Els problemes de la Re-unificació (ETSA?)

etsa

D’acord amb el Consell de Govern de la UPC (que a cada sessió aprova coses més extravagants i controvertides) s’està estudiant la unificació de les dues escoles d’arquitectura de la UPC en una mateixa escola amb dos centres i oferta diferenciada de graus i màsters. Aquesta sentència, que vol dir qualsevol cosa, s’ha d’aprovar definitivament, sigui el què sigui, al juliol pel mateix Consell de Govern. Per proposar el què es farà s’ha creat de forma oficial una subcomissió amb els dos directors de les escoles (Segarra i Seguí) i dos vice-rectors de la UPC (Mariño i Bosch). Fins aquí és l’únic que és de cert i verídic.

Com és evident, amb un anunciat tant vague, de ximpleries i especulacions no en falten (em sorprèn, però, llegir les més gran absurditats de persones respectables….). Però també és comprensible ja que els agents responsables fan tot aquest procés de forma massa hermètica.

És cert que també ha coincidit amb una comissió encarregada per la Generalitat (el CIC de fet) sobre el futur de l’ensenyament d’Arquitectura i Edificació. Però és igualment cert que aquest document especifica molt poc, excepte pel què fa a l’estructura de la carrera, i no diu què ha de passar sobre la possible unificació.

Ara com ara tenim l’ETSAB amb 3145 estudiants i l’ETSAV amb 1011 estudiants (segons el cens de les darreres eleccions de la UPC) i tenen una oferta de places pel proper curs, aprovada per la UPC,  igual que sempre de 380 i 120 estudiants respectivament. Amb aquestes xifres a la taula és quasi impensable pensar que hi haurà qualsevol afectació rellevant de cara als estudiants aquest setembre del 2013. I em refereixo a pensar que només es farà primer a una de les dues escoles, i quasi 100% impossible pensar que tot el grau es cursarà a una sola escola a partir del setembre. I és quasi impossible, per no dir impossible del tot, perquè la UPC decidirà què fer al juliol, quan la Generalitat ja haurà oferta i assignat les places pel proper curs. Per tant és dificilíssim que hi hagi afectació pel curs que ve. Uns altres temes són què passarà de cara a propers cursos o què passarà amb la plantilla de professors.

De cara a propers cursos (14-15, 15-16…) és tot més incert. Quins són aquests elements d’incertesa?

–          Entre les dues escoles hi ha 4 plans d’estudi diferents en dansa. 2 en extinció i 2 de grau. I de fet, potser n’hi acabaria havent 6, ja que les dues escoles tenen interessos en què no surti ningú amb el Pla del 2010, sinó que es canviïn al proper Pla d’estudis.

–          Les durades dels estudis a les escoles són molt diferents. A l’ETSAB duren un 9 anys de mitjana i a l’ETSAV 7 anys.

–          Europa ha elaborat una directiva segons la qual per ser Arquitecte a Europa s’ha de fer un grau de 4 anys + 2 anys de pràctiques o 4 anys de grua + 1 any de pràctiques + 1 any de classes. Aquesta directiva està pendent de veure com s’arriba a implantar a l’estat. Aquesta directiva potser tarda 1 any, o 2 anys… o potser no s’arriba a implantar mai.

–          A arquitectura estem pendents de veure si implantem el màster habilitat, ens quedem com estem, o implantem directament la directiva europea un cop l’hagi validat el ministeri.

–           La UPC té previst augmentar els estudiants de màster i disminuir els de grau.

Per tant qualsevol intent d’unificar les escoles i fer un sol grau a una escola o opcions similars té tots aquests problemes. A més a més del fet que el Vallès té una capacitat per uns 1200 estudiants (dubto que es pogués arribar a augmentar gaire la capacitat…). Tots aquest problemes indiquen que el procés de unificació es faria mica en mica, i duraria diversos anys, SI S’ARRIBÉS A FER.

Aquí també entraríem amb el problema i pica-baralla de qui es quedaria el grau, qui el màsters, i quins màsters. Tampoc és descartable que quan ens unifiquéssim es fes el què ha proposat algú de fer graus especialitzats, i es repartissin els graus. Com ja s’ha dit pot passar qualsevol cosa. La setmana passada sembla que van filtrar que es faria el Grau al Vallès, i la resta, màsters i doctorands, a Barcelona (cal tenir en compte que està previst augmentar els màsters, tant en nombre com amb estudiants). Però alhora també s’ha dit que com que al Vallès tenim millors indicadors en recerca (segons el vice-rectorat de recerca) es faria el Grau a Barcelona i els màsters i doctorands al Vallès. Tots dos rumors dits per càrrecs notables. Per mi aquests rumors contradictoris només volen dir una cosa: qualsevol cosa pot ser.

