Festa dels TAPs, (segones parts mai van ser bones, diuen…)

El passat dimecres 15 de gener del 2014 es feu la II Festa dels TAPs. Malauradament l’assistència fou irregular (tant irregular que fins i tot jo que ho vaig muntar vaig haver de marxar 1 hora), i menor que l’any passat. Malgrat tot això és bo i dolent alhora: és dolent que tingués menys seguiment i participació que l’any passat. Ara bé, per haver estat muntat amb 8 dies i sense suport institucional (pressuposant que la DEAV no és prou institució). Abans de seguir, vull agrair molt especialment a tots els professors (eminentment joves, encara que alguns només d’esperit) que van estar d’acord a fer-ho corre cuita, als estudiants que van fer l’esforç de prepara la presentació (en detriment de la seva salut), al Duatis (DEAV) i molt especialíssimament al Xavi Ros (membre únic del “Jury” unipersonal).

La primera crítica és per l’escola (i direcció) per no haver-ho organitzat ells, ni haver fomentat que s’organitzés. Crec que aquest acte és dels millors que es fan a l’ETSAV. L’any passat vaig estar contentíssim que es fes (tant que enguany he decidit organitzar-ho tot, quasi, jo solet. Haig de reconèixer que en algun moment m’he sentit idiota per fer-ho contra molts que deien que no…). És l’únic acte on està convidat a participar tots els membres de l’escola com a protagonistes (excepte PAS, que no són protagonistes, però estan convidats igualment!). Altres actes similars són les festes (i vetllades arquitectòniques) que organitzem la DEAV…. però crec que tots estarem d’acord en què no tenen el mateix… mateix… catxet…

També reconec que els anteriors organitzadors, Roger S., Amadeu S., i Tomeu R., no tinguessin ganes de repetir-ho perquè van acabar molt cremats, i em consta que van rebre moltes crítiques internes de molta gent (sempre he trobat genialment desanimador les persones que només critiquen sense fer res…. no perquè tinguin raó, sinó perquè són repetitius, es té una sensació de “déjà vu” constant i tediosa).

Allà, durant l’acte, no era lloc ni moment per assenyalar els TAPs que no van venir, ara potser tampoc és el moment (ni tampoc és elegant) però, com que ja he aprovat TAP X, “por lo que me queda en el convento…”. No puc entendre com els TAPs II, III, V i G (només Deu sap com es diu ara el TAP G!) no van venir. Reconeixeré que el TAP II es va excusar degudament, tot i que haguessin pogut enviar als estudiants sense professors. Però deixant aquest TAP a banda, com pot ser que els altres 3 no assistissin?? Més encara quan el V i G tenien acte propi el mateix dia. El TAP F (Llop, Fernàndez i Rull) també el tenien i van irrompre’l per venir a presentar. Sé que era precipitat. Però si 10 dels 14 TAPs van considerar que valia la pena l’esforç, alguna cosa em fa pensar que aquests 4 TAPs es van equivocar en no ser-hi. No reproduiré les crítiques d’algú als absents, però se’ls titllava de “retrògrades que els feia vergonya ensenyar el què feien” (això és una cita apòcrifa sintetitzada per mi). Curiosament, o no, (tot i no creure en les coincidències) els TAPs II, III, V i G són els TAPS que crec que més revisió els cal de l’Escola. N’hi ha altres que els poso en qüestió, però aquests els que més. Seguidament ho exposaré.

Sens dubte el més gran encert (a part de l’acte en si) fou el convidat Xavi Ros. Amb la seva elegància va expressar molt més del què deia. Crítiques que es van fer sentir molt sense so van arribar i van originar debat. Debats molt interessants que malauradament van durar massa poc, i van ser massa poc compartits. Gràcies Xavi.

I el més gran desencert (a part dels TAPs  absents) fou que no vaig/vam saber demanar als companys que fessin presentacions amenes i dinàmiques. Evidentment, com van dir alguns al final, aquestes presentacions no es poden convertir en un “aquí hi ha la porta” i “aquí hi ha una grada”, i “això és la secció constructiva que ara tampoc explicaré” (si no l’has d’explicar no cal que l’ensenyis!!!). Perquè aquet acte sigui suportable (per dir-ho en positiu i no dir “que no sigui insuportable), cal que les presentacions siguin molt més curtes i concises. No han d’explicar el projecte, sinó transmetre l’esperit del projecte. Realment alguns no ens sabem explicar massa bé… De cara a la propera “Festa dels TAPs” caldrà millorar les exposicions.

