MOG

El problema de la UPC és…

Aquesta és una de les frases més sentides a la UPC, és el què anomenem avui en dia trending topic.  I val a dir que si una cosa fa la UPC és crear gurus que saben com resoldre el problema de la UPC (que en la majoria dels casos es diu que és el Rector!): cal fer això! Cal fer allò!

Des de la meva humil però experimentada opinió (fa més de 5 anys que estic al Consell de Govern de la UPC i formo part de més de 20 òrgans col·legiats, comissions…), la UPC no té un problema, sinó que, malauradament, en té molts. La UPC té molts problemes. I l’altre trendic topic és buscar el culpable (com no pot ser d’altra forma, som hereus del catolicisme: culpa i perdó!). Una vegada més el culpable màxim és el Rector, seguit de la vora per la Gerent. Una vegada més difereixo: el Rector i la Gerent no són culpables, són responsables! Cal tenir clara la diferència entre culpa i responsabilitat. Ells dos no han dut la UPC a on és, s’hi ha trobat voluntàriament. Per tant en són responsables, ja que el seu càrrec (i salari!), així ho determinen. Però estimats lectors, de culpa en tenen poca, no pas gaire més que els anteriors rectors i gerents, directors de centre i departament, caps de servei, catedràtics….  (si fins hi tot l’estudiantat en som culpables!).  Ara bé, el  Rector ho és en la riquesa i la pobresa, i en temps de misèria, com ara, és comprensible que les persones humanes vulguem un cap per sadollar-nos (què més humà que això?).

Ja que hem començat pel final, continuem pel principi. Els primers culpables autèntics de la UPC som l’estudiantat. No per actiu, no és que fem quelcom manifestament equivocat, sinó que som culpables de ser passius. I tampoc tothom, afortunadament alguns ens movem i intentem no ser culpables. Però som (el col·lectiu, eh! Alguns no pas!) culpables de no fer-nos respectar, i no exigir el què es just. A què em refereixo? Doncs a assignatures on suspèn més del 20%, per no parlar d’assignatures on suspèn un 30, un 40, un 50… un 90% (passa en més d’un cas i de dos) dels matriculats. Què és això? Puc estar d’acord amb què hi ha conceptes que poden ser complicats, puc arribar a entendre que al primer curs hi hagi més suspesos del què seria raonable. Però és inadmissible nombre tant alt de suspesos en tantes assignatures. Més encara quan, aproves quasi segur si vas a acadèmies. Si hi ha professors que poden fer que hom aprovi, i els de la UPC no ho fan, és perquè no són bons docents. I en aquests casos flagrants i repetitius, l’estudiantat hauria de ser implacable. I em refereixo a no parar fins que el professor expliqués bé, adaptés el nivell d’exigència,  es canviés el professor, o es replantegés el mètode docent. Afortunament a la meva escola (Arquitectura del Vallès) aquestes coses no passen. I quan ha passat, hem treballat i lluitat perquè es corregís.

Lògicament aquí apareixerà el professor de torn dient “jo explico el mateix des de fa 35 anys! Això és culpa vostre que veniu mal formats” en aquesta frase exemplar (que està al cap de tants professors) hi ha 4 problemes greus: 1- explicar sempre “el mateix”, cal actualitzar-se, 2- “35 anys”? Potser aquesta persona s’hauria d’haver reciclat, 3- “culpa vostre”, es pot culpa una generació?, 4- “veniu mal formats” venen amb la formació que els han ensenyat al sistema educatiu. Potser m’equivoco, però jo sempre he pensat que “no hi ha mals estudiants, sinó que hi ha mals professors” (de fet copio el què diuen tots els tractats sobre pedagogia. Si hi hagués algun professor que no sabés què vol dir, li recomano un diccionari).

Sigui com sigui aquesta és al primera culpa important i notòria de la UPC, el nihilisme estudiantil. Suspèn la majoria, és igual; no fan exàmens adaptats al temari, és igual; no hi ha guia docent, és igual… Estem pagant el 66% més que el curs passat i ja no rebem el típic mal servei habitual, sinó que imparteixen pitjor docència! Estem en una situació que no sé què és pitjor: que siguem un col·lectiu d’anyells, o un col·lectiu de nihilistes. Cal defensar el què és just i que paguem (i paga tota la societat!)  una docència de qualitat. I repeteixo, no totes les assignatures de la UPC són dolentes, només em refereixo a les que suspenen més el 20% de l’estudiantat.

Tornant al què dèiem abans de “…hi ha mals professors”… ells et diran “si, sóc mal professor, jo em dedico a la recerca”. Aquí ens trobem amb la gran paradoxa de la UPC: destinen gran part dels recursos a la recerca i investigació, cosa que està molt bé! Però resulta que ni paguem per investiguin, i l’estat està d’acord amb nosaltres! Els paguem per ensenyar…. (continuarà aviat)

3 respostes a «El problema de la UPC és…»

