Qui ha perdut el Claustre?

160 a favor | 79 en contra |10 en blanc | 3 nuls. Aquest és el resultat de les votacions que es van fer al Claustre Universitari de la UPC el passat  divendres 17 de maig del 2013 sobre si s’havien de celebrar eleccions anticipades a Rector al juny. Van mancar 29 vots per aprovar la proposta (per si algun despistat no sap de què va el tema, calen 2/3 dels Claustrals per aprovar aquesta proposta).

Després d’aquest resultat se’m plantegen 4 dubtes: Qui ha votat què? Per què aquest resultat? Què passarà ara? Qui ha perdut el Claustre?

Qui ha votat. Fem un simple exercici d’aritmètic: 14 equip rectoral + 16 directors de centre + 42 directors de departament + 4 directors instituts + 2 directors (Escola Doctorands + ICE) = 78 (Vaja, quina casualitat!). Però les coses no van ser tant senzilles. Tot i la feliç, quasi, coincidència, la cosa no va ser tant així. Sé de directors que van votar a favor, i també sé de membres electes (perquè els 78 són tots Nats al Claustre) que van votar en contra la proposta. Tot i les excepcions, majoritàriament tots els membres nats del Claustre, els directors, van votar en contra de la proposta. M’atreviria a dir que cap Estudiant o PAS va votar en contra de la proposta (certament no cal ser cap linx per veure això, però calia deixar-ho per escrit). Una altra forma de veure-ho és que el PDI de més rang va votar en contra de la proposta. Aquest fet condueix a:

Perquè aquest resultat. Certament als impulsors de la proposta, el Consell de l’Estudiantat i tot el PAS i PDI que ha donat suport, érem francament optimistes amb un resultat històric i positiu en aquesta votació. Crèiem en la victòria fins el divendres 26 d’abril (almenys jo). Quan el Rector va anunciar eleccions anticipades per l’octubre va fer que molts directors i PDI de rang, “pata negra” que en diuen alguns (res a veure amb què siguin “sus scrofa”1, sinó que el “pata negra” és el millor), canviessin d’idea. Van pensar que ja no calia fer cap acció contundent, que el Rector ja se n’encarregava.  I aquest fet encara es va refermar en la reunió dels catedràtics de la UPC (fet sense precedents, que jo sàpiga). En aquesta reunió els va demanar responsabilitat amb la UPC, els va explicar la complicada situació econòmica, i també els va explicar que la UPC depèn de les pòlisses de crèdit del Santander per pagar les nòmines. Una dada, en aquella sala hi havia unes 250 persones amb un sou mitjà entorn als 45.000€ anuals, un total d’uns 14M€2. Escric això perquè el Rector, i els catedràtics, donen molta importància al sou. Per posar-ho en solfa, els 770 associats, que poden anar al carrer aviat, cobren 4.3M€. És a dir, el triple de persones, cobren menys d’una tercera part3. Però haig d’admetre que aquesta comparació, més enllà de ser certa, és demagògica. Els catedràtics estan a temps complet, i els associats a temps parcial.

És a dir, aquest resultat ha estat possible perquè el PDI amb més rang acadèmic de la UPC ha valorat que no hi ha cap pressa per elegir nou Rector. És més, no només no hi ha pressa, si no que calen 5 mesos per poder parlar amb calma qui serà el Rector (perquè com que la situació d’incertesa és nova de dijous passat no han tingut temps de parlar i concretar coses). Aleshores la pregunta maliciosa és inevitable: els “super-PDIs” de la UPC per què no creuen que calgui prioritzar salvar Interins, Ajudants i Associats? Només hi ha dues opcions: són prescindibles per a la UPC, o millor que els facin fora el Rector Giró (que total ja està cremat)per tal d’assegurar el futur de la UPC. Si és la segona opció, es podria arribar a interpretar que cal fer fora aquests Interins, Ajudants i Associats per salvar-se a ells mateixos. Però això també és demagògia. Ells ho han decidit pel bé de la UPC. Perquè els catedràtics són els autèntics guardians de la UPC, ells són la UPC i tot el què representa. La resta, és prescindible.

