A 4 bandes

20131021_171938

Avui a la tarda hi ha hagut el debat de rectorables de la UPC: Antoni Elias, Enric Fossas, Gabriel Junyent i Junje Pérez. Aquest debat s’ha fet a l’auditori del Vèrtex, organitzat entre diversos col·lectius de PDI, PAS i Estudiantat. Però sobretot gràcies a CCOO de la UPC. El debat estava moderat per la Ivanna Vallespín periodista especialista en universitats del diari “El País” (segons diuen les males llengües un candidat a qui no se li pot prendre el pèl no volia que ho moderés un estudiants com es pensava inicialment). S’ha fet una primera ronda de preguntes pactades a cada col·lectiu, unes 6 preguntes. On cada candidat tenia 4 minuts per respondre i desprès rèplica. Començaven a respondre de forma alternada. Finalment hi ha hagut un torn de preguntes entres els assistents. Els candidats van demanar (o exigir?) tenir les preguntes prèviament al debat. La qual cosa ha fet que els candidats, més que debatre, hagin fet unes lectures dramatitzades (cal remarcar que són candidats a Rector, no pas a premi Butaca!). Haig de reconèixer que he arribat uns 30 minuts tard, i que ens arribar he observat que:

–          L’Auditori no estava ple, ni de bon tros; als darrers claustres estava més ple (la gent es preocupa més per destruir que no pas per destruir?)

–          Hi havia molta més ocupació al galliner que no pas a platea (ni que cobressin entrada més cara a platea! Suposo que així podien marxar més fàcilment)

Haig de dir, abans de continuar, que m’he avorrit un xic. I això ha estat per dos motius: estar 3 hores veien persones com llegeixen, avorreix, a no sé que es sàpiga llegir bé; i també perquè he trobat molt poca interacció entre ells, és a dir m’ha semblat que era com si estiguessin sols i no tinguessin els altres “rivals” al costat (d’acord que un debat no és un combat i no cal entrar al cos a cos… però una mica de caliu l’hagués agraït).

A partir d’ara seré subjectiu (és a dir no espereu un text objectiu d’ara en endavant, si és que ….). I això ho faré així perquè després d’aquest anodí debat, ser objectiu és molt avorrit, llegint les seves webs (cosa que he fet llargament) és més útil.

Punts forts (segons el meu criteri) de cadascú:

–          Elias: Té clar a on vol anar i té idees concretes de com fer-ho.

–          Fossas: Va guanyar-se molts suports en la “lluita” “primavera UPC” fent pinya contra el Rector la primavera passada.

–          Junyent: no es mossega la llengua i diu el què pensa però…..

–          Pérez: és el més empàtic amb el seu interlocutor.

Punts dèbils:

–          Elias: a vegades no sap com explicar les seves idees sense fer que s’enfadi un col·lectiu

–          Fossas: Ha dit, almenys dues vegades, quan dimitirà. No crec que quan es fa campanya per ser elegit hagis de dir quan dimitiràs….

–          Junyent: ….. no pensa el què diu. És massa arrogant

–          Pérez: la seva tranquil·litat es confon amb inseguretat.

Les frases perles (tampoc són cites textuals), i només en recordo 2 de concretes que en recordi l’autoria:

–          Elias: Els estudiants han de millorar el seu rendiment, però això és culpa del PDI que ha de millorar.

–          Junyent: “faré moltes coses” (de debò??) o “Jo faré que el dèficit que fem a final d’any ens el descomptin del deute que la Generalitat té amb nosaltres”

La part de les preguntes prefabricades ha estat una lectura darrera una altra.

L’Elias era força evident que llegia, no se n’amagava. I ha posat èmfasis amb què té un gran equip amb experiència en gestió i heterogeni. A vegades llegia massa ràpid i se li acabava el temps, això, entre altre motius, potser és degut a que és qui més concressions té al programa.

El Fossas, llegeix de forma més dissimulada. Ha posat de rellevància les persones i el diàleg. És qui, segurament, ha sabut més parlar amb públic i agradar. M’ha semblat molt convincent quan al minut final per demanar el vot ha dit “no demanaré el vot, sinó que demanaré que llegexin el meu programa a la web i em voti si hi estan d’acord”. M’ha sorprès molt la seva universitat de referència sigui de la Eindhoven, ja que és una universitat bàsicament pagada per Philips….

El Junyent no llegia gaire i començava sempre les intervencions amb una mena de “sentència” tipus “L’ERO ni hi és ni se l’espera” o la del dèficit. Desprès de les seves sentències (o anècdotes de quan era director de l’ETSETB) responia a la pregunta. Però tot fet amb un to enfadat i, fins i tot, maleducat.