  1. Avatar de Justicia
    Justicia

    El problema de la UPC no es que suspenguin el 50% dels alumnes. El problema de la UPC es la UPC en sí.
    El model Espanyol, Francés, Alemany, es basa en que la fama de la universitat resideix en la seva dificultat. Que ens quedaria a la UPC si això no fos així.
    No puc parlar per la ETSAV, perquè no ho conec, però puc parlar de facultats de caràcter més tècnic (enginyeries pures, ho direm) on una selecció del alumnat es necessària. Por sonar una mica extremista, però per què és necessària?
    Primera, els professors tenen raó en quant al nivell de l’alumnat que entra. No sé com era fa 20 anys, però està clar que no tothom ha adquirit el que se li demanava al BTX, i fins i tot conec gent que al institut no els hi van explicar a integrar més enllà d’un polinomi! La UPC té culpa d’això? Ha de explicar coses que s’han de donar per sabudes, i perjudicar així la part de l’alumnat més preparat?
    El problema, es que algú que ha tret sempre 5s o 6os a Matemàtiques i a Física pot entrar i posar-se fer Telecomunicacions, perquè la nota és molt baixa. Encara sort, que almenys les carreres en sí ja són disuasories. Però està clar que algú que no porta un cert nivell darrera no podrà amb les àlgebres i els càlculs. Em sap greu dir-ho, però és així.
    Per mi la solució passa perquè cada universitat posi el seu propi programa d’accés. Llavors el sistema es podria permetre no ser tant dur. Tot i que això també té altres desavantatges per l’estudiant.
    On s’hi té de donar la raó és en el nivell dels professors, que salvant excepcions, és lamentable. He vist casos de professors estrangers (russos, per concretar) donant classes amb un espanyol nefast,que segur que no eren mals profesionals, però si no parlen l’idioma de la docència com han d’explicar bé?
    I perquè no és donen classes en anglès? TOTES les classes dels nous màsters haurien de ser en anglès.

    Un altre gran despropòsit, es que en algunes facultats (ETSEIB, per exemple) no es pot fer només el pla de grau i després anar a fer el Màster a l’estranger. Si et matricules, és obligatori fer Grau+Màster, o en tot cas només Màster, però si fas Grau sol no et donen el títol. Un aplaudiment per els de l’ETSEIB, per eliminar la única cosa bona que té bolonya. Si fos estudiant de grau, tindria clar o NO anar.

    I parlant d’idiomes, l’escola no es podria permetre de fer una central d’idiomes amb uns preus ACCESIBLES (que haurien de ser casi-gratuits, pero bueno, tal com van les finances de la UPC..), no com els de la Mèrit School?

    I per últim, m’agradaria dir una cosa que en general és on més en desacord estic de tot el teu text. Es tracta de l’investigació. Abans de sortir de Catalunya, jo també pensava que la feina dels professors era ensenyar bé, no investigar. I segueixo pensant que és molt important ensenyar bé, el problema de la UPC es que ni investiguen molt, ni ensenyen bé.
    Ara que estic en una universitat europea, diguéssim, de primer nivell, puc veure com TOTS els estaments de la universitat (aixo vol dir, des de estudiants fins a estudiants de PhD fins als ja doctors) participen en les recerques. I que hi ha més important en una universitat
    tecnològica que la recerca?
    Els estudiants ajuden als estudiants de Phd a fer les seves thesis, en general, haurien d’haver menys obstacles perquè l’estudiant també formi part de la “comunitat” investigadora, perquè aquesta també és una experiència que pot enriquir molt. El problema es que a Espanya en general, treballar a la Universitat es lo més semblant a ser un funcionari (amb respecte cap als funcionaris), vamos, per resumir, en general tenen la visió de “jo ja tinc la meva cadira, que m’importa la resta?”. Gran error que perjudica no només la UPC sinó tota la societat.

    Respon
    1. Avatar de martiog
      martiog

      M’agrada el què planteges. Però no hi estic del tot d’acord. Primer de tot que en el meu text ja deia “entendre que al primer curs hi hagi més suspesos del què seria raonable”. Però taxes elevades de suspesos a partir de segon no és admissible ni raonable. Tu em parles dels models Francés, Alemany i Espanyol. L’espanyol és dels pitjors models universitaris que hi ha a Europa. I l’Alemany i el Francès no els conec en profunditat… però si que conec el model anglosaxó, concretament conec bé com funciona Harvard i Oxford. Al model anglosaxó tothom aprova. I certament, com tu apuntaves, aquestes universitats tenen un sistema d’accés força més selectiu. Potser s’hauria de ser més selectiu (jo no en sóc partidari), potser cal reformar l’ensenyament secundari (CAL!)… però de moment crec que la Universitat, i la UPC, ha de moure fitxa.
      Sincerament, dubto que sigui necessari ensenyar el i com s’ensenya als primers cursos d’enginyeria. Jo sóc molt crític amb l’ensenyament, i crec que fins hi tot l’àlgebra pot ensenyar-se millor i ha d’evolucionar.
      I per últim, posar de manifest, que els companys d’enginyeries quan surten fora d’Erasmus els és molt fàcil aprovar, la qual cosa significa que aquí tenim bon nivell, i que no cal suspendre tant. Ensenyar bé, no vol dir suspendre.

      Respon
  2. Avatar de andrea
    andrea

    Tots dos teniu raó, i també s’ha de dir que a cada escola/facultat hi ha problemàtiques concretes.

    La formació prèvia en pot tenir la culpa dels suspensos, com bé diu “Justi”, però l’estudiant que hi té interès, es prepararà per seguir el primer curs de grau, i els seguents, encara que la preparació al batxillerat hagi estat pèssima. Què és el que passa doncs, si hi ha una solució? Doncs passa que no hi ha interès…

    Hi ha la situació oposada, no tan estesa (és un cas verídic), on el docent regala directament les notes, on ningú es queixa, i a on ningú aprèn res, cosa que tampoc els importa gaire a un alt percentatge dels estudiants. Què es pot fer en aquesta situació?

    De problemes n’hi ha molts, però estic totalment d’acord amb que els estudiants som molt culpables.

    Respon

Deixa un comentari