Què passarà ara. Ara hi ha una gran situació d’incertesa (com que estem acostumats darrerament). Si ens remuntem al 15 de març, aquest estiu s’havia de deixar de contractar 250 professors associats. A més a més de prescindir de 90 interins. Però al Consell de Govern no van dir res dels professors ajudants4 i lectors que acabaven contracte. Les desenes d’ajudants que acaben el seu contracte formen part dels 250 associats, o se li sumen? Cal especificar que el Vicerector de Personal, Tamarit, va especificar aleshores que eren 250 associats. Per tant s’hauria d’entendre que els ajudants i lectors es sumaran. Ara bé, el SUR Antoni Castellà va moure fitxa fa quasi un mes i van donar peu a salvar els interins a un elevat cost. Què passarà ara? Algunes veus especulen sobre la possibilitat que degut a la “intromissió” d’en Castellà ara no faran fora a ningú, i faran que sigui en Castellà que busqui la forma d’eixugar el deute que generarem.  Realment el futur és molt incert. En principi hi haurà els acomiadaments previstos, ja que el Rector no ha dit públicament res que faci pensar el contrari. Però tampoc seria sorprenent que no fos així. Tot depèn de les negociacions SUR-UPC.

Qui ha perdut el Claustre. Aquesta és una gran pregunta. Realment el Rector va guanyar la votació? Diria que ell va perdre la votació, però suficientment. Realment el Rector Giró sempre s’ha basat en les lleis i normes. I la llei diu que cal un 66,67% del Claustre per fer-lo fora, i només hi va haver un 56%. Però evidentment el Rector va perdre, igual que porta setmanes perdent, el suport de la comunitat universitària. Per tant, tot i que el Rector ha perdut el votació, no ha perdut per prou com marxar. Però qui realment hi pot perdre molt amb el resultat és la UPC. Si aquestes més de 350 persones van al carrer (o no tornen, com agrada dir als de dalt) serà la UPC i l’estudiantat els que hi perdrem. Perdrem PAS interí jove i molt ben preparat. Perdrem docents boníssim que estan en contacte amb la realitat. Perdrem els ajudants que han estat 5 anys fent la carrera acadèmica. Perdrem uns grups de classes reduïts. Però no tot seran pèrdues! També guanyarem en retallades de serveis, guanyarem massificacions a les aules, guanyarem en hores de classe dels professors pitjors valorats per la UPC… (cal mirar la part positiva!).

Però el més important de tot és que guanyarem en estabilitat de la UPC. Guanyarem que els nostre catedràtics tinguin temps de parlar entre ells i repartir-se bé el pastís de la UPC perquè no hi surti perden, la UPC. Guanyarem un procés tranquil i relaxat cap a unes pacífiques eleccions a Rector d’aquí a 5 mesos.

Una altra forma de veure-ho: la pràctica totalitat dels REPRESENTATS electes dels col·lectius d’Estudiantat, PAS i PDI creuen que calen eleccions ja. La pràctica totalitat del MEMBRES NATS directors de les Unitats (escoles, facultats, departaments…)  creuen que no hi ha cap pressa. Aquest Claustre ha posat de manifest una absoluta ruptura a la UPC. Per dir-ho d’una forma metafòrica: el cos va per una banda, i l’esperit per una altre. Més val que la situació es salvi d’alguna forma aviat, perquè el què ha passat és greu, molt greu. I cal que les persones responsables expliquin de debò perquè han votat el què han votat. Crec que el PDI amb el 51% del poder de la UPC ha demostrat ser molt conservador, i molt poc valent.

1: denominació científica pels porcs domèstics

2: Segons el quadre de Plantilla del Pressupost UPC 2013. Si feu la suma us donarà un total inferior, però cal tenir en compte que allà no hi figuren els quinquenis, sexenis, complements del càrrec…

3: Segons el Pressupost UPC 2013

4: el professor ajudant és aquell que se li fa un contracte de pocs anys (4 anys prorrogable a un més) per poder fer la tesis doctoral. Aquest perfil de contracte està destinat a incorporar aquests professors a la plantilla universitària. Però degut a la crisis la UPC incompleix el compromís i quan acaben el contracte van al carrer.

17M: Rector si, o no?

Demà, divendres 17 de maig del 2013, hi ha el Claustre Universitari extraordinari de la UPC per decidir si es fan eleccions anticipades a Rector o no. Caldran 190 vots dels 2841 claustrals per aconseguir fer eleccions anticipades a Rector abans de l’octubre, que és quan el Rector Giró les ha anunciat.