El Pérez tampoc llegia i parlava pausadament. Desprenia tranquil·litat. Ell aposta per canviar regles de joc amb la Generalitat. I una manera de fer diferent a la UPC.

En general els candidats es mostraven molt optimistes amb les seves negociacions amb la Generalitat. Veuen clar (fàcil i tot!) que negociant amb la Generalitat es resolguin tots els problemes econòmics amb la Generalitat. Aquestes fàcils (i evidents) negociacions van des de fer plans de 15 anys d’amortització del dèficit (Elias), fins a fer que ens paguin el deute que tenen amb nosaltres (Junyent) (algunes d’aquestes afirmacions m’han recordat aquell tall de l’APM de “o me la tallo i em faig monja”…). Per la meva experiència, no només al Consell de Govern, sinó parlant directament amb l’Antoni Castellà o Lluís Jofre mai he tingut la sensació que tinguin cap intenció de negociar aquestes condicions tant avantatjoses per la UPC, ni encara menys de donar els 40M€ que ens deuen. Espero que els candidats que tenen les idees tant clares tinguin també asos a la màniga que jo desconegui, altrament seran paraules buides.

També m’ha sobtat molt que tots tinguessin clar que gastaran més (més beques, cap acomiadament més….) sobretot quan l’únic ingrés que ha augmentat a la UPC els darrers anys ha estat la matricula dels estudiants. Tots veuen evident que tindran més ingressos de forma poc precisa. Creuen, alguns d’ells, que les empreses salvaran la UPC, ja sigui perquè faran que tothom pagui l’Overhead en la recerca (Junyent), com perquè esperin captar més diners de càtedres d’empresa, convenis… (la resta). Els desitjo molta sort.

Molta gent diu que el Rector Giró és “l’alumne avantatjat de la Generalitat” i que feia tot el què li deien… Si sent així no va aconseguir millor tracta ni favors de la Generalitat, com els candidats esperen convença ara a la Generalitat? Si per les bones no cedeixen, amb què cediran? Amenaces? Pressió? (esperen els rectorables fer més por al Castellà de la que fa el Mas-Colell o el Mas?) Estic encuriosit.

A mode de conclusió dir que els 4 candidats cada cop diuen coses més iguals. Tot i que cadascú té el seu tret diferencial (encara que no els hagin sabut dir massa bé quan els he preguntat), són molt iguals els 4. Quan persones em diuen “a qui voto?” no els sé respondre objectivament. Aquesta campanya s’ha convertit en una campanya de personalismes subjectius. Crec que la major part de les persones votaran segons les impressions que els despertin un o altre. És difícil objectivar el vot, excepte si es té un coneixement elevat de la situació.

A mode de quiniela crec (com quasi tothom) que hi haurà segona volta. Molta gent dóna per fet que l’Elias passarà a la segona volta, jo hi estic d’acord, però també crec que en les èpoques que estem també passa el què ningú s’espera. I entre el Juanje i el Fossas, jo creia que passaria el Fossas ja que es va guanyar el vot de l’estudiantat la primavera passada i també la de molt PAS. Però és molta la gent veu el Juanje cada dia més sòlit, realment ell s’ha erigit com la tercera via, i potser no només això, sinó que la segona via. El Junyent ningú creu que passi (cosa que no m’estranya….) i crec que no serà així. També crec que no sembla que tingui cap interès en guanyar suports de les persones que pensin exactament com ell… li reconec (valgui la redundància) que diu el què pensa, però no pensa el què diu.

Amb perspectiva

El curs 2012-2013 fou especialment dur per la UPC, en especial des del fatídic Consell de Govern –CdG- del 15 de març.  D’aquí a 16 dies, el 29 d’octubre, tenim eleccions a Rector de la UPC. Aquestes eleccions anticipades (“anticipadetes” com va dir un professor al Claustre). Però hi ha tot un seguit de fets importants que han dut a aquesta situació. Abans de continuar avançant, proposo fer una retrospectiva resumida dels fets més rellevants, molts d’ells sense precedents, que han generat aquesta situació:

1/12/12: data límit legal per constituir el nou Claustre Universitari de la UPC

19/2/13: eleccions pel nou Claustre Universitari (que s’hauria d’haver constituït el 1/12/12). Surt elegida una composició majoritàriament crítica amb el Rector

11/3/13: presentació de 115 firmes dels nous Claustrals demanant un Claustre extraordinari per votar si es fan eleccions a rector anticipades o no. Aquesta iniciativa fou iniciada pel Consell de l’Estudiantat

15/3/13: Consell de Govern. S’aprova la retallada de 30M€ que implica 340 “acomiadaments”. El Rector explica que va desestimar les firmes perquè encara no s’havia constituït el nou Claustre. Última sessió d’aquesta composició del CdG, pendents de la renovació amb el nou Claustre

19/3/13: el Consell Social de la UPC, òrgan competent,  aprova el pressupost de les retallades.