Entrant en matèria….:

TAP I (bases pel projecte I): com sempre continuen amb els exercicis clàssics de sempre. Sempre fan els mateixos exercicis (el sempre és un al·literació). El Xavi va fer una reflexió al respecte…. però estic d’acord que és complicat d’afrontar. Sí que diré que, per mi, els projectes més ben grafiats eren aquests, sobretot perquè eren intencionats.

TAP II (bases pel projecte II): si haguessin vingut hauríem vist que sempre fan el de sempre. Però més caòtic que al TAP I.

TAP III: si haguessin vingut hauríem vist que sempre fan el de sempre dels sempre (potser pel què havien d’ensenyar no calia….). Estic molt d’acord que la coberta és un element molt important de l’arquitectura… però n’hi ha altres. De fet només cal veure com any rere any fan les mateixes maquetes genials a inici de curs (de fet jo, si fos murri, agafaria la maqueta del meu edifici i li canviaria la plaqueta dels noms. Fins i tot podria escollir quina de les versions de maqueta colar per meva!)

TAP IV: memorial 1714 a la Plaça de la Mercè. Crec que entre l’equip de professors i la metodologia el resultat és bo. Sobretot perquè varien curs rere curs, i innoven. Ara bé, potser crec que els resultats son millor els del quadrimestre passat. Però sense cap mena de dubte crec que és un taller únic i a mantenir de l’ETSAV.

TAP V: si haguessin vingut hauríem vist que sempre fan el de sempre. Això sí, han introduït l’innovador element de fer estudis/habitatge a més a més dels tradicionals habitatges. (Això és innovació!)

TAP VI: Ja vam debatre allà llargament fins a quin punt era un TAP pertinent o no… tot un debat! Personalment diré que tot i que el nivell del què vaig veure em va semblar bé. He notat molt poc canvi, massa poc canvi, en aquest TAP coordinat aquest quadrimestre per projectes, en concret l’Enric Massip (en el darrer TAP amb urbanisme d’ell vaig veure globos (d’aquells del Willy Fox) amb habitatges penjats lligats de les mançanes de l’eixample)

PTA (antic G): Si haguessin vingut hauríem vist el mateix de sempre: mòduls corbusiants que es repeteixen per formar una presó, habitatges, escoles, monestirs…. vaja mòduls que es repeteixen per crear qualsevol cosa (aquesta metodologia es repeteix des de temps immemorials! I continua tant vigent com sempre!). Els altres professors de TAP haurien de prendre nota d’aquesta metodologia (pel bo o pel dolent a criteri propi).

PTB (antic A): Un equipament a Valldoreix. No és un TAP brillant com a proposta, però sí que permet fer un TAP típic molt efectiu pel PFC.

PUC (antic F): Intervenir a l’entorn dels Passatges a l’entorn del Besós. Com sempre en ofereix propostes innovadores i variades, cosa bona. Tot i que, personalment, diré que alguna proposta em semblava passada de voltes. Però vaja, que molt bé, visca la varietat!

PTEE (antic D): repensar el Moll de Barcelona (en honor a la veritat diré que me’l vaig perdre, i m’abstindré d’opinar, cosa estranya en mi)

PTEF (antic B): residència de jubilats a Beijing (en honor a la veritat diré que me’l vaig perdre, i m’abstindré d’opinar, cosa estranya en mi)

PCG (antic C): intervenir en un vell edifici de l’eixample (en honor a la veritat diré que me’l vaig perdre, i m’abstindré d’opinar, cosa estranya en mi)

PUD (antic E2): Intervenir a la vessant nord de Collserola (aquest l’he fet jo). Està molt bé, sobretot perquè, almenys encara, és un forma innovadora i real d’afrontar l’arquitectura. Com vam dir en la sessió pròpia “els TAPs de l’ETSAV es plantegen la resposta, PUD es planteja la pregunta” (crec que és un comentari del tot encertat!)

PCH (antic E1):  Intervenir a la vessant nord de Collserola, concretant en les bòbiles abandonades. Una versió molt més tectònica i concreta del PUD s’ha adaptat molt des de l’antic TAP E. Jo que vaig fer el E fa anys crec que és el TAP que s’ha adaptat més i ha canviat més dins d’ell mateix. Per tant crec que és excel·lent la feina que fan.

En definitiva i amb crítiques incloses la valoració global que en faig és molt positiva. Lamento, de nou, les absències, i demano a l’escola que l’organitzin de forma digne i amb temps de cara a la primavera.