Certament és una votació complicada, molt complicada. Seria una votació  històrica sense precedents si s’aconseguís tirar endavant la proposta (de tant difícil que és, està contemplat a la LOU, si ho creessin possible de ben segur que no hi seria!).

No repetiré els arguments pels quals crec que cal un canvi de Rector, això ja està dit per activa i per passiva a molts llocs, com per exemple en els meus articles. No obstant sí que enumeraré de forma ràpida què passa si fem les eleccions al juny, i què passa si no:

Triomf de la proposta al Claustre:

–          Eleccions al juny

–          Segurament, un sol candidat

–          No hi haurà el Rector Giró, ni el seu equip, per fer les renovacions i pròrrogues de professors Associats, ajudants, i  lectors. Per tant molt possiblement es salvaran els 250 professors que el Rector va anunciar que tenia previst prescindir.

–          Els Interins tindran un futur més segur que no pas amb el Rector Giró

–          El futur equip tindrà temps per incidir al pressupost 2013, i preparar el del 2014 amb calma.

Si no triomfa la proposta demà i les eleccions són a l’octubre:

–          No hi ha certesa sobre la data, podria ser que el Rector les convoqués al novembre, o desembre, o ves a saber quan.

–          Els 250 professors associats, ajudants i altres hauran anat al carrer. Aquest fet és especialment preocupant perquè són persones que porten molts anys treballant amb nosaltres i molts d’ells tenen una excel·lent valoració per l’estudiantat. Per no entrar en les desenes de professors ajudants que esgoten el contracte i el Vicerector Tamarit ja anunciat que no té intenció de salvar-los. Aquests professors a més de ser doctors, i acreditats, han estan la aposta de futur de la UPC que ara eliminaran sense miraments.

–          El futur equip tindrà un impacte quasi nul amb el pressupost 2013, i tindrà molt poc marge per elaborar el pressupost 2014

–          Com diuen alguns PDI de pes “que acabi de fer neteja a la UPC per deixar el camp lliure al futur rector, total, aquest ja està cremat”. És a dir, que en Giró tindrà temps de fer fora a més gent.

–          Hi haurà temps “per pactar objectius”, cosa que vol dir que hi haurà, amb molta seguretat, dues o més candidatures. Encara més confrontades.

Aquestes són les principals conseqüències de fer eleccions ara o a l’octubre (o quan el Rector decideixi convocar!)

Sobre aquest Claustre extraordinari de demà hi ha 2 fets significatius que, segurament, salvaran al Rector:

Anunci d’eleccions anticipades a l’Octubre: amb aquest fet tant vaga, ja va apaivagar les dubtoses crítiques amb la seva gestió que veien que calia un canvi. Aquest anunci ha permès a les persones més porugues i “benestants” de la UPC tranquil·litzar-se i veure una sortida fàcil sense haver-se de mullar ni anar contra el Rector.

Reunió de catedràtics: el passat dia 7 el Rector va fer una reunió amb tots els catedràtics de la UPC (fet molt estrany). Els va explicar la complexitat de la situació, fent especial èmfasis a la situació econòmica. Els va explicar que  la pòlissa de crèdit (de 29M€) penja, quasi exclusivament, del Banco Santander, i que sense ell per negociar-la, potser no es renova. La qual cosa comportaria problemes per pagar la nòmina (la veritable preocupació del 51% del poder de la UPC). També els va dir que calia unitat i que no tocava fer eleccions amb pressa. Finalment el catedràtic Pere Botella va presentar la seva carta de suport al Rector i a fer les eleccions a l’octubre. Carta que ha estat firmada per molts catedràtics.

Amb aquests dos fets, molt hàbils per part del Rector, ha aconseguit que molta gent que hagués donat suport a fer eleccions al juny, s’ho repensin.

La meva opinió és que el Rector ha perdut tota la confiança de la UPC, i fins hi tot dels catedràtics i directors de centre i departament. No obstant, gran part d’aquests professors creuen que actuen pel bé de la UPC, i que el bé de la UPC passa per fer les eleccions a l’octubre.