22/3/13: Gran assemblea de la UPC al Vèrtex on es debat sobre vagues i accions en contra.

Abril/13: Ocupació del Rectorat per part dels interins que volen despedir, la ocupació va durar més d’un mes.

16/4/13: Claustre Universitari constituent. Tant bon punt es constitueix, el CdE entrega les 124 firmes de claustrals demanant un Claustre per intentar fer eleccions anticipades a Rector. S’elegeix el nou CdG. Aquest Claustre és clarament majoritàriament contrari al Rector Girò.

24/4/13: Primer Consell de Govern de la nova era. El Rector perd, per primera vegada, una votació important com és la modificació de la RLT que deixaria sense feina uns 90 interins. En aquest CdG s’anuncia que el Claustre sobre les eleccions anticipades serà el 17 de maig.

26/4/13: L’Antoni Castellà, Secretari de Universitats i Recerca, declara que la UPC pot buscar alternatives a l’acomiadament dels 90 interins.

27/4/13: Arrel de les declaracions del sr. Castellà el Rector Girò anuncia que dimitirà i hi haurà eleccions anticipades de cara a la tardor.

29/4/13: Consell Social on s’aprovaria deixar sense dotació pressupostària als interins i amb una situació molt irregular. Degut al context, es decideix donar un mes de marge a veure si es troba alguna solució. S’inicia un procés contrarellotge entre membres del CdG i representants per buscar solucions per evitar l’acomiadament dels 90 interins.

Abril/13: Abans del Claustre TOTES LES JUNTES D’ESCOLA van aprovar uns acords a favor dels interins, i demanant eleccions anticipades al Rectorat. Fet sense precedents.

17/5/13: Claustre extraordinari per debatre si hi ha eleccions anticipades a Rector en un termini màxim d’un mes. Hi ha un intens debat, però en vista que el Rector convocarà eleccions per la tardor, i que s’ha donat marge de negociació amb els acomiadaments dels interins les persones claus per aconseguir les eleccions anticipades es tranquil·litzen. A la votació hi ha 161 vots a favor, ens quedem a 29 vots d’aconseguir una fita sense precedents.

10/6/13: El CdG es reuneix, i com que el Rector ha sabut apaivagar els ànims, i les persones que es van reunir no van ser capaces de trobar una alternativa a l’acomiadament dels Interins, es vota deixar sense dotació econòmica els interins. Aquesta votació guanya per 29 contra 24.

11/6/13: Es reuneix el Consell Social, que validarà deixar sense pressupost els interins, ergo: acomiadar-los. Inicialment la comunitat impedeix que es reuneixi el CS. Per tant el CS es refugia a la seu d’Universitats. Allà, envoltats de protestants i policies, el CS aprova finalment acomiadar els interins.

28/6/13: Es reuneix el Consell Interuniversitari de Catalunya. Per sorpresa de tothom els preus de matricula en 1a convocatòria es congelen (sense augment del IPC). Per sorpresa, i a la reunió posterior a porta tancada entre Rectors i Generalitat, el Rector Giró força que la Generalitat aprovi un canvi del Grau d’experimentalitat de les Enginyeries. Aquest canvi farà que els estudiants d’enginyeria paguin uns 230€ més per curs.

Estiu/13: Tot i l’enrenou dels interins, passa desapercebut que durant l’estiu es deixen de renovar més de 100 professors associats (la xifra exacta no és pública)

 

Tots aquests fets són d’una rellevància extraordinària en la història universitària recent a Catalunya i l’Estat. Mai TOTA la comunitat universitària s’havia mostrat tant unida en contra del seu Rector. No només les persones, sinó que també els màxims òrgans de govern: Claustre, Juntes d’Escola i Consell de Govern van deixar el Rector sol i demanant eleccions anticipades.

Val a dir que de tot aquest enrenou els rectorables n’han pres bona nota. Tots ells sembla que han aprés molt d’aquests fets i que no els repetiran.

