desitjat fent que el quadrimestre de tardor sigui molt atractiu i atraient. O suprimint l’entrada a febrer i ampliar l’entrada al setembre. Aquesta segona opció faria que hi haguessin importants canvis en l’estructura docent. Però pot ser un camí igualment interessant. La tercera opció per mantenir o incrementar els estudiants actuals i la corresponent plantilla seria suprimir febrer, ampliar una mica setembre i crear 1 o 2 nous graus nous tipus: disseny industrial, interiorisme… o ser més ambiciosos i crear nous graus potenciat el què fem bé! Però jo sóc més partidari de buscar la fórmula de fer atractiva l’entrada a febrer potenciant la tardor amb un curs d’introducció amb moltes més hores i continguts.

PROFESSORAT i PAS: a final de curs es jubilen 7-12 professors de l’ETSAV! I pel què sé no es convoquen places del mateix rang que les jubilacions. És a dir, es jubilen professors que tenen contractes a temps complet com titulars, o fins i tot catedràtics. I en canvi aquestes jubilacions es substituiran, que jo sàpiga, amb places de professors associats, en el millor dels casos…. Vaja, de fet és molt incert què passarà. Caldrà que algú de dalt ens expliqui el què. Ara tenim molts professors joves de l’escola que han fet el doctorat, i que s’hauria de convocar plaça per ells, però realment no sabem què passarà. I una situació similar té el PAS de la casa, hi ha diverses persones que porten la vida dedicada a l’escola i que aquest curs o molt aviat també deixen l’escola i no està clar qui els substituirà. Malauradament la UPC fins ara està tendint a menysprear la feina del PAS i no substituir-los. Per sort fins ara els que han quedat l’han anat assumint força, però tot té un límit i hi estan arribant! Aquest és un grandíssim repte.

MÀSTER HABILITANT: segons els professors el màster és la peça més important de les escoles d’arquitectura d’espanya i és el què farà valdre una escola. Jo crec que el nostre màster és molt bo (quasi que estic per deixar-me el PFC del pla del 94 i haver-me de canviar de pla per fer-lo!). Però també és cert que encara hi ha aspectes per millorar i crítiques de l’estudiantat. Tot i que crec que s’estan resolen els temes a millorar. Ara bé, també és cert que pel què he anat sabent, en general els màsters d’arreu d’espanya també els està costant arrencar. Cosa que és molt natural. Segurament fins d’aquí a 2-3 anys no podrem jutjar els màsters adequadament. Sigui com sigui  qui dirigeixi l’escola aviat haurà d’estar ben al cas del màster.

MARCA ETSAV: quina és? Avui en dia els #hashtags (etiquetes en català) de l’escola serien: #sostenibilitat, #s’hi fan coses, #Solar Decathlon … #RCR (aquest últim s’ha de capitalitzar molt!) …. Però el pitjor de quan t’has  guanyat una fama és que l’has de mantenir. És a dir, fa una any, quan es va començar a treballar amb la candidatura del Solar Decathlon Dubai, era perquè molts estudiants s’havien matriculat a l’escola per fer un Solar Decathlon, però la direcció va dir que no hi donava suport. L’ETSAV no pot perdre, ni deixar de treballar en els elements que li han donat nom ara mateix. Afortunadament aviat hi haurà la convocatòria de 4 Solar Decathlons, a on crec que l’ETSAV hauria d’optar a participar-hi. I també crec que no ens hem de quedar amb els Solar Decathlons, però mentre no hi hagi alternatives reals crec que és bo continuar participant-hi. I igual que els Solars, la resta de coses. Els temes de sostenibilitat s’han d’afiançar al Pla d’estudis i potenciar-los. I totes les iniciatives innovadores que es fan a l’escola. La pròxima direcció ha de ser més sensible que l’actual a totes les iniciatives que sorgeixen a l’escola.

SPIN-OFFs: CODA, CÍCLICA, ARQBAG, RESSÒ, RELS…. Hi ha molts grupets de joves professors, ex-estudiants, estudiants quan han creat grups que fan “nova arquitectura” que tenen segell ETSAV i s’ha de potenciar. Allunyar-los seria un error. S’ha de treballar perquè continuïn formant part de la millor manera possible de l’ETSAV. Són grups que en altres països aconseguirien el reconeixement i suport institucionals. Aquí, per les misèries pressupostàries, potser no poden obtenir els diners que tocarien, però no tot són els diners. Aquests grups, a banda dels valor que tinguin ara, tenen un potenciat formidable que seria millor no desaprofitar. Són apostes de futur, alguna potser no anirà bé, però algunes segur que si.