Però jo crec que el major perill és que d’aquest procés de unificació en surtin perjudicats els professors més dèbils a nivell contractual (associats, ajudants….). Cal tenir molt present que divendres passat el Consell de Govern va donar llum verda a una retallada al pressupost que preveu eliminar 250 professors “dèbils” (associats, ajudants, col·laboradors…).  Aquesta retallada, per més compromisos que hi hagi amb arquitectura, no auguren res de bo. I qui són els associats (els de Barcelona ho sabran perquè estan en vaga)? Són el professors que tenen més activitat professional i que venen a ensenyar el què aprenen en la vida professional. Entrant amb els tòpics són els “joves”, “entusiastes”… I per mi aquest és el principal problema: la reunificació comportaria una disminució progressiva d’estudiants a mitjà termini. I a menys estudiants més professors, per tant farien fora els “dèbils”. Fer fora als “dèbils” vol dir quedar-se amb els funcionaris (inamovibles), que tenen una mitjana d’edat molt alta i que ja van aportar tota la frescor en el seu moment. Són els que ja ho van donar tot per arribar a on estem ara. Per altra banda són molt valuosos, ja que aporten experiència, saviesa…. però a l’arquitectura també cal sang jove i en contacte amb la realitat! Cal renovació!

Un altre gran problema és que la unificació difícilment mantindria el tarannà diferenciat (molt diferenciat!) de les dues escoles. Jo mai de la vida se m’acudiria anar a estudiar a Barcelona (i dubto que els de Barcelona vulguin anar a estudiar al Vallès!). I no parlo de geografia! Em refereixo a docència! Els barcelonins van escollir veterania, renom, la gran, impersonalitat… els vallesans vam escollir la jove, emergent, petita, personalitzada…. Cadascú té el què va escollir. Sense entrar a dir quina és millor o pitjor, cal tenir en compte que surten arquitectes molt diferenciats d’una o altra. Seria un perill pel prestigi de l’arquitectura catalana uniformitzar criteris.

Mantenir les dues seus, amb una sola escola, i perdre els diferenciats mètodes docents i el planter de professors excel·lents que tenim seria la mort amb vida. Crec que potser és encara més important mantenir els professors (almenys al Vallès el mètode recau en els professors sobretot!).

Si ve sembla inevitable repensar l’ensenyament de l’arquitectura. La pressa i voluntat anihiladora del Rectorat és el què ens està matant, i contra el què hem de lluitar. Puc estar d’acord que és absurd que  la UPC tregui al mercat 500 arquitectes anuals a l’atur. Però el canvi passa per molts aspectes: disminuir l’entrada, diversificar les sortides, escurçar el grau per permetre que, amb una formació bàsica, s’especialitzin en altres professions…

Sigui com sigui hem de mantenir els nostre professors, i amb ells mantindrem els nostres tarannàs.

Per què cal un altre Rector?

Imatge

El Rector Giró va sortir elegit el març del 2006. Aleshores hi havia un pressupost de 290 M€1 , l’any 2010 422M€1, el màxim històric de la UPC. Però també és cert, que des d’aleshores el pressupost ha baixat fins als 310M€; i el 2013 encara baixarà més; no em sorprendria que baixés fins als 290M€ ( alfa i omega?).

És també cert que durant els primers anys el Rector va fer baixar molt la tendència creixent del deute, tot i que va continuar augmentant. Però també és cert que la transferència de la Generalitat fou més gran que mai, i tot i això no va ser capaç de disminuir el deute, només re-alentir-lo molt. D’acord amb el document presentat el Claustre Universitari del 16/11/11, entre el 2000 i 2005 es va generar 50.3M€ de dèficit, i entre el 2006 i 2010 26.3M€. Però aquest dèficit s’ha disparat entre el 2010 i l’actualitat en uns 15-25M€ (pendents de tancar l’any 2012).

Durant aquest darrers quasi 3 anys hi ha hagut desenes de persones que han deixat la UPC. La xifra exacte de professorat i personal que ha marxat de la UPC des del 2010 no s’ha fet mai pública als òrgans de govern. Però sumant els dos col·lectius, possiblement superen les 200 persones a qui “han deixat de contractar”.

Ara com ara som pocs els que no tinguem motiu per estar enfadats amb el Rector. Els estudiants ens ha menyspreat perquè va ser un dels màxims defensors de l’augment del 66% dels preus universitaris.  Al Personal de la universitat no ha parat de prescindir els qui tenien el contracte més dèbil, la qual cosa ha comportat una degradació dels serveis.

Fins i tot al professorat no li falten motius per enfadar-se amb ell. Ha reduït la plantilla en desenes de professors, joves i entregats. I no només això, sinó que fins hi tot hi ha problemes amb fer pagaments dels projectes finalistes de la recerca que fan.