Els Tres Rectors (aspirants)

els 3 rectors

El dia 24 d’octubre hi haurà, finalment, les eleccions a Rector de la UPC. Avui, dilluns 30 de setembre a la tarda el Consell de l’Estudiantat- CdE- ha convocat per seprat els 3 rectorables oficiosos: Enric Fossas, Antoni Elias, i Juanje Pérez (han aparegut en aquest ordre). El CdE ha elaborat un document amb un seguit de preguntes i comentaris que se’ls ha entregat directament als candidats a la reunió.

Abans de continuar, m’agradaria deixar clar que aquests seran uns comentaris personals de les 3 reunions d’una hora cadascuna amb el Ple del CdE. Intentaré ser objectiu, i no ser tendenciós. Però això no m’impedirà afegir algun comentari mordaç (si es pot dir així!). Tinc un candidat favorit, però no toca, almenys per ara, fer-ho públic. Però sobretot el què no vull és que ningú interpreti del meu post que els candidats volen això o allò, sinó que jo ho he interpretat!

Comentaris generals i comuns pels tres candidats: cap dels tres ha obert l’ampolla d’aigua que tenia al davant, els tres duien ulleres (quatre ulls hi veuen millor que dos!), s’han saludat entre ells quan s’encreuaven durant el canvi, i tots ells han estat puntuals. I pel què fa al que us pot interessar, em refereixo a plantejaments, fer-vos els següents comentaris comuns en els tres:

–          Preocupació per la transparència, fer-la transparent, vaja, la universitat

–          Idees clares sobre el Campus del Besos, tot i que dispars.

–          No hi haurà noves retallades de personal

–          El trasllat de nàutica es veu amb bons ulls sií és dins de Barcelona i si  té el vis-i-plau de la FNB (que sembla que sí)

–          Cal escoltar (i escoltaran!, diuen) més el Claustre i les persones, tot i que cap d’ells ha dit que tingui intenció de modificar l’Estatut de la UPC.

–          Cal reduir les estructures supremes de govern: menys vici-rectors, i una estructura de gerència mínima més tècnica i menys política.

–          Tots tres són conscients que cal “democratitzar” (de fet cap ho ha dit, en aquest terme, però ho venien a dir… o això he entès….) més la UPC i aprendre dels errors i mala maror que s’han generat.

Entrant en el particular….

Enric Fossas. Apareix sol i parla sense usar micro. En la presentació aprofita per repassar breument la seva biografia acadèmica. També comenta que no es tallarà el cabell llarg que té per ser Rector. Passant a les preguntes, s’entreté força en els primers blocs: centre, UPC i finançament. Té idees clares i coneix bé la institució des de dalt, diu que es pot tocar tal partida, revisar-ne altre de fundacions, empreses del grup UPC… Posa molt èmfasis en l’opacitat actual, i que ells creu que és imprescindible canviar-ho. Pel què fa a estudiants no ens porta propostes perquè creu que ha de parlar amb nosaltres primer, per això ha vingut. El temps s’acabava i encara quedaven moltes preguntes, així que se’l convida a comentar lliurement el què cregui de les preguntes proposades. Ell es centra el la governança: realçant el Claustre, criticant els vots segurs del Rector al CdG, criticant els textos de governança… Finalment ha anomenat persones que formen el seu equip ara com ara, un equip curt, per ara, d’unes 5-6 persones. Ara bé no té cap arquitecte al seu equip (ja em perdonareu, però un servidor té el seu petit cor d’arquitecte), potser ja fa ben fet…

Personalment m’ha donat la impressió que l’Enric, com que porta mesos al Consell de Govern i ha estat en les comissions últimes durant tot l’enrenou, coneix bé les (si m’ho permeteu) intimitats de la UPC. Domina bé els punts flacs a on cal ser més participatiu, i a on cal informar més, i a quines entitats vinculades se les pot “collar”. Els altres 2 candidats no coneixen tant bé les intimitats actuals. També dóna la impressió, que ell ha posat de manifest, que ell no té unes propostes clares i tancades del què s’ha de fer, sinó que ell aposta per parlar molt i cooperar amb altres persones implicades de la UPC. D’això alguns segur que malpensen, però com a concepte no es pot negar que és bo!