20160717_181929

ELS rcr

Els RCR, premi Pritzker 2017, fills de l’escola, són uns arquitectes que de fa anys són controvertits i molt criticats (almenys per aquí), alhora que admirats (almenys a fora). A mi, personalment, no m’agraden, però tampoc diré que em desagradin. Els trobo interessants.

Per exemple les pistes d’atletisme d’Olot les trobo exquisides, fins i tot poètiques (bé!), però alhora no compleixen amb els reglaments atlètics, per tant no són útils per competicions oficials (malament!).

La biblioteca i casal d’avis de Sant Antoni, la trobo massa fosca, la façana del carrer està resolta de forma que acumula una brutícia ingent i fastigosa. Però alhora té aquella escala grada que trobo genial. Aquesta escala grada els propis RCR la troben tant encertada que la copien a la nova Mediateca de Gant.

Aquella cosa que en diuen espai lliure la Lira de Ripoll la trobo fosca, bruta, i una sobrada. Però alhora s’atreveixen a plantejar una proposta absolutament brutal, i el què té encara més mèrit és que els hi paguen! Tot i que no m’agrada, reconec que té quelcom especial.

De les obres que he vist, la pitjor, per mi, són les oficines de la plaça Europa de l’Hospitalet. Ple de patologies, mal conservat, i no sé si es pel lloc o per l’edifici que té un aire d’abandonat notable.  D’aquest no en puc dir res de bo excepte que és un escenari molt bo per fer-hi foto per l’Instagram (tot i que amb els temps que corren tampoc és difícil).

I el més controvertit de tots, el Centre Cívic de Riudaura. Que se’n pot dir d’un centre cívic que no ha aconseguit obrir? És admissible aquesta malversació de fons públics? (desprès parlen del cas Palau!) Segur que no només és culpa dels RCR que no hagi funcionat, darrera de tot bon i mal projecte hi ha l’arquitecte/s, constructor i promotor. Però realment és un paradigma de mala arquitectura si entenem que de l’arquitectura el seu principal fi és ser útil (per mi n’és la principal finalitat).

Ara bé, el què em sembla inexcusable són les obres megalòmanes com The Edge a Dubai. No entraré en valorar l’objecte arquitectònic, només dir que el sol fet de fer aquest mega-edifici fora d’escala i de lloc a Dubai és indefensable. El què és veritat és que si no ho fan ells ho farà algú altre, però jo crec que seria millor que ho fes algú altre. Vaja un canvi d’escala que em sembla una autèntica pena tenint en compte d’on venen. Per què? Doncs perquè fins ara les obres que en fet venien d’encàrrecs d’escala humana, comprensible, controlable. Tenien un punt d’artesà molt interessant. Aquesta proposta ho perd tot. Dubai és com una ciutat sense gravetat on tot s’aguanta perquè res no pot caure sense gravetat (i en aquest cas no parlo de l’estructura, sinó dels arguments)

Com tants altres arquitectes, el RCR només empitjoren. D’unes primeres obres interessants, fins hi tot bones, han passat a unes obres repetitives i fora d’escala. Potser diria que per mi, els RCR són excessius, massa poètics i massa sobrecarregats. I en vista de l’abús que han fet de l’acer corten, massa enamorats d’ells mateixos. Ara bé, dintre dels diferents premis Pritzer que hi ha, ja em sembla bé que els l’hagin donat. Com tot a la vida, no hi ha res completament encertat, però tampoc completament equivocat. En ells pesa massa, per mi, la part objectual, artística…. No pensen prou en la funcional, social, energètica… Però també és cert que això és el pensament contemporani…

Una cosa haig de dir per acabar, em semblen uns hipòcrites. Si mires la seva web i la fundació Bunka, els interessa l’arquitectura, i el fonament de l’arquitectura i paisatge…. En canvi en 2 ocasions han refusat la invitació de la Delegació d’Estuants de la seva escola per venir a fer-hi una xerrada. De fet en una ocasió no van ni respondre. Sembla un fet insignificant, però em sembla molt important i significatiu el fet de donar l’esquena a estudiants de la teva antiga escola. Un gest molt significatiu, almenys, per mi.P10-08_souk