El Rector no ha sabut conduir la situació. Ha volgut destacar-se com a gestor universitari, i ha fracassat en l’intent. Continuem estant en gran perill i retallades sense fi. I en altres àmbits tant importants com la docència o recerca, tampoc ha brillat ni més ni menys que altres predecessors seus. I un àmbit en el què ha fracassat clarament és en acostar-se als membres de la comunitat, explicar el què feia. Sempre que s’ha acostat a les persones ha estat per reacció, mai com acció voluntària. I en la gravíssim situació actual no és admissible que un dirigent no estigui al costat dels seus electors.

I per rematar-ho tot, quan tothom està incòmode, retallat, i enfadat, no se li acut res millor que posar tota la UPC potes enlaire: unificar escoles, tancar-ne o traslladar-ne altres, fusionar departaments…  Tot plegat sota la bandera de la racionalització i l’estalvi, però sense presentar ni un sol número que ho avali.

Anteriorment he dit, i mantinc, que el Rector no és el culpable de la situació actual de la UPC, però sí que n’és el responsable màxim. I en situacions tant dures com aquesta els responsables han d’estar a l’alçada de les circumstàncies. I a jutjar per les dades i sentiments de la gent que formem la UPC, el Rector Giró no ha estat a l’alçada.

El Rector Giró creu que té la missió de salvar la UPC d’ella mateixa. Però és la UPC que s’ha de salvar d’ell. Demà dilluns 11 de març del 2013, es presentaran més de 120 firmes dels Claustrals (d’un total de 303 places) sol·licitant un claustre extraordinari per debatre i acordar si es celebren eleccions anticipades a Rector o no.

A partir de demà comença el període determinant en què sabrem si el Rector Giró està sol, o té el suport dels màxims representants de la UPC: el Claustre Universitari. Si aquests representants representen realment la comunitat, en Rector Giró haurà de deixar el càrrec a un futur Rector més assenyat  i sensible a la situació actual. Un Rector que sàpiga trobar suports i consens per tirar la UPC endavant.

Si la iniciativa que hem iniciat el Consell de l’Estudiantat (CdE), i que ha tingut el suport i col·laboració imprescindible d’altres PDI i PAS, té èxit, hauríem de tenir un nou Rector abans d’acabar el curs.

1-      https://www.upc.edu/economia/informes/pressupost-upc

(In?) Governança Universitària (?) (1a part)

Fa pocs dies, a mitjans de febrer, es va fer pública la “proposta governança del sistema universitari espanyol”. Tot i que el text era anomenat popularment d’aquesta forma, oficialment es diu: Propuesta para la reforma y mejora de la calidad y eficiència del sistema universitario Español 1, títol visiblement més ambiciós que no només la governança. Aquest text de 84 pàgines està escrit per una comissió elegida a dit pel Ministeri. Firmat per 9 “experts”, tot i que pel camí hi ha hagut alguna renuncia d’ex-experts; i a més  a més 2 membres de la comissió van entregar un text alternatiu als capítols I i II just en el moment de fer el lliurement al ministeri.

En paral·lel a aquest text de madrileny, a Catalunya, des del Setembre del 2011 s’està elaborant la versió Catalana del document. De fet, el text català es va començar a escriure abans que el madrileny, i el procés també ha estat una mica més transparent i democràtic. Així com los expertos han elaborat un text de forma hermètica; aquí es va optar per nomenar a dit una comissió per la Secretaria de Universitats i Recerca i anar fent validacions periòdiques del text amb una comissió representativa de tots els agents implicats amb el sistema universitari català. Si bé el text català encara no és oficial, des de finals del 2012 ja es van filtrar versions quasi finals del text. Un servidor és membre, per la UPC, de la comissió representativa que s’encarrega de “validar” el text dels nostres experts. 2

Tot aquest recent debat sobre governança universitària mereix unes paraules. Primer de tot la paraula en si “Governança”, és un neologisme,  ja que és una paraula no normativa que possiblement s’incorporarà en un futur proper. Però és curiós que aquesta paraula sigui nova si el seu significat fa tant de temps que marca el govern de tantes institucions (vol dir això que fins ara mai se n’havia parlat?).

Per què parlar ara de governança? Per què just ara, en plenes retallades? Ara que tot està en dansa, cal afegir més llenya al foc? Jo no sóc pas defensor acèrrim del sistema universitari actual, sóc molt crític. Però també sóc molt crític amb les dues propostes. Tots dos textos de governança, acaben parlant de tot en general i fent una reflexió i proposta molt més enllà del tòpic de mode.