Antoni Elias. Arriba amb l’Eulalia (directora de l’ETSEIAT), i un xic més tard arriba el Joan. Parla amb micro. No perd el temps i aprofita la presentació inicial per explicar les seves idees principals: tendir cal a un model universitari anglosaxó (àmbits, docència més flexible, menys imposicions i més facilitats…). També posa molt èmfasis amb què ell no és la opció “continuista” Girò. Per argumentar-ho recorda que ell es va presentar amb en Ferrer Llop (opositor d’en Girò), i que té l’Alvarez al seu equip (fet que haig de reconèixer que m’ha sorprès…. no recordo cap orador més “agressiu” contra en Girò en els 6 anys de CdG!). Diu, també, que compta amb el Gil dins del seu equip. Compta amb dos arquitectes a l’equip (ja ho he dit, sóc arquitecte…) Entrant en les preguntes, té molt clar que cal canviar la universitat. Té una idea i vol aconseguir-la. Té idees per augmentar ingressos: buscar empreses; si cal re-batejar aularis o la BRGF amb noms d’empreses (com el DKV joventut, vaja). També es mostra crític amb el paper actual del Consell Social, que cal potenciar per buscar finançament. Afirma que a tot estudiant que tenia beca del ministeri abans i que ara s’ha quedat sense, la UPC li sufragarà la matrícula. Explica que creu en les 5 propostes del CdE per pal·liar l’efecte de l’augment de preus de matrícula. Diu que cal potenciar l’estudiantat en tot el què sigui extra acadèmic: representació, associacions… crearà tallers per treballar “realment” a cada campus… Acaba amb temps de sobres i hi ha el torn de paraules més llarg.

Crec que s’equivoquen en dir que és “continuista” (més enllà del nom, clar), de fet m’ha sorprès força el seu heterogeni equip. Entenc que l’Antoni és el contrari de conservador, vol canviar la UPC per assimilar-la a un model anglosaxó, però està molt influenciat pels enrenous passats. Segurament no tant per experiència personal, sinó per persones que té a l’equip que van viure les darreries del curs passat amb intensitat i preocupació i han après de la lliçó: no es pot anar contra la universitat. No domina tant les intimitats politècniques, però té idees.

Juanje Pérez. Arriba amb el Joan (de l’ETSAV), parla amb micro i és l’únic de tots que porta un parell de diapositives amb les que explica les traces del seu programa. I també és l’únic que ens facilita ja el seu programa electoral. Sembla que li costa dir-nos els noms del seu equip, però acaba dient un 4-5 noms. Presenta idees de funcionament i forma d’entendre la universitat. Per entendre’ns, l’Elias té una objectius, i el Junje té un decàleg de com ha de ser la universitat (no sé si sóc gaire intel·ligible….). Entrant a les preguntes, la principal mesura per augmentar ingressos és negociar amb la Generalitat perquè doni més.  Posa damunt de la taula una proposta molt interessant per l’estudiantat: “la UPC sufragarà la matrícula de qui no la pugui pagar” (jo he posat, mentalment, uns ulls com taronges!, cada candidat ha pujat el to pel què fa al què havíem de pagar… si hi hagués hagut un quart candidat convidat hagués dit matrícula gratis per tots!). El Joan ha posat molt d’èmfasis en que l’estudiantat hem de prendre més rellevància en la universitat.

El Juanje dóna la impressió de serenor. I realment és, com alguns diuen, una tercera via. Així com tant l’Enric, com l’Antoni semblen tenir uns votants fixes, el Juanje sembla que no acaba d’encaixar amb cap dels dos col·lectius. Ell mateix ha dit que està obert a incorporar persones d’equips eliminats en la primera ronda de votacions. M’ha donat la impressió que el Junje, més que uns objectius clars, representa una metodologia, un enfoc diferent.

Demà es faran públiques les candidatures definitives, i el dia 9 comença la campanya electoral (malgrat que tots ells ja fa setmanes que fan entrevistes). La pregunta que molts ens fem és: qui guanyarà?. Pregunta gens clara…. o més ben dit, resposta ben difícil d’encertar. Personalment crec que és força clar qui guanyarà. Però també és cert que venim d’un temps tant convuls a la UPC que… tot pot ser…. Diuen que es presenta un o dos candidats més. Hi haurà 5 candidats? En un moment tant complicat com aquest hi haurà més candidats que mai? Podria ser, a la UAB fou així. Això, de fet, dóna ànims. Típicament la universitat mai ha mostrat gaire interès en governar, és esperançador que en temps tant difícils hi hagi tanta gent disposada a enfrontar-se a aquesta difícil empresa d’enfrontar-se a un deute de 111M€…

Jo em pregunto, no seria millor un sol candidat? De cara a la Generalitat seria un missatge molt clar: estem units. Però de portes en dins…. Alea jacta est!