Sigui com sigui, demà serà el dia decisiu. Demà s’ensenyaran les cartes. De fet ja han fet corre que si no hi ha 2/3 dels claustrals2 (els mateixos que calen per aprovar les eleccions anticipades) ni tant sols començarà el Claustre. Tenint en compte que el Rector va convocar el Claustre en divendres (dia que MAI es convoca el Claustre degut a la baixa participació), és un risc i una primera prova.

 

Demà faré la segona part de l’article on explicaré com ha anat i una valoració personal de tot plegat.

 

1: http://www.upc.edu/la-upc/la-institucio/govern-i-representacio/consell-de-govern/cens-claustre-15042013.pdf

2: articles 32: http://www.upc.edu/la-upc/la-institucio/govern-i-representacio/claustre-universitari/pdf/reglament-claustre-universitari-2004.pdf

 

I ara què?: la incertesa no s’acaba

El Rector, el passat divendres 27, anuncià eleccions anticipades de cara a l’octubre. Ho va fer perquè el Secretaria de Universitats i Recerca – SUR- havia “trencat” l’acord que havien fet. I com que sentia que la SUR estava envaint la autonomia universitària va creure que tocava fer eleccions anticipades. Tot i que el propi Rector té present el Claustre del 17 de maig, d’on en pot sortir en funcions.

Clarifiquem, abans de continuar, que el Rector no ha dimitit. Només ha convocat eleccions anticipades de cara a l’octubre. La qual cosa vol dir que, si són a l’octubre, ell estaria en funcions des de la proclamació del resultat de les eleccions fins que el futur Rector fos nomenat per la SUR. Això podria ser al novembre-desembre. En canvi, si al Claustre del dia 17 hi hagués els 190 vots que calen per fer eleccions anticipades, des d’aquell mateix dia el Rector estaria en funcions.

Dit això, tornem al Consell Social que es va celebrar el passat dilluns 29 d’abril. En aquest Consell Social, convocat a petició del Rector, teníem sobre la taula com a punt estrella les mocions del Claustre, ratificades pel Consell de Govern, i el desnomenaments dels Interins 1.

El Consell Social vam prendre 5 acords2 que han resultat ser força polèmics, sobretot el tercer. Aquests acords van encaminats a donar un mes de coll per poder debatre i buscar solucions i alternatives a l’acomiadament als Interins. És bàsicament una pròrroga per poder debatre i estudiar solucions, que fins ara no ens han donat marge per buscar. Aquest controvertit acord tercer parla d’una mesura de reducció global en els interins del seu salari i jornada del 25%. Aquesta mesura va sortir, crec entendre, “de cara a la galeria”. És a dir, no crec que s’arribi a aplicar aquesta mesura. Malauradament crec que és més possible que acabin desnomenats, que no pas que tinguin una retallada del 25%. Ara bé, tenim el mes de maig per trobar alternatives.

Un altre punt polèmic és mantenir el capítol 1 (el de personal PDI i PAS) amb la retallada prevista. Això és perquè l’acord amb la Generalitat estipula que s’ha de retallar aquest capítol 1. Clar, això planteja un debat que ha monopolitzat hores de debat a assemblees, reunions, comissions… Per què no cancel·lar l’acord de la Generalitat? Resulta que cancel·lar-lo seria, si més no, arriscat perquè caldria incorporar el dèficit del 2012 de 10,9M€ al pressupost 2013. Afegir aquest dèficit és impossible si no volem tenir retallades molt més greus o generar un dèficit encara molt més gran el 2013. És una situació altament complicada. L’acord de la Generalitat és, certament, un caramel enverinat! Ens condona temporalment el deute a un preu molt elevat: retallar contractes febles, que són de persones altament qualificades.

En els eterns debats que han debatut què fer amb l’acord de la Generalitat s’ha arribat a 2 conclusions majoritàries: Negociar amb la Generalitat per treure aquesta clàusula referent del Capítol 1 a canvi de retallar altres conceptes que no siguin persones, o cancel·lar l’acord directament, assumir els 10,9M€ aquest 2013 i tensar més la situació per fer veure que la situació és insostenible. Els que defensen aquesta radical mesura són conscients que aquesta opció comportaria, quasi segur, impagaments de nòmines durant algun mes, entre altres problemes econòmics. Jo defenso la primera opció, negociar amb la Generalitat i redefinir les clàusules de l’acord. Sé que és impossible assumir 10,9M€ de dèficit enguany, per tant ens cal aquest acord de la Generalitat, però la retallada de Capítol 1 és dolorosíssima!