Abans de continuar anem a explicar breument els textos. Ambdós tracten molts aspectes de forma molt similar, així que descriuré com si fos el mateix text, i ja afegiré especificitats. Els principals punts que tracten són:

–          Personal. Actualment la universitat és massa endogàmica, cal obrir portes. Aquí hi ha una diferenciació entre els textos, el text espanyol proposa fer-ho més transparent i internacional, però millorar el sistema funcionarial actual. La proposta catalana proposa tot un nou Pla de contractació: el Pla Serra Húnter. Aquest Pla preveu també la captació de talent internacional i oblidar-se del sistema funcionarial.

–          Qualitat i retorn a la societat. Cal garantir processos clars i transparents de validació pública de la qualitat universitària. Alhora s’ha d’assegurar que hi ha un retorn cap a la societat de la inversió feta en universitats.

–          Govern: El sistema de govern que tenim no funciona. És massa complexa i lent. La democràcia a la universitat entorpeix la presa de decisions. Per solucionar tot això cal que el Rector tingui més poder i es redueixin i s’empetiteixin els òrgans de govern. PAS i estudiantat queden fora o quasi fora de l’estructura de govern.  El Rector s’elegeix a dit i no per sufragi universal, i pot ser una persona externa a la Universitat. La unió entre el Consell Social i el Consell de Govern, integrat per unes 25 persones, a més de prendre les decisions, elegeix el Rector. Els diferents degans/ directors de centre o departament són elegits pel Rector. Els Claustres universitaries es veuen molt reduïts i són simples lloc de debat. En el cas espanyol s’esbossa certa participació de l’estudiantat, però el PAS queda fora dels òrgans de govern. Tot i així el PDI continua ostentant la majoria el poder. I també, tot i que molt trencadora, la proposta de Madrid és més “conservadora” que no pas la catalana. La d’aquí és planteja un model molt més “empresarial” de l’estructura universitària, i el professorat és l’únic estament universitari amb poder de decisió (recordo que el text final no és públic encara).

–          Mapa de titulacions. Hi ha massa universitats, facultats, titulacions… Cal replantejar quines titulacions s’imparteixen a cada lloc i perquè.  Cal especialitzar i concentrar per millorar l’eficiència. La principal diferència que hi ha entre el text estatal i l’autonòmic, és que l’estatal parla sobretot d’unificar i suprimir universitats, en canvi el text del principat diu que estem ben dimensionats, però que hem d’especialitzar les universitats, facultats…

–          Finançament. S’acaba dient que per poder afrontar el canvi de model amb garanties d’èxit cal assegurar tenir un finançament, i autonomia per administrar-lo.  (segurament el capítol ha estat el dany col·lateral de demanar aquest informe a persones externes al govern… Possiblement serà el capítol menys llegit per les administracions)

La meva valoració personal dels textos és la següent:

–          Personal: La proposta del text del govern central és queda molt curta i no crec que solucioni res perquè no afronta el problema real: el sistema funcionarial. La proposta catalana m’agrada molt més perquè planteja el sistema Serra Húnter, en la qual no seran funcionaris sinó professors amb contracte. Faltaria veure què passaria amb el PAS. Ara bé, el professorat s’ha queixat reiteradament del Serra Húnter perquè “vulnera” l’autonomia universitària en posar membres externs a la universitat als tribunals de selecció. Jo, malauradament, aplaudeixo aquest fet ja que massa vegades posen l’amic d’aquest o d’aquell o els tribunals obeeixen més als amiguismes (per no dir coses més fortes…) que no pas als interessos universitaris.

–          Qualitat i retorn social. Sincerament crec que és un brindis al sol. Pel què sé de processos de verificació i qualitat deixen bastant a desitjar. Els Consells Socials (que en faré un article en un futur) són òrgans molt qüestionables, i són els encarregats d’apropar la universitat a la societat. Ara bé, la idea de validar els processos universitaris em sembla molt bé. Ara bé, per què només les universitats han de tenir tant control? Per què no es demana retorn social a: la policia, bombers, hospitals, polítics…? Estic d’acord en què tot el què penja de la administració hagi de passar controls de qualitat i tenir els seus Consells Socials. Però alhora també defenso que o tots o ningú (hi ha una frase feta que m’agrada molt “o cardem tots o llencem la barjaula a la riera”!).

Govern. Sense cap mena de dubte, el punt més conflictiu. Per dir-ho ras i curt, comencen la casa per la teulada. Prenen de referència el model anglosaxó (ja que les universitats amb aquest model encapçalen els rànkings mundials) i pensen que implantant el seu model de governança ja serem igual que ells (quin gran error!), que ingenus! Obliden …. (continuarà)

1: http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/ministerio-mecd/servicios-al-ciudadano/participacion-publica/sistemauniversitario/propuestas-reforma.pdf

2: http://www.ceucat.cat/activitats/ii-jornades-obertes/documentacio/documentacio-sobre-governanca