Dissortadament crec que la SUR no té cap interès a renegociar sobre la retallada del capítol 1. Segons l’Antoni Castellà, el Secretari d’Universitats i Recerca, “en els darrers 10 anys a la UPC el PDI ha augmentat un 20%, el PAS un 40% i l’Estudiantat hem disminuït un 12%”. Partint d’aquesta premissa tinc poques esperances que la SUR recapaciti. Ara bé,  també és cert que en Castellà en declaració de fa dues setmanes va deixar la porta oberta a mesures que no fossin acomiadaments (de fet aquestes declaracions van fer que el nostre Rector anunciés eleccions anticipades), i tenint en compte com n’és de complicada la situació… tot pot ser…

Tornant al Consell Social, moltes persones han criticat els acords presos, sobretot referents a la retallada del 25% dels Interins. Primer de tot cal tenir clar que l’únic que ha passat a resultes del Consell Social és que els Interins tenen un mes més de sou i feina al 100% com fins ara. I que d’aquí a un mes ja veurem què passa. Lògicament retallar el 25% no és bona cosa, però això és quelcom que ni s’aplica ara, ni hi ha cap seguretat que s’arribi a aplicar. És més, com que el Consell Social només pot ratificar propostes del Consell de Govern, és pràcticament impossible que aquesta mesura s’arribi a aplicar. També s’ha criticat que alguns membres del Consell Social (com jo mateix) vam votar en blanc enlloc de votar en contra de l’acord (només una persona va votar en contra de l’acord). Als que ens critiquen perquè es va aprovar l’acord cal que tinguin present que si no s’hagués aprovat, els 84 interins estarien ara mateix sense feina. I clar, queixar-se és molt fàcil! Alguns diuen que no vam negociar bé i que si ho haguéssim fet bé hauríem aprovat un acord que salvés definitivament als interins.  A aquestes persones els vull explicar que el Consell Social hi ha 10 persones del Consell Social i 6 de la UPC, i que el Consell Social sempre vota en bloc. De fet, tinc la impressió que el resultat del Consell Social ja estava decidit abans de la reunió, encara que alguns membres no sabéssim com acabaria.

Per acabar vull explicar que jo vaig ser l’únic que va reclamar, durant el Consell, què passaria amb el professorat associat, ajudant, lector… que estan tant a la corda fluixa com els interins, tot i que a ells se’ls no renovarà a l’agost. Certament  no és tant urgent com els interins, però és igualment greu. Doncs bé, a part de ser l’únic que va reclamar algun tipus de compromís de revisió cap a l’anunciada retallada de 250 associats, es va dir que ja en parlaríem més endavant. És més, quan vaig plantejar que si salvem els 84 interins potser el professorat laboral se’n veurà perjudicat, algunes persones van assentir.  Això obre un debat molt interessant, complicat i desagradable: qui pagarà els plats trencats?

Si la SUR no accepta retallar altres partides del pressupost que no siguin personal, ens trobarem que s’haurà de retallar a algú o altre. Això pot obrir una guerra interna i despertar el clàssic “què hay de la mio”. Em preocupa molt que si la Generalitat ens continua obligant a retallar el capítol 1 això degeneri en tensions molt elevades. Espero que això no es converteixi en guerres entre PDI i PAS, entre laborals i funcionaris. I, per si fos poc, tot apunta que es retallarà sense tenir en comte res més que no sigui el contracte de les persones. És a dir, retallaran sense valorar què fa i què ha fet aquesta persona. Aquesta forma de retallar tant salvatge i fàcil és contrària a l’excel·lència que tan pregona la UPC.

Aquest mes de maig serà mogut. I el 17 de maig serà un punt d’inlfexió: la UPC farà fora el Rector o no? I també cal tenir present que cal aconseguir que la Generalitat accepti no retallar el Capítol 1.

 

1-      http://cde.upc.edu/noticies/eleccions-anticipades-i-el-consell-socail-dona-aire-als-interins

http://www.upc.edu/saladepremsa/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/el-consell-social-de-la-upc-mante-el-capitol-1-tal-i-com-s2019establia-al-pressupost-de-2013-i-a-l2019acord-signat-amb-la-generalitat-de